Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bajà" dins totes les àrees temàtiques
<Imatge personal>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI nota, nota de cap, nota de sortida, nota de cor, nota mitjana, nota de base o nota de fons?
- es (nota de base) nota baja, n f
- es (nota de base) nota de base, n f
- es (nota de base) nota de fondo, n f
- es (nota de cap) nota alta, n f
- es (nota de cap) nota de cabeza, n f
- es (nota de cap) nota de salida, n f
- es (nota de cor) nota de corazón, n f
- es (nota de cor) nota de cuerpo, n f
- es (nota de cor) nota media, n f
- es (nota) nota, n f
- fr (nota de base) note de base, n f
- fr (nota de base) note de fond, n f
- fr (nota de cap) note de tête, n f
- fr (nota de cor) note de coeur, n f
- fr (nota de cor) note de corps, n f
- fr (nota) note, n f
- en (nota de base) back note, n
- en (nota de base) base note, n
- en (nota de base) bottom note, n
- en (nota de base)background note, n
- en (nota de cap) head note, n
- en (nota de cap) top note, n
- en (nota de cor) body note, n
- en (nota de cor) heart note, n
- en (nota de cor) mid note, n
- en (nota de cor) middle note, n
- en (nota) note, n
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
Definició
- Una nota (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels constituents bàsics que es poden percebre en la fragància d'un perfum.
. L'equivalent castellà és nota; el francès, note, i l'anglès, note.
En canvi, els termes següents designen tipus concrets de notes:
- Les notes de cap, o les notes de sortida (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes fresques i lleugeres que desprenen els components més volàtils del perfum, de manera que només es perceben en el moment que s'aplica o que se n'obre un flascó, ja que es fan imperceptibles al cap d'uns minuts.
. Els equivalents castellans són nota alta, nota de cabeza i nota de salida; el francès, note de tête, i els anglesos, head note i top note.
- Les notes de cor, o les notes mitjanes (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes que constitueixen l'essència del perfum i li donen la identitat; les notes de cor es comencen a percebre a mesura que es deixen de percebre les notes de cap.
. Els equivalents castellans són nota de corazón, nota de cuerpo i nota media; els francesos, note de coeur i note de corps, i els anglesos, heard note, mid note i middle note.
- Les notes de base, o les notes de fons (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes que desprenen els components menys volàtils d'un perfum i, per tant les que fixen el perfum i li donen profunditat i solidesa; les notes de base es comencen a percebre a mesura que es deixen de percebre les notes de cor i s'evaporen lentament, fins al punt que poden persistir durant hores o durant dies.
. Els equivalents castellans són nota baja, nota de base i nota de fondo; els francesos, note de base i note de fond, i els anglesos, back note, background note, base note i bottom note.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són d'ús habitual en l'àmbit de la perfumeria.
(2) Tenen l'aval de diversos especialistes del sector.
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de nota, nota de cap, nota de cor i nota de base al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, En clau de fragància, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/89/).
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca òrbita baixa, n f
- ca LEO, n f sigla
- es LEO
- es órbita baja
- en LEO
- en low Earth orbit
<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>
Definició
Nota
- La sigla LEO correspon a la denominació anglesa low Earth orbit.
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca òrbita terrestre baixa, n f
- ca LEO, n f sin. compl.
- es órbita terrestre baja
- es LEO sin. compl.
- en low Earth orbit
- en LEO sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>
Definició
Convé tenir en compte que la fricció amb l'atmosfera terrestre impedeix orbitar substancialment per sota d'aquestes òrbites, cosa que seria possible en un planeta sense atmosfera o amb una atmosfera diferent.
És una òrbita àmpliament utilitzada pels satèl·lits d'observació de la Terra, ja que la seva proximitat al planeta permet una resolució espacial més elevada (per exemple, els satèl·lits de la sèrie RESURS-F, iniciada el 1979, orbitaven a una altitud entre 240 i 275 km i aconseguien resolucions entre 7 i 30 m). El seu curt període orbital permet una alta resolució temporal i, si la plataforma o el sensor tenen capacitat d'apuntament transversal a la traça, un temps de revisita inferior.
Els satèl·lits en aquesta òrbita tenen un període orbital d'uns 90 minuts (per exemple, el Landsat-7 té un període orbital de 99.8 minuts i viatja a una velocitat de 7.5 km/s).
