Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "badaire" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aval bancari, n m
- es aval bancario
- fr caution bancaire
- fr garantie bancaire
- en bank guarantee
<Auditoria i comptabilitat > Finances>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bacairí
- ca bacairi sin. compl.
- ca bakairi sin. compl.
- ca curâ sin. compl.
- cod kurâ
- ar باكايرية
- cy Bacairí
- cy Bacairi sin. compl.
- cy Bakairi sin. compl.
- cy Curâ sin. compl.
- de Bakairi
- de Bacairi sin. compl.
- de Bacairí sin. compl.
- de Curâ sin. compl.
- en Bacairi
- en Bacairí sin. compl.
- en Bakairi sin. compl.
- en Bakairí sin. compl.
- en Kurâ sin. compl.
- es bacairí
- es bacairi sin. compl.
- es bakairi sin. compl.
- es curâ sin. compl.
- eu bakairiera
- eu bacairi sin. compl.
- eu bakairi sin. compl.
- eu curâ sin. compl.
- fr bacairi
- fr bacairí sin. compl.
- fr bakairi sin. compl.
- fr curâ sin. compl.
- gn vakairi
- gn bacairi sin. compl.
- gn bakairi sin. compl.
- gn curâ sin. compl.
- it bakairi
- it bacairi sin. compl.
- it bakairi sin. compl.
- it curâ sin. compl.
- ja バカイリ語
- ja クラ語 sin. compl.
- nl Bacairí
- nl Bacairi sin. compl.
- nl Bakairi sin. compl.
- nl Curâ sin. compl.
- pt bacairí
- pt bacairi sin. compl.
- pt bakairi sin. compl.
- pt curâ sin. compl.
- ru Бакаири
- ru Кура sin. compl.
- ru Куран sin. compl.
- zh 巴凯利语
- zh 库拉、巴凯利、巴凯利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Carib > Amazones meridional > Bakairí>, <Amèrica > Brasil>
Definició
El bacairí manté certa similitud amb altres llengües carib, com ara l'arára o el kuikuro, explicades bàsicament per la proximitat geogràfica. Ha estat estudiada especialment d'ençà del 1960, primer per missioners que hi van traduir passatges bíblics i després per lingüistes.
S'observen variacions dialectals degudes al fet que l'ètnia va viure fragmentada en dos grups separats fins ben entrat el segle XX. La població és majoritàriament bilingüe bacairí-portuguès. La primera escola de la comunitat data dels anys 1970.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca badaine, n m
- ca badaina, n f sin. compl.
- es escoplo
<Construcció>
Definició
<Eines i instruments de fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca badaine, n m
- ca badaina, n f sin. compl.
- es badano
- es escoplo
- fr bédane
- en cape chisel
- en mortise chisel
<Indústria > Indústria de la fusta > Eines i instruments de fusteria>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca badaine, n m
- ca badaina, n f sin. compl.
- es badano, n m
- fr bédane, n m/f
- en crosscut chisel, n
- en mortising chisel, n
<Enginyeria>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca badaine, n f
- es escoplo, n m
- fr bédane, n f
- en chisel, n
- de Lochbeitel, n m
<Enginyeria>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca badaine, n m
- ca badaina, n f sin. compl.
- es badano
- es escoplo
- fr bédane
- en cape chisel
- en mortise chisel
<Fusteria > Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall>
Definició
Nota
- Només queda en ús el badaine per a la col·locació de fixes. Per a fer els traus de les metxes el badaine ha estat substituït per la traucadora de cadena.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca badaine, n m
- ca badaina, n f sin. compl.
- es bedano, n m
- es escoplo, n m
- es badano, n m sin. compl.
- fr bédane, n m
- fr ciseau à mortaiser, n m
- en cape chisel, n
- en mortise chisel, n
- eu bedano, n
- eu beran, n
- eu eskopre, n
- eu xixel, n
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca badocar, v intr
- ca badar-se, v intr pron sin. compl.
- ca esbadocar-se, v intr pron sin. compl.
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
Nota
- S'aplica també a les gemmes de l'avellaner atacades pel badoc.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca el·lèbor verd, n m alt. sin.
- ca escampador de gel, n m alt. sin.
- ca escampadors, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca manxiulot, n m alt. sin.
- ca marxívol, n m alt. sin.
- ca marxívol verd, n m alt. sin.
- ca marxívols, n m pl alt. sin.
- ca pàmpols, n m pl alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia blanca, n f alt. sin.
- ca peònia borda, n f alt. sin.
- ca uliarda, n f alt. sin.
- ca veratre, n m alt. sin.
- ca marxigols, n m pl var. ling.
- ca mengívol, n m var. ling.
- ca palònia, n f var. ling.
- ca peloni blanca, n f var. ling.
- ca peloni borda, n f var. ling.
- ca sagüerro, n m var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.
<Botànica > ranunculàcies>
