Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "baixa" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI baixar o descarregar? 0 CRITERI baixar o descarregar?

<Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI baixar o descarregar?
  • es  bajar, v tr
  • es  descargar, v tr
  • fr  télécharger, v tr
  • fr  télécharger vers l'aval, v tr
  • fr  télédécharger, v tr
  • it  scaricare, v tr
  • pt  baixar, v tr
  • pt  descarregar, v tr
  • en  download, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició
Tant baixar (verb transitiu, és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) com descarregar (verb transitiu, és una forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) es consideren formes adequades.

Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar descarregar com a sinònim de la forma normativa baixar són els següents:
(1) És una forma motivada des d'un punt de vista semàntic com a metàfora basada en la definició del diccionari normatiu ("Treure (càrrega)").
(2) Es documenta la sinonímia en l'ús (tot i que no en obres lexicogràfiques o terminogràfiques).
(3) Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.
(4) Es documenten parelles anàlogues en castellà (bajar i descargar) i en portuguès (baixar i descarregar).
(5) Es documenta la formà anàloga a descarregar en italià (scaricare).

El verb baixar, o el verb descarregar, fa referència a l'acció de copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador remot a un ordinador local o a un altre dispositiu electrònic, generalment a través d'internet.

Nota

  • 1. Són freqüents, i adequades, les construccions d'aquests verbs amb un pronom.
    Ex.: He baixat les fotos de la sortida; M'he baixat les fotos de la sortida | Descarrega l'última versió; Descarrega't l'última versió.

    La presència d'aquests pronoms no implica que els verbs baixar i descarregar siguin pronominals, sinó que es deu a l'afegiment d'un complement que indica el destinatari. És una construcció possible amb molts verbs.
    Ex.: Porta't la cadira (és a dir, 'Porta la cadira que és per a tu').

    El pronom, doncs, és possible però no obligatori, ja que pot no ser-hi i pot no coincidir amb el subjecte:
    Ex.: Baixa les fotos | Baixa-li les fotos.

    [Per a ampliar la informació sobre la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, podeu consultar la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]
  • 2. Els noms corresponents a l'acció de baixar o descarregar són baixada i descàrrega (tots dos, noms femenins).
  • 3. El Consell Supervisor també ha aprovat el terme relacionat pujar com a sinònim de la forma normativa penjar. (Vegeu la fitxa CRITERI Penjar o pujar?)
  • 4. Podeu consultar la fitxa completa de baixar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden usar indistintament baixar i descarregar en informàtica?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/poden-usar-indistintament-baixar-i-descarregar-informatica).
baila baila

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baila, n f
  • ca  llobarro, n m sin. compl.
  • ca  llobarro pigallat, n m sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • es  baila
  • fr  bar tachete
  • en  spotted seabass
  • nc  Dicentrarchus punctatus

<Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels peciformes i de la família dels serrànids, molt semblant a la llobina però més petit i amb el dors i els flancs clapats de negre.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baila, n f
  • ca  baileta, n f sin. compl.
  • ca  llobarro, n m sin. compl.
  • ca  llobarro pigallat, n m sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • ca  llop pintat, n m sin. compl.
  • ca  llops, n m pl sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  vaira, n f sin. compl.
  • nc  Dicentrarchus punctatus
  • nc  Labrax puntatus var. ling.
  • nc  Labrus punctatus var. ling.
  • nc  Morone punctatus var. ling.
  • es  baila
  • es  lobarro
  • es  róbalo
  • es  sollo
  • fr  bar tachete
  • fr  bar tacheté
  • en  spotted seabass

<Peixos > Morònids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baila, n f
  • ca  baileta, n f sin. compl.
  • ca  llobarro, n m sin. compl.
  • ca  llobarro pigallat, n m sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • ca  llop pintat, n m sin. compl.
  • ca  llops, n m pl sin. compl.
  • ca  pintat, n m sin. compl.
  • ca  vaira, n f sin. compl.
  • nc  Dicentrarchus punctatus
  • nc  Labrax puntatus var. ling.
  • nc  Labrus punctatus var. ling.
  • nc  Morone punctatus var. ling.
  • es  baila
  • es  lobarro
  • es  róbalo
  • es  sollo
  • fr  bar tachete
  • fr  bar tacheté
  • en  spotted seabass

<Peixos > Morònids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baixó, n m, f
  • es  bajonista
  • fr  bassoniste
  • en  dulcian player

<Arts > Ocupacions>

Definició
Instrumentista que toca el baixó.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baixó, n m
  • es  bajón
  • en  dulcian

<Música>

Definició
Instrument musical de doble llengüeta antecessor del fagot, molt usat en les capelles del Renaixement.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baixó, n m, f
  • ca  baixonista, n m, f sin. compl.
  • ca  baixoniste | baixonista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  bajonista
  • en  bassoonist

<Música>

Definició
Persona que toca el baixó.
baixar baixar

<Informàtica > Estructura de les dades>, <Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  baixar, v tr
  • ca  descarregar, v tr
  • es  bajar
  • es  descargar
  • fr  télécharger
  • fr  télécharger vers l'aval
  • fr  télédécharger
  • it  scaricare
  • pt  baixar
  • pt  descarregar
  • en  download, to

<Informàtica > Estructura de les dades>, <Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

Definició
Copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador remot a un ordinador local o a un altre dispositiu electrònic, generalment a través d'Internet.
baixar baixar

<Informàtica > Programari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  baixar, v tr
  • es  bajar
  • es  desproteger
  • es  hacer un check-out
  • fr  extraire
  • en  check out, to

<Informàtica > Programari>

Definició
Copiar a l'àrea de treball local una versió disponible al repositori d'un sistema de control de versions amb l'objectiu de modificar-la i tornar-la-hi a desar com a nova versió.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baixar, v intr
  • es  bajar

<Dret>

Definició
Una cosa, pervenir a un nivell més baix o a un grau inferior d'intensitat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El fet que els preus dels productes no baixin empitjora la situació de la població en un moment de crisi econòmica.
  • V. t.: abaratir v tr