Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "balbejar" dins totes les àrees temàtiques

bavejar bavejar

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bavejar, v intr
  • es  babear, v intr
  • fr  baver, v intr
  • en  drool, to, v intr

<Infermeria>

bavejar bavejar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bavejar, v intr
  • es  babear

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Treure bava, fer baves.
blat de moro blat de moro

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  blat de moro, n m
  • ca  blat de les Índies (balear), n m sin. compl.
  • ca  blat indi (septentrional), n m sin. compl.
  • ca  dacsa (valencià), n f sin. compl.
  • ca  milloc (nord-occidental), n m sin. compl.
  • es  maíz, n m
  • fr  maïs, n m
  • pt  milho, n m
  • en  corn, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

blat de moro blat de moro

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  blat de moro, n m
  • ca  blat de les Índies (balear), n m sin. compl.
  • ca  blat indi (septentrional), n m sin. compl.
  • ca  dacsa (valencià), n f sin. compl.
  • ca  milloc (nord-occidental), n m sin. compl.
  • ca  moresc, n m sin. compl.
  • ca  panís, n m sin. compl.
  • es  maíz, n m
  • fr  blé d'Inde, n m
  • fr  maïs, n m
  • it  mais, n m
  • en  corn, n
  • en  maize, n
  • de  Mais, n m

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Planta anual de la família de les gramínies, de gran port, monoica, de tiges massisses, conreada pels seus grans, sovint grocs o vermellosos, agrupats en panotxes que neixen a l'axil·la d'una fulla, i també com a planta farratgera.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  caldejar, v tr
  • es  caldear, v tr
  • fr  rougir, v tr
  • en  fire, to, v tr
  • en  heat, to, v tr
  • de  erwärmen, v tr
  • de  rotglühend machen, v tr

<Enginyeria>

català català

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  català
  • ca  alguerès sin. compl.
  • ca  valencià sin. compl.
  • cod  català
  • ar  الكتالانية
  • cy  Catalaneg
  • cy  Baleareg sin. compl.
  • cy  Falenseg sin. compl.
  • de  Katalanisch
  • de  Balearisch sin. compl.
  • de  Valencianisch sin. compl.
  • en  Catalan
  • en  Balearic sin. compl.
  • en  Valencian sin. compl.
  • es  catalán
  • es  balear sin. compl.
  • es  valenciano sin. compl.
  • eu  katalana
  • eu  valenciano sin. compl.
  • fr  catalan
  • fr  valencien sin. compl.
  • gl  catalán
  • gl  balear sin. compl.
  • gl  rosellonés sin. compl.
  • gl  tortosino sin. compl.
  • gl  valenciano sin. compl.
  • gn  katalan
  • gn  valear sin. compl.
  • gn  valensiáno sin. compl.
  • it  catalano
  • it  baleare sin. compl.
  • it  valenziano sin. compl.
  • ja  カタルーニャ語
  • ja  バレンシア語、バレアレス語、ロセリョン語、トルトサ語 sin. compl.
  • nl  Catalaans
  • nl  Baleaars sin. compl.
  • nl  Valenciaans sin. compl.
  • oc  catalan
  • oc  balear sin. compl.
  • oc  valencian sin. compl.
  • pt  catalão
  • pt  rossilhonês tortosino sin. compl.
  • pt  valenciano balear sin. compl.
  • ru  Каталанский язык
  • ru  Балеарский sin. compl.
  • ru  Валенсийский sin. compl.
  • sw  Kikatalani
  • sw  Balearic sin. compl.
  • sw  Valencian sin. compl.
  • tmh  Takatalant
  • tmh  Sya sin. compl.
  • tmh  tigzirin tibaliyarin sin. compl.
  • zh  加泰罗尼亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Andorra>, <Europa > Espanya>, <Europa > França>, <Europa > Itàlia>

