Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca àbac, n m
es ábaco

Definició

Taula que, en l'antiguitat, era destinada a mostrar les ofrenes, els objectes d'or i d'argent en els santuaris i les cases.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca àbac, n m
es ábaco

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de tauler>

Definició

Taula destinada al joc de dames, d'escacs, de daus, etc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca àbac, n m
es ábaco
en abacus

<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>

Definició

Part superior del capitell, de forma prismàtica, que augmenta la superfície on recolza l'arquitrau.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca àbac, n m
es ábaco
fr abaque
fr tailloir
en abacus
de Abakus
de Kapitellplatte

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca àbac, n m
es ábaco
en abacus

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Element decoratiu de secció poligonal o circular que corona una pilastra o el capitell d'una columna i augmenta la superfície on descansa la llinda, l'arquitrau o l'arrencada d'un arc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca àbac, n m
es ábaco
en drop panel

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició

Dispositiu constructiu que permet d'augmentar la resistència d'un forjat bidireccional de formigó davant de l'^estat límit últim de punxonament^.

Consisteix en un recreixement massís concèntric amb el pilar i de perímetre prismàtic o cònic.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agullat, n m
ca agulladell, n m sin. compl.
ca agulladol, n m sin. compl.
ca agullat jove, n m sin. compl.
ca agullat ver, n m sin. compl.
ca caçó, n m sin. compl.
ca ferró, n m sin. compl.
ca peix de tall, n m sin. compl.
ca pinta-roja, n f sin. compl.
ca quelve, n m sin. compl.
ca quissona, n f sin. compl.
ca quissona de barra, n f sin. compl.
ca quissona de fora, n f sin. compl.
ca quissona vera, n f sin. compl.
ca agullats, n m pl var. ling.
ca ahullat, n m var. ling.
ca aüllat, n m var. ling.
ca casfo, n m var. ling.
ca cassó, n m var. ling.
ca guissona, n f var. ling.
ca gullat, n m var. ling.
ca pintarroja, n f var. ling.
ca taburó, n m var. ling.
ca tiburó, n m var. ling.
ca ullat, n m var. ling.
nc Squalus acanthias
nc Acanthias vulgaris var. ling.
nc Galeus acanthias var. ling.
es crabudo, n m
es mielga, n f
es pinta roxa
es pintarroja, n m
fr aiguillat commun
en picked dog-fish
en picked dogfish
en spiny dogfish
en spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- agulladol (AGUILO): València

- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

- agullat (FAUNAICT): Tarragona

- ahullát (TMDM): Llevant

- aüllat (EMMDENIA): Dénia

- cassó (LVPB): Eivissa

- cassó (RPCE3): Balears

- guissona (RPCE3): Mallorca

- parró (carta Cullell): Blanes

- quissona (FAUNAICT): Menorca

- ullat (DCVB): Vinaròs

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agullat, n m
ca agulladell, n m sin. compl.
ca agulladol, n m sin. compl.
ca agullat jove, n m sin. compl.
ca agullat ver, n m sin. compl.
ca caçó, n m sin. compl.
ca ferró, n m sin. compl.
ca peix de tall, n m sin. compl.
ca pinta-roja, n f sin. compl.
ca quelve, n m sin. compl.
ca quissona, n f sin. compl.
ca quissona de barra, n f sin. compl.
ca quissona de fora, n f sin. compl.
ca quissona vera, n f sin. compl.
ca agullats, n m pl var. ling.
ca ahullat, n m var. ling.
ca aüllat, n m var. ling.
ca casfo, n m var. ling.
ca cassó, n m var. ling.
ca guissona, n f var. ling.
ca gullat, n m var. ling.
ca pintarroja, n f var. ling.
ca taburó, n m var. ling.
ca tiburó, n m var. ling.
ca ullat, n m var. ling.
nc Squalus acanthias
nc Acanthias vulgaris var. ling.
nc Galeus acanthias var. ling.
es crabudo, n m
es mielga, n f
es pinta roxa
es pintarroja, n m
fr aiguillat commun
en picked dog-fish
en picked dogfish
en spiny dogfish
en spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- agulladol (AGUILO): València

- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

- agullat (FAUNAICT): Tarragona

- ahullát (TMDM): Llevant

- aüllat (EMMDENIA): Dénia

- cassó (LVPB): Eivissa

- cassó (RPCE3): Balears

- guissona (RPCE3): Mallorca

- parró (carta Cullell): Blanes

- quissona (FAUNAICT): Menorca

- ullat (DCVB): Vinaròs

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agullat xato, n m
ca agullat, n m sin. compl.
ca agullat fosc, n m sin. compl.
ca caçó, n m sin. compl.
ca mussola quissona, n f sin. compl.
ca quelve, n m sin. compl.
ca quissona, n f sin. compl.
ca xato, n m sin. compl.
ca ahullat, n m var. ling.
ca aullat, n m var. ling.
ca cassó, n m var. ling.
ca quelva, n m var. ling.
ca ullado, n m var. ling.
ca ullat, n m var. ling.
nc Squalus blainville
nc Squalus blainvillei var. ling.
nc Squalus fernandinus var. ling.
es crabudo, n m
es galludo, n m
fr aiguillat coq
fr aiguillat-coq
en longnose spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- agullat xato (FAUNAICT): Tarragona

- aullat (EMMDENIA): Dénia

- cassó (LVPB): Eivissa

- parró (carta Cullell): Blanes

- quissona (FAUNAICT): Menorca

- ullado (EMMDENIA): Dénia

- ullat (EMMDENIA): Dénia

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agullat xato, n m
ca agullat, n m sin. compl.
ca agullat fosc, n m sin. compl.
ca caçó, n m sin. compl.
ca mussola quissona, n f sin. compl.
ca quelve, n m sin. compl.
ca quissona, n f sin. compl.
ca xato, n m sin. compl.
ca ahullat, n m var. ling.
ca aullat, n m var. ling.
ca cassó, n m var. ling.
ca quelva, n m var. ling.
ca ullado, n m var. ling.
ca ullat, n m var. ling.
nc Squalus blainville
nc Squalus blainvillei var. ling.
nc Squalus fernandinus var. ling.
es crabudo, n m
es galludo, n m
fr aiguillat coq
fr aiguillat-coq
en longnose spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- agullat xato (FAUNAICT): Tarragona

- aullat (EMMDENIA): Dénia

- cassó (LVPB): Eivissa

- parró (carta Cullell): Blanes

- quissona (FAUNAICT): Menorca

- ullado (EMMDENIA): Dénia

- ullat (EMMDENIA): Dénia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bacó" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota

Nota

Nota