Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "baladrejar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  adelfa, n f
  • ca  alegria, n f alt. sin.
  • ca  alegries, n f pl alt. sin.
  • ca  baladret, n m alt. sin.
  • ca  baladrina, n f alt. sin.
  • ca  cacauereta, n f alt. sin.
  • ca  dominica, n f alt. sin.
  • ca  garroferet, n m alt. sin.
  • ca  garrofereta borda, n f alt. sin.
  • ca  herba donzella, n f alt. sin.
  • ca  pastoreta, n f alt. sin.
  • ca  pervinca de Madagascar, n f alt. sin.
  • ca  pruenga de jardí, n f alt. sin.
  • ca  vicària, n f alt. sin.
  • ca  proenga de jardí, n f var. ling.
  • nc  Catharanthus roseus (L.) G. Don
  • nc  Vinca rosea L. sin. compl.

<Botànica > apocinàcies>

adelfa adelfa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  adelfa, n f
  • ca  alegria, n f alt. sin.
  • ca  alegries, n f pl alt. sin.
  • ca  baladret, n m alt. sin.
  • ca  baladrina, n f alt. sin.
  • ca  cacauereta, n f alt. sin.
  • ca  dominica, n f alt. sin.
  • ca  garroferet, n m alt. sin.
  • ca  garrofereta borda, n f alt. sin.
  • ca  herba donzella, n f alt. sin.
  • ca  pastoreta, n f alt. sin.
  • ca  pervinca de Madagascar, n f alt. sin.
  • ca  pruenga de jardí, n f alt. sin.
  • ca  vicària, n f alt. sin.
  • ca  proenga de jardí, n f var. ling.
  • nc  Catharanthus roseus (L.) G. Don
  • nc  Vinca rosea L. sin. compl.

<Botànica > apocinàcies>

baladrar baladrar

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  baladrar, n m
  • es  adelfal
  • fr  taillis de laurier-rose
  • en  rosebay scrub

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Bosquina discontínua on domina el baladre, pròpia de les rambles mediterrànies.
baladrar baladrar

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  baladrar, n m
  • es  adelfal
  • fr  taillis de laurier-rose
  • en  rosebay scrub

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Bosquina discontínua on domina el baladre, pròpia de les rambles mediterrànies.
baladrar baladrar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baladrar, n m
  • es  adelfal, n m
  • fr  bosquet de lauriers-roses, n m
  • en  rosebay scrub, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  oleandre, n m sin. compl.
  • ca  roser reial, n m sin. compl.
  • ca  adelfa, n f alt. sin.
  • ca  baladrera, n f alt. sin.
  • ca  baladres, n m pl alt. sin.
  • ca  ballestera, n f alt. sin.
  • ca  diva, n f alt. sin.
  • ca  fals roser, n m alt. sin.
  • ca  glòria rosa, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer reial, n m alt. sin.
  • ca  llorer rosa, n m alt. sin.
  • ca  peu de llop, n m alt. sin.
  • ca  rosa reial, n f alt. sin.
  • ca  roser llorer, n m alt. sin.
  • ca  rosers, n m pl alt. sin.
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  sividilla, n f alt. sin.
  • ca  veratre, n m alt. sin.
  • ca  adelfo, n m var. ling.
  • ca  albaladre, n m var. ling.
  • ca  balandre, n m var. ling.
  • ca  biladre, n m var. ling.
  • ca  bira, n f var. ling.
  • ca  biva, n f var. ling.
  • ca  llorer ral, n m var. ling.
  • ca  llorer real, n m var. ling.
  • ca  roser-llorer, n m var. ling.
  • ca  sanet, n m var. ling.
  • nc  Nerium oleander L.

<Botànica > apocinàcies>

baladre baladre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  oleandre, n m sin. compl.
  • ca  roser reial, n m sin. compl.
  • ca  adelfa, n f alt. sin.
  • ca  baladrera, n f alt. sin.
  • ca  baladres, n m pl alt. sin.
  • ca  ballestera, n f alt. sin.
  • ca  diva, n f alt. sin.
  • ca  fals roser, n m alt. sin.
  • ca  glòria rosa, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer reial, n m alt. sin.
  • ca  llorer rosa, n m alt. sin.
  • ca  peu de llop, n m alt. sin.
  • ca  rosa reial, n f alt. sin.
  • ca  roser llorer, n m alt. sin.
  • ca  rosers, n m pl alt. sin.
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  sividilla, n f alt. sin.
  • ca  veratre, n m alt. sin.
  • ca  adelfo, n m var. ling.
  • ca  albaladre, n m var. ling.
  • ca  balandre, n m var. ling.
  • ca  biladre, n m var. ling.
  • ca  bira, n f var. ling.
  • ca  biva, n f var. ling.
  • ca  llorer ral, n m var. ling.
  • ca  llorer real, n m var. ling.
  • ca  roser-llorer, n m var. ling.
  • ca  sanet, n m var. ling.
  • nc  Nerium oleander L.

<Botànica > apocinàcies>

balancejar balancejar

<Arts > Dansa>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  balancejar, v intr
  • es  balancear

<Arts > Dansa>

Definició
Canviar el pes respecte de la posició d'equilibri en direcció frontal o lateral amb desplaçament o sense.
balancejar balancejar

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàdminton. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 20)
ISBN 84-7739-238-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  balancejar, v tr
  • es  balancear
  • fr  balancer
  • en  swing, to

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Definició
Moure el braç de dalt a baix, dibuixant un arc en l'aire, per preparar l'execució d'un cop.
balancejar balancejar

<Esport > Gimnàstica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  balancejar, v tr
  • es  balancear
  • fr  balancer
  • en  swing, to

<Esport > Gimnàstica>

Definició
Moure, el gimnasta, el cos fent que oscil·li a l'un costat i a l'altre del punt de recolzament o suspensió.