Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ban" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ban, n m
  • es  bando

<Dret públic>

Definició
Acte dictat per un alcalde amb la finalitat de fer un recordatori a la població de l'obligació del compliment dels deures ciutadans continguts en disposicions generals, aclarir les normes que contenen o efectuar convocatòries populars amb motiu d'esdeveniments ciutadans.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La competència per a dictar bans és exclusiva dels alcaldes (art. 21.1.e Llei reguladora de les bases del règim local [LRBRL] i art. 51.1.f Llei municipal i de règim local de Catalunya [LMRLC]). Aquesta competència dels alcaldes no pot ser delegada en cap membre de la corporació (art. 21.3 LRBRL i 50.3 LMRLC). Cap altra autoritat dels ens locals (president o presidenta de la diputació, mancomunitat, comarca, etc.) no té reconeguda la competència per a dictar bans.
    Respecte de la publicació, cal donar als bans la major publicitat possible, segons els usos o els costums del lloc, com ara per mitjà dels butlletins informatius dels ens locals, els pregons, i, en tot cas, en el tauler d'anuncis de la corporació (art. 61 Decret 179/1995, del 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals a Catalunya [ROAS]).
    Nemesio Rodríguez Moro analitza els motius a què pot obeir el ban: a) recordar obligacions legals o reglamentàries, fins i tot concretant el lloc i la data de compliment (allistament militar); b) fer conèixer situacions fàctiques de les quals deriven obligacions (calamitats, inundacions, casos d'hidrofòbia, etc.); c) fer conèixer situacions d'interès que, per bé que no siguin l'origen d'obligacions, puguin repercutir en els administrats si no s'adopten unes determinades mesures (avisos de perill de calamarsada, recomanacions en el cas d'epidèmies, etc.); d) sol·licitar la cooperació del veïnat per a commemoracions, festes, recepcions, etc. i e) executar ordenances, amb prou habilitació, mitjançant la tècnica de la remissió normativa. Aquest motiu ha estat àmpliament debatut per la doctrina.
    Així, doncs, cal destacar que, mitjançant els bans, els alcaldes recorden la vigència d'unes normes determinades, fan conèixer situacions generadores d'obligacions o càrregues, o formulen directrius no obligatòries. En aquest darrer cas, els bans es converteixen en un vehicle de compliment de les ordenances, tot i que és difícil pensar que aquestes execucions tinguin una substància normativa més gran que la que hom pugui atribuir a un acte administratiu general. En aquest sentit, a la Sentència del 28 de desembre de 1977 el Tribunal Suprem espanyol rebutja la possibilitat de canalitzar, per mitjà d'un ban, autèntiques normes jurídiques externament eficaces, «perquè tot i que la LRBRL (Llei reguladora de les bases del règim local) no delimita les línies que separen les diferents manifestacions de la potestat normativa dels ens locals -ordenances i bans- això no significa que hom pugui adoptar indistintament qualsevol d'aquestes formes, ja que caldrà atenir-se al sentit o a la finalitat de la llei en relació amb la matèria a regular».
    La naturalesa jurídica del ban ha estat un tema força discutit en la doctrina. El debat se centra a determinar si els bans tenen caràcter reglamentari o no. En primer lloc, destaca el sector doctrinal anomenat tradicional, que considera que els bans tenen la naturalesa de reglaments. En aquest sentit, s'afirma que «el ban és una manifestació de la potestat pública, concretament del poder d'ordenança». El fonament jurídic d'aquesta posició considera els alcaldes com a delegats del Govern al municipi, fet que els confereix prou potestat per a dictar normes jurídiques, però com a competència separada i diferent de la d'òrgan municipal. Fins i tot s'han esgrimit, per a defensar aquesta posició, preceptes de la legislació de règim local. Concretament, l'article 84.1.a de la LRBRL estableix la possibilitat d'intervenir en l'activitat dels ciutadans per mitjà d'ordenances i bans. La jurisprudència també ha acceptat aquesta tesi; per exemple, la Sentència del Tribunal Suprem espanyol (STS) del 9.5.1991, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1991\4247): «En efecte, se sosté per la representació lletrada de l'ajuntament que els bans dels alcaldes no són reglaments sinó actes, que com a màxim van adreçats a una pluralitat indeterminada de subjectes. Aquesta al·legació no es pot mantenir perquè en el dret administratiu espanyol és sabut que els alcaldes són titulars de potestat reglamentària que exerceixen mitjançant bans. Això, sens perjudici, que no tots els bans siguin autèntics reglaments, ja que en alguns casos sota aquesta denominació es poden trobar crides al veïnatge perquè compleixi llurs obligacions o fins i tot actes concrets.»