Definició
El català, que es pot considerar ja format al segle VIII, és el resultat autòcton de l'evolució del llatí que es parlava en temps de l'Imperi Romà a la regió compresa aproximadament entre la vall del riu Isàvena i la Mediterrània i entre el massís de les Corberes i el de Garraf. Els primers textos coneguts escrits plenament en català daten del segle XII. Amb la conquesta al segle XIII de les Illes Balears i del futur País Valencià, terres on els parlars mossàrabs romànics autòctons ja s'havien extingit davant l'empenta de l'àrab, el domini lingüístic català va assolir pràcticament les fronteres actuals. D'ençà d'aleshores, i deixant de banda certes modificacions menors, només han estat importants el retrocés de la llengua pel sud, a Múrcia i al Baix Segura, i l'arrelament a l'Alguer, a l'illa de Sardenya.

A la baixa edat mitjana, l'idioma va atènyer la plenitud d'ús i es feia servir normalment com a llengua oficial i de cultura arreu dels Països Catalans, que constituïen, juntament amb l'Aragó, la corona catalanoaragonesa. Aquesta situació encara es va perllongar fins al començament de l'edat moderna. Al segle XVI, però, el castellà va començar a penetrar cada cop amb més força en la vida cultural i social catalana.

El 1659, la Catalunya del Nord va ser incorporada a França en virtut del tractat dels Pirineus, i les noves autoritats hi van engegar de seguida un fort procés de francesització. A la resta dels Països Catalans, llevat d'Andorra i, durant unes quantes dècades de domini britànic, de Menorca, la creació de l'Estat espanyol absolutista i centralista va comportar una utilització creixent del castellà ja no solament com a llengua de cultura sinó també com a llengua oficial.

El desmantellament de la corona catalanoaragonesa va fer també que s'accentuessin una sèrie de fenòmens relacionats entre ells ja apareguts abans: l'afebliment dels lligams entre els diversos territoris de parla catalana, el reforçament de la visió compartimentada de la llengua i la dialectalització de la llengua escrita, la qual, malgrat tot, continuava existint. Al llarg del segle XIX, la castellanització del país va augmentar, ja que la imposició oficial del castellà en cada cop més camps de la vida pública va fer que una gran part de la població esdevingués bilingüe.

El català estàndard actual es va començar a formar a la fi del s. XIX i va restar definitivament fixat a les primeres dècades del XX, amb l'establiment de l'ortografia moderna (1913 i 1917) i la publicació de la gramàtica (1918) i del diccionari (1932) normatius. La proximitat que hi ha entre els diversos parlars catalans va permetre que la varietat estàndard, que admet variacions regionals de detall, es basés en tots els grans dialectes de la llengua i no només en un de sol, tot i un cert predomini del dialecte central per raons de pes demogràfic i cultural, i per això es va adoptar no solament a tot el Principat, on va tenir el suport de les institucions d'autogovern de l'època, sinó també a la resta dels Països Catalans.

La instauració, després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), de la llarga dictadura franquista va representar un cop molt fort per a la vitalitat del català: la prohibició absoluta en l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les associacions, la literatura, etc., de la utilització pública de la llengua, tolerada sols en la vida privada, va estroncar totalment el procés de normalització lingüística que s'havia iniciat i va castellanitzar el país.

Avui dia, la situació de la llengua catalana a l'Estat espanyol és la següent: tot i que el reconeixement legal de què gaudeix és important, és menor que el que té el castellà (que, a diferència del català, és de coneixement obligat i, a més, és oficial fora del seu domini lingüístic). L'eficàcia de la política lingüística duta a terme als Països Catalans, bastant poc coordinats en aquest aspecte, es ressent d'aquesta inferioritat legal i de l'actitud de les autoritats estatals, desfavorable a la diversitat lingüística, però també de les mancances de l'actuació de les diverses administracions (importants sobretot al País Valencià).
cua d'oreneta cua d'oreneta

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cua d'oreneta, n f
  • ca  cua de milà, n f sin. compl.
  • ca  cudornella, n f sin. compl.
  • ca  coa de milana (balear), n f var. ling.
  • es  cola de milano, n f
  • fr  queue d'aronde, n f
  • fr  queue d'hironde, n f
  • it  coda di rondine, n f
  • en  dovetail, n
  • en  swallow tail, n
  • de  Schwalbenschwanz, n m

<Construcció>

Definició
Unió de dues peces de fusta en què una té un o diversos elements trapezials que s'encasten en l'encaix o encaixos de l'altra de manera que pot resistir esforços de tracció.

