Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "badoqueria" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca citís de Montalegre, n m
- ca citís platejat, n m alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca herba de la bajoqueta, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de plata, n f alt. sin.
- ca platejada, n f alt. sin.
- ca citis platejat, n m var. ling.
- ca citisso de Montalegre, n m var. ling.
- nc Argyrolobium zanonii (Turra) P.W. Ball
- nc Cytisus argenteus L. sin. compl.
- nc Argyrolobium argenteum auct. var. ling.
- nc Argyrolobium linnaeanum Walp. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca citís de Montalegre, n m
- ca citís platejat, n m alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca herba de la bajoqueta, n f alt. sin.
- ca herba de la plata, n f alt. sin.
- ca herba de plata, n f alt. sin.
- ca platejada, n f alt. sin.
- ca citis platejat, n m var. ling.
- ca citisso de Montalegre, n m var. ling.
- nc Argyrolobium zanonii (Turra) P.W. Ball
- nc Cytisus argenteus L. sin. compl.
- nc Argyrolobium argenteum auct. var. ling.
- nc Argyrolobium linnaeanum Walp. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fesolet, n m
- ca banyolí (llavor), n m sin. compl.
- ca caragirat, n m sin. compl.
- ca caragirat (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolera, n f sin. compl.
- ca fesolet (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolí (llavor), n m sin. compl.
- ca monget (llavor), n m sin. compl.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca bajoqueta, n f alt. sin.
- ca banyolí, n m alt. sin.
- ca banyolins, n m pl alt. sin.
- ca escorxatites, n m/f alt. sin.
- ca fesol, n m alt. sin.
- ca fesol menut, n m alt. sin.
- ca fesol negre, n m alt. sin.
- ca fesoler, n m alt. sin.
- ca fesoler menut, n m alt. sin.
- ca fesolets, n m pl alt. sin.
- ca fesolí, n m alt. sin.
- ca fesols carners, n m pl alt. sin.
- ca fesols menuts, n m pl alt. sin.
- ca fesols virats, n m pl alt. sin.
- ca guixó, n m alt. sin.
- ca guixonera, n f alt. sin.
- ca monget, n m alt. sin.
- ca mongets, n m pl alt. sin.
- ca mongets (fruit), n m pl alt. sin.
- ca mongets (llavor), n m pl alt. sin.
- nc Vigna unguiculata (L.) Walp.
- nc Dolichos melanophtalmus DC. sin. compl.
- nc Vigna sinensis (L.) Savi ex Hassk. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fesolet, n m
- ca banyolí (llavor), n m sin. compl.
- ca caragirat, n m sin. compl.
- ca caragirat (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolera, n f sin. compl.
- ca fesolet (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolí (llavor), n m sin. compl.
- ca monget (llavor), n m sin. compl.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca bajoqueta, n f alt. sin.
- ca banyolí, n m alt. sin.
- ca banyolins, n m pl alt. sin.
- ca escorxatites, n m/f alt. sin.
- ca fesol, n m alt. sin.
- ca fesol menut, n m alt. sin.
- ca fesol negre, n m alt. sin.
- ca fesoler, n m alt. sin.
- ca fesoler menut, n m alt. sin.
- ca fesolets, n m pl alt. sin.
- ca fesolí, n m alt. sin.
- ca fesols carners, n m pl alt. sin.
- ca fesols menuts, n m pl alt. sin.
- ca fesols virats, n m pl alt. sin.
- ca guixó, n m alt. sin.
- ca guixonera, n f alt. sin.
- ca monget, n m alt. sin.
- ca mongets, n m pl alt. sin.
- ca mongets (fruit), n m pl alt. sin.
- ca mongets (llavor), n m pl alt. sin.
- nc Vigna unguiculata (L.) Walp.
- nc Dolichos melanophtalmus DC. sin. compl.
- nc Vigna sinensis (L.) Savi ex Hassk. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer del diable, n m
- ca bajoca de moro, n f sin. compl.
