Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "baga" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf?
- es braga, n f
- es bufanda multiuso, n f
- fr cache-col, n m
- fr cache-cou, n m
- en muffler, n
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
Els motius de la tria de tapaboques (forma normalitzada fa temps pel Consell Supervisor de TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma ja existent en els diccionaris catalans com a sinònim de bufanda, que és un significat pròxim.
(2) Tot i ser normatiu, tapaboques té un ús relativament baix amb el significat original de bufanda.
(3) Ja hi ha diversos diccionaris, obres d'especialitat i cases comercials que recullen el nou significat de tapaboques.
(4) Té el suport d'especialistes de l'àmbit.
En canvi, les formes *braga, *calces, *Buff® i *buf presenten problemes:
- *Braga és el nom que rep en castellà a partir de braga militar, una peça de roba similar; l'origen pot ser la similitud del teixit fi i elàstic amb el teixit d'unes calces. En català, però, en l'àmbit de la indumentària, braga designa els bolquers i una antiga peça de roba interior masculina que era similar als pantalons, de manera que no hi ha una similitud de significat que permeti aplicar-ho al tapaboques.
- *Calces és un calc del castellà braga, que no té cap mena de tradició en català amb aquest significat.
- *Buff® és el nom comercial de l'empresa d'Igualada Original BUFF® SA i, com a nom registrat, no pot ser utilitzat amb un valor genèric més enllà dels productes d'aquesta mateixa marca.
- *Buf (en context, *buf) és una adaptació gràfica del nom comercial Buff® a partir de la pronúncia habitual en català. De fet, l'adaptació d'un nom comercial a un nom genèric és una tendència pròpia de la llengua col·loquial per als casos de productes únics en el seu àmbit o molt destacats.
. Ex. de Wamba, vamba (paraula recollida en el diccionari normatiu); de Cello, cel·lo; de Tipp-Ex, típex; de Donuts, dònut.
. Ara bé, s'ha de tenir en compte que l'empresa Original Buff no accepta la conversió del nom del seu producte en un nom comú, motiu pel qual es desaconsella l'ús també de la forma adaptada amb un valor genèric.
Un tapaboques és una peça de roba en forma de tub i sense costures internes que es fa servir sobretot per a abrigar el coll, tot i que pot col·locar-se de múltiples maneres i adoptar altres funcions.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap? i CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar? i CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení?
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de tapaboques al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què ens podem posar al coll quan fa fred? Un tapaboques..., en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ens-podem-posar-al-coll-quan-fa-fred-tapaboques).
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf?
- es braga, n f
- es bufanda multiuso, n f
- fr cache-col, n m
- fr cache-cou, n m
- en muffler, n
<Indumentària. Confecció > Indumentària>
Definició
Els motius de la tria de tapaboques (forma normalitzada fa temps pel Consell Supervisor de TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma ja existent en els diccionaris catalans com a sinònim de bufanda, que és un significat pròxim.
(2) Tot i ser normatiu, tapaboques té un ús relativament baix amb el significat original de bufanda.
(3) Ja hi ha diversos diccionaris, obres d'especialitat i cases comercials que recullen el nou significat de tapaboques.
(4) Té el suport d'especialistes de l'àmbit.
En canvi, les formes *braga, *calces, *Buff® i *buf presenten problemes:
- *Braga és el nom que rep en castellà a partir de braga militar, una peça de roba similar; l'origen pot ser la similitud del teixit fi i elàstic amb el teixit d'unes calces. En català, però, en l'àmbit de la indumentària, braga designa els bolquers i una antiga peça de roba interior masculina que era similar als pantalons, de manera que no hi ha una similitud de significat que permeti aplicar-ho al tapaboques.
- *Calces és un calc del castellà braga, que no té cap mena de tradició en català amb aquest significat.
- *Buff® és el nom comercial de l'empresa d'Igualada Original BUFF® SA i, com a nom registrat, no pot ser utilitzat amb un valor genèric més enllà dels productes d'aquesta mateixa marca.
- *Buf (en context, *buf) és una adaptació gràfica del nom comercial Buff® a partir de la pronúncia habitual en català. De fet, l'adaptació d'un nom comercial a un nom genèric és una tendència pròpia de la llengua col·loquial per als casos de productes únics en el seu àmbit o molt destacats.
. Ex. de Wamba, vamba (paraula recollida en el diccionari normatiu); de Cello, cel·lo; de Tipp-Ex, típex; de Donuts, dònut.
. Ara bé, s'ha de tenir en compte que l'empresa Original Buff no accepta la conversió del nom del seu producte en un nom comú, motiu pel qual es desaconsella l'ús també de la forma adaptada amb un valor genèric.
Un tapaboques és una peça de roba en forma de tub i sense costures internes que es fa servir sobretot per a abrigar el coll, tot i que pot col·locar-se de múltiples maneres i adoptar altres funcions.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap? i CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar? i CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení?
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de tapaboques al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què ens podem posar al coll quan fa fred? Un tapaboques..., en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ens-podem-posar-al-coll-quan-fa-fred-tapaboques).
<Bahaisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Abdu'l-Bahá
<Religions > Bahaisme>
Definició
Nota
- Abdu'l-Bahá (1844-1921) va viatjar el 1912 a Europa i als Estats Units d'Amèrica, des d'on va estendre la nova religió a altres països, sobretot occidentals.
- Abdu'l-Bahá significa, literalment, 'el servent de Bahá'.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albardí, n m
- ca balca, n f alt. sin.
- ca balca de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
- ca boga de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca boga seca, n f alt. sin.
- ca bogues, n f pl alt. sin.
- ca bova, n f alt. sin.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca ciri, n m alt. sin.
- ca coets, n m pl alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca falsa bova, n f alt. sin.
- ca fusell, n m alt. sin.
- ca albardines, n f pl var. ling.
- ca bòveda, n f var. ling.
- ca buda, n f var. ling.
- nc Typha angustifolia L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albardí, n m
- ca balca, n f alt. sin.
- ca balca de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca boga, n f alt. sin.
- ca boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
- ca boga de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca boga seca, n f alt. sin.
- ca bogues, n f pl alt. sin.
- ca bova, n f alt. sin.
- ca bova de cadires, n f alt. sin.
- ca ciri, n m alt. sin.
- ca coets, n m pl alt. sin.
- ca espadanya, n f alt. sin.
- ca falsa bova, n f alt. sin.
- ca fusell, n m alt. sin.
- ca albardines, n f pl var. ling.
- ca bòveda, n f var. ling.
- ca buda, n f var. ling.
- nc Typha angustifolia L.
<Botànica > tifàcies>
Nota
- Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anèmia primaveral de Bagad, n f
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca babol, n m
- ca badabadoc, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca ganfanó, n m alt. sin.
- ca monja, n f alt. sin.
- ca quiquiriquic, n m alt. sin.
- ca rosella, n f alt. sin.
- ca ababol, n m var. ling.
- ca bada badoc, n m var. ling.
- ca cacare quel, n m var. ling.
- ca cacarequel, n m var. ling.
- ca cararequecs, n m pl var. ling.
- ca fanfanó, n m var. ling.
- ca quiquirequics, n m pl var. ling.
- nc Papaver sp. pl.
<Botànica > papaveràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca babol, n m
- ca badabadoc, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca ganfanó, n m alt. sin.
- ca monja, n f alt. sin.
- ca quiquiriquic, n m alt. sin.
- ca rosella, n f alt. sin.
- ca ababol, n m var. ling.
- ca bada badoc, n m var. ling.
- ca cacare quel, n m var. ling.
- ca cacarequel, n m var. ling.
- ca cararequecs, n m pl var. ling.
- ca fanfanó, n m var. ling.
- ca quiquirequics, n m pl var. ling.
- nc Papaver sp. pl.
<Botànica > papaveràcies>
<Components d'automoció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca baca, n f
- es baca
- fr galerie
- en basket carrier
<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca baca
- ca bongo sin. compl.
- ca nubaca sin. compl.
- ca yambasa del sud sin. compl.
- de Baca
- de Bango sin. compl.
- de Bongo sin. compl.
- de Nubaca sin. compl.
- en Baca
- en Bongo sin. compl.
- en Nubaca sin. compl.
- en Yambasa del sur sin. compl.
- es baca
- es bongo sin. compl.
- es nubaca sin. compl.
- es yambasa del sur sin. compl.
- eu baca
- eu bongo sin. compl.
- eu nubaca sin. compl.
- eu yambasa del sur sin. compl.
- fr nubaca
- fr baca sin. compl.
- fr bango sin. compl.
- fr bongo sin. compl.
- fr yambassa du Sud sin. compl.
- gl baca
- gl bongo sin. compl.
- gl nubaca sin. compl.
- gl yambasa do sur sin. compl.
- it baca
- it bongo sin. compl.
- it nubaca sin. compl.
- it yambasa del sur sin. compl.
- nl Baca
- nl Bango sin. compl.
- nl Bongo sin. compl.
- nl Nubaca sin. compl.
- pt baca
- pt bongo sin. compl.
- pt nubaca sin. compl.
- pt yambasa del sur sin. compl.
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>
Definició
Pel que fa al nombre de parlants del baca, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors és d'unes 4.500 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 800.
El baca no s'ha de confondre amb el baka, parlat al nord del Camerun i que forma part de la família afroasiàtica.