LEO és l'acrònim de low Earth orbit ('òrbita terrestre baixa').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca òrbita terrestre baixa, n f
- ca LEO, n f sin. compl.
- es órbita terrestre baja
- es LEO sin. compl.
- en low Earth orbit
- en LEO sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>
Definició
Convé tenir en compte que la fricció amb l'atmosfera terrestre impedeix orbitar substancialment per sota d'aquestes òrbites, cosa que seria possible en un planeta sense atmosfera o amb una atmosfera diferent.
És una òrbita àmpliament utilitzada pels satèl·lits d'observació de la Terra, ja que la seva proximitat al planeta permet una resolució espacial més elevada (per exemple, els satèl·lits de la sèrie RESURS-F, iniciada el 1979, orbitaven a una altitud entre 240 i 275 km i aconseguien resolucions entre 7 i 30 m). El seu curt període orbital permet una alta resolució temporal i, si la plataforma o el sensor tenen capacitat d'apuntament transversal a la traça, un temps de revisita inferior.
Els satèl·lits en aquesta òrbita tenen un període orbital d'uns 90 minuts (per exemple, el Landsat-7 té un període orbital de 99.8 minuts i viatja a una velocitat de 7.5 km/s).
LEO és l'acrònim de low Earth orbit ('òrbita terrestre baixa').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca òrbita terrestre baixa, n f
- ca LEO, n f sin. compl.
- es órbita terrestre baja
- es LEO sin. compl.
- en low Earth orbit
- en LEO sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>
Definició
Convé tenir en compte que la fricció amb l'atmosfera terrestre impedeix orbitar substancialment per sota d'aquestes òrbites, cosa que seria possible en un planeta sense atmosfera o amb una atmosfera diferent.
És una òrbita àmpliament utilitzada pels satèl·lits d'observació de la Terra, ja que la seva proximitat al planeta permet una resolució espacial més elevada (per exemple, els satèl·lits de la sèrie RESURS-F, iniciada el 1979, orbitaven a una altitud entre 240 i 275 km i aconseguien resolucions entre 7 i 30 m). El seu curt període orbital permet una alta resolució temporal i, si la plataforma o el sensor tenen capacitat d'apuntament transversal a la traça, un temps de revisita inferior.
Els satèl·lits en aquesta òrbita tenen un període orbital d'uns 90 minuts (per exemple, el Landsat-7 té un període orbital de 99.8 minuts i viatja a una velocitat de 7.5 km/s).
LEO és l'acrònim de low Earth orbit ('òrbita terrestre baixa').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca acer de baixa relaxació, n m
- es acero de baja relajación
- en low-relaxation steel
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
Els acers de baixa relaxació s'utilitzen com a armadura activa, en forma de cordons, en estructures de formigó pretensat.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca achí
- ca k'iche' de Baixa Verapaz sin. compl.
- cy Achí
- cy K'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
- de Achí
- de Achi' sin. compl.
- de K'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
- de Quiché de Baja Verapaz sin. compl.
- en Achi'
- en Achi sin. compl.
- en Achí sin. compl.
- en Baja Verapaz K'iche' sin. compl.
- es achí
- es achí sin. compl.
- es quiché de Baja Verapaz sin. compl.
- eu achiera
- eu achi sin. compl.
- eu k'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
- fr achi
- fr achí sin. compl.
- fr quiché de Baja Verapaz sin. compl.
- gl achí
- gl k'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
- gn achi
- gn kiche de Baja Verapaz sin. compl.
- it achí
- it k'iche' di Baja Verapaz sin. compl.
- pt achi
- pt k'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal>, <Amèrica > Guatemala>
Definició
Algunes fonts distingeixen l'achí de Rabinal del de Cubulco com a dues variants dialectals o dues llengües diferents.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aclarida baixa, n f
- es clara baja, n f
- fr éclaircie par le bas, n f
- en low thinning, n
- en thinning from below, n
<Enginyeria forestal>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca alçària màxima de planta baixa, n f
- es altura máxima de planta baja
<Construcció > Urbanisme>
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàdminton. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 20)
ISBN 84-7739-238-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca amb mà baixa, adj
- es en mano baja
- fr en main basse
- en underarm
- en underhand
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>