- ca bajoquera de moro, n f sin. compl.
- ca garrofer pudent, n m sin. compl.
- ca mongetera d'arbre, n f sin. compl.
- ca arbre mongeter, n m alt. sin.
- ca garrofer, n m alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer de moro, n m alt. sin.
- ca garroferet de moro, n m alt. sin.
- ca garrover bord, n m alt. sin.
- ca garrover del diable, n m alt. sin.
- ca garrover del dianye, n m alt. sin.
- ca garrover del dimoni, n m alt. sin.
- ca garrover pudent, n m alt. sin.
- ca manpudolera, n f alt. sin.
- ca mongeta borda, n f alt. sin.
- ca mongeta d'arbre, n f alt. sin.
- ca mongetera borda, n f alt. sin.
- ca tramussera borda, n f alt. sin.
- ca arbre monjat, n m var. ling.
- ca contera, n f var. ling.
- ca contera pudent, n f var. ling.
- ca contera pudenta, n f var. ling.
- ca jorva, n f var. ling.
- nc Anagyris foetida L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer del diable, n m
- ca bajoca de moro, n f sin. compl.
- ca bajoquera de moro, n f sin. compl.
- ca garrofer pudent, n m sin. compl.
- ca mongetera d'arbre, n f sin. compl.
- ca arbre mongeter, n m alt. sin.
- ca garrofer, n m alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer de moro, n m alt. sin.
- ca garroferet de moro, n m alt. sin.
- ca garrover bord, n m alt. sin.
- ca garrover del diable, n m alt. sin.
- ca garrover del dianye, n m alt. sin.
- ca garrover del dimoni, n m alt. sin.
- ca garrover pudent, n m alt. sin.
- ca manpudolera, n f alt. sin.
- ca mongeta borda, n f alt. sin.
- ca mongeta d'arbre, n f alt. sin.
- ca mongetera borda, n f alt. sin.
- ca tramussera borda, n f alt. sin.
- ca arbre monjat, n m var. ling.
- ca contera, n f var. ling.
- ca contera pudent, n f var. ling.
- ca contera pudenta, n f var. ling.
- ca jorva, n f var. ling.
- nc Anagyris foetida L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
<Fibres i filaments>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca llana d'adoberia, n f
- ca llana de blanqueria, n f
- ca llana de pells, n f sin. compl.
- ca llana morta, n f sin. compl.
- es lana de adobería
- es lana de blanquería
- es lana de pieles
- es lana muerta
- fr laine de délainage
- fr laine de peau
- en pulled wool
- en skin wool
- de Hautwolle
<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Fibres i filaments>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca martell d'adoberia, n m
- en leatherworking hammer, n
<Art i arquitectura>
Definició
Nota
- El martell d'adoberia pot tenir formes diferents, però normalment el cap té una cara lleugerament convexa que evita que es faci malbé el material.
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca mongeta tendra, n f
- ca bajoca, n f sin. compl.
- ca bajoqueta (valencià), n f sin. compl.
- ca mongeta verda, n f sin. compl.
- es alubia verde, n f
- es habichuela verde, n f
- es judía verde, n f
- fr haricot vert, n m
- it fagiolo verde, n m
- en green bean, n
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
Nota
- Quan la denominació es compon d'un nucli i d'un adjectiu que indica que és immadur (tendre o verd en català, verde en castellà, vert en francès, etc.), sovint també s'utilitza el nucli sol amb el sentit de 'mongeta tendra'.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mongetera, n f
- ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca bajoquera, n f sin. compl.
- ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca fesol (fruit), n m sin. compl.
- ca fesol (llavor), n m sin. compl.
- ca fesoler, n m sin. compl.
- ca fesolera, n f sin. compl.
- ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
- ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
- ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
- ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca monja (fruit), n f sin. compl.
- ca monja (llavor), n f sin. compl.
- ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca tavellera, n f sin. compl.
- ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
- ca mongeta, n f alt. sin.
- nc Phaseolus L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
