Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bajoca" dins totes les àrees temàtiques

a la saxona a la saxona

<Indumentària / Militar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a la saxona, adj
  • es  a la sajona
  • fr  à la saxonne
  • en  in the Saxon manner

<Indumentària / Militar>

Definició
Dit dels pantalons d'uniforme que són llargs i botonats al costat.
abaixament de bandera abaixament de bandera

<Transports > Transport per carretera>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  abaixament de bandera, n m
  • es  bajada de bandera

<Transports > Transport per carretera>

Definició
Acció i efecte de posar el taxímetre al preu mínim fixat abans de començar el trajecte.
ajocagripaus ajocagripaus

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocagripaus, n m/f
  • ca  ajocatòtils, n m/f alt. sin.
  • ca  fulla de sal, n f alt. sin.
  • ca  limoniastre, n m alt. sin.
  • ca  salat, n m alt. sin.
  • ca  salat de flor, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • nc  Limoniastrum monopetalum (L.) Boiss.

<Botànica > plumbaginàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions ajocagripaus i ajocatòtils són deduïdes d'ajoca-sapos (a Illa de Mar, al delta de l'Ebre).
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
ajocagripaus ajocagripaus

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocagripaus, n m/f
  • ca  ajocatòtils, n m/f alt. sin.
  • ca  fulla de sal, n f alt. sin.
  • ca  limoniastre, n m alt. sin.
  • ca  salat, n m alt. sin.
  • ca  salat de flor, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • nc  Limoniastrum monopetalum (L.) Boiss.

<Botànica > plumbaginàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions ajocagripaus i ajocatòtils són deduïdes d'ajoca-sapos (a Illa de Mar, al delta de l'Ebre).
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
ajocaperdius ajocaperdius

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocaperdius, n m/f
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella borda, n f alt. sin.
  • ca  escombrall, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de llop, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  fenollet bord, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenolleta, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fonoll marí, n m alt. sin.
  • ca  herba profitosa, n f alt. sin.
  • ca  profitosa, n f alt. sin.
  • ca  topet de bou, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  topet de bau, n m var. ling.
  • nc  Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
ajocaperdius ajocaperdius

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocaperdius, n m/f
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella borda, n f alt. sin.
  • ca  escombrall, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de llop, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  fenollet bord, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenolleta, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fonoll marí, n m alt. sin.
  • ca  herba profitosa, n f alt. sin.
  • ca  profitosa, n f alt. sin.
  • ca  topet de bou, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  topet de bau, n m var. ling.
  • nc  Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
ajocar-se ajocar-se

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ajocar-se, v intr pron
  • es  recogerse
  • fr  jucher
  • en  go to roost, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Retirar-se, l'aviram, a dormir.
ajocar-se ajocar-se

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ajocar-se, v intr pron
  • es  recogerse
  • fr  jucher
  • en  go to roost, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Retirar-se, l'aviram, a dormir.
alfàbega borda alfàbega borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbega borda, n f
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  alfabegueta, n f alt. sin.
  • ca  espinadella, n f alt. sin.
  • ca  espinadella peluda, n f alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  herba vellosa, n f alt. sin.
  • ca  malrubí negre, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • nc  Stachys ocymastrum (L.) Briq.
  • nc  Stachys hirta L. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
alfàbega borda alfàbega borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbega borda, n f
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  alfabegueta, n f alt. sin.
  • ca  espinadella, n f alt. sin.
  • ca  espinadella peluda, n f alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  herba vellosa, n f alt. sin.
  • ca  malrubí negre, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • nc  Stachys ocymastrum (L.) Briq.
  • nc  Stachys hirta L. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.