Nota

  • N'hi ha de dues classes: cues d'oreneta cegues (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta no la travessa, de manera que no es veu la testa de l'altra) i cues d'oreneta passades (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta la travessa, de manera que es veu la testa de l'altra.
cudornella cudornella

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  cudornella, n f
  • ca  cua d'oreneta, n f sin. compl.
  • ca  cua de milà, n f sin. compl.
  • ca  encaix de cudornella, n m sin. compl.
  • ca  coa de milana (balear), n f var. ling.
  • es  cola de milano
  • es  ensamble de cola de milano
  • fr  queue d'aronde
  • fr  queue d'hironde
  • en  dovetail
  • en  swallow tail

<Fusteria > Construccions > Unions>

Definició
Unió de dues peces de fusta en què una té un o diversos elements trapezials que s'encasten en l'encaix o encaixos de l'altra de manera que pot resistir esforços de tracció.

Nota

  • N'hi ha de dues classes: cudornelles cegues (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta no la travessa, de manera que no es veu la testa de l'altra) i cudornelles passades (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta la travessa, de manera que es veu la testa de l'altra).
escalfament estratosfèric sobtat escalfament estratosfèric sobtat

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  escalfament estratosfèric sobtat, n m
  • ca  calfament estratosfèric sobtat (valencià), n m sin. compl.
  • ca  encalentiment estratosfèric sobtat (balear), n m sin. compl.
  • es  calentamiento súbito estratosférico, n m
  • es  CSE, n m sigla
  • fr  réchauffement explosif, n m
  • fr  réchauffement soudain, n m
  • fr  réchauffement stratosphérique, n m
  • fr  réchauffement stratosphérique soudain, n m
  • en  explosive warming, n
  • en  stratospheric warming, n
  • en  sudden stratospheric warming, n
  • en  sudden warming, n
  • en  SSW, n sigla

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Definició
Fenomen consistent en la desacceleració dels vents estratosfèrics circumpolars i en l'augment ràpid i significatiu de la temperatura de l'estratosfera a la regió polar, que pot ser de fins a 50 °C en pocs dies.

Nota

  • L'escalfament estratosfèric sobtat en alguns casos pot provocar el trencament del vòrtex polar de l'estratosfera.
escalfament estratosfèric sobtat escalfament estratosfèric sobtat

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  escalfament estratosfèric sobtat, n m
  • ca  calfament estratosfèric sobtat (valencià), n m sin. compl.
  • ca  encalentiment estratosfèric sobtat (balear), n m sin. compl.
  • es  calentamiento súbito estratosférico, n m
  • es  CSE, n m sigla
  • fr  réchauffement explosif, n m
  • fr  réchauffement soudain, n m
  • fr  réchauffement stratosphérique, n m
  • fr  réchauffement stratosphérique soudain, n m
  • en  explosive warming, n
  • en  stratospheric warming, n
  • en  sudden stratospheric warming, n
  • en  sudden warming, n
  • en  SSW, n sigla

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Definició
Fenomen consistent en la desacceleració dels vents estratosfèrics circumpolars i en l'augment ràpid i significatiu de la temperatura de l'estratosfera a la regió polar, que pot ser de fins a 50 °C en pocs dies.

Nota

  • L'escalfament estratosfèric sobtat en alguns casos pot provocar el trencament del vòrtex polar de l'estratosfera.