    Finalment, s'han portat a col·lació raons fàctiques que resulten de la praxis administrativa: l'existència de bans de contingut normatiu indubtable, dictats la majoria de vegades per a suplir l'absència de les corresponents ordenances reguladores. Davant aquesta tesi, altres autors destaquen la naturalesa no normativa dels bans, atès que la competència dels alcaldes per a dictar bans està ordenada al recordatori del dret vigent, a la publicitat d'obligacions creades per les ordenances municipals o al desenvolupament de qualsevol activitat executiva establerta per les mateixes ordenances (art. 67 ROAS), i es deixa la possibilitat de creació jurídica de drets i obligacions, d'ordenació interna de la corporació a la competència exclusiva del ple de l'ajuntament que l'exerceix mitjançant l'ordenança o el reglament (art. 22.1.d LRBRL). Així, aquests autors consideren que, malgrat que els bans es puguin adreçar a una pluralitat indeterminada de persones, no són reglaments, ja que no innoven l'ordenament jurídic, sinó que són actes ordenats, el compliment dels quals esgota l'acte, i s'han de considerar més aviat actes administratius de caràcter general. La jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol també ha acceptat aquesta posició en algunes sentències, com ara les del 27 de febrer de 1976 o del 28 de desembre de 1977 (RJA 1978\473).
    Abans que s'aprovés la LRBRL era difícil sostenir la naturalesa reglamentària dels bans, ja que l'article 7 del Reglament de serveis de les corporacions locals distingia clarament les ordenances i els reglaments, que considerava «disposicions acordades per les corporacions locals per regir amb caràcter general», dels bans, que eren els actes que «no tinguessin les característiques enunciades». L'article 67.2 del ROAS recull aquesta tradició i estableix que, «mitjançant els bans, no es poden aprovar normes de caràcter general [.]».
    Actualment, i d'acord amb la legislació vigent, s'ha de negar el caràcter reglamentari dels bans aprovats pels alcaldes, ja que la creació de dret en l'àmbit municipal és competència exclusiva del ple de l'ajuntament (art. 22.2.d LRBRL), que exercita mitjançant ordenances i reglaments locals, seguint un procediment formalitzat (art. 49 LRBRL), específicament establert per a la creació de normes, i que no està fixat per a l'aprovació dels bans.
    D'altra banda, la normativa de règim local en vigor ja no considera els alcaldes delegats del Govern al municipi. A més a més, el fet que alguns bans siguin destinats a una pluralitat indeterminada de subjectes passa pel fet que es puguin considerar actes administratius de caràcter general. Únicament es podria esgrimir, com a argument a favor del caràcter reglamentari dels bans dels alcaldes, aquells aprovats en situacions de reconeguda urgència mentre dura una determinada situació (entre altres, art. 67.2 ROAS). Així, doncs, únicament en casos de catàstrofe o d'infortuni públics o greu perill (art. 21.1.m LRBRL, art. 51.1.k LMRLC i art. 69.1 ROAS), els alcaldes poden adoptar decrets, amb caràcter reglamentari, sota la forma de ban, mentre duri aquesta situació.
    Fins i tot en aquest cas, cal remarcar que el ple de l'ajuntament ha de ser assabentat immediatament d'aquests bans, per tal que els ratifiqui o perquè segueixi el procediment o tràmit d'aprovació corresponent (art. 21.1.j LRBRL, art. 51.1.k LMRLC i art. 69.3 ROAS). Per això, únicament es pot concloure que es tractaria d'un reglament en els casos en què hi hagués una situació d'urgència. Però, fins i tot en aquest cas, aquesta consideració cal que sigui fortament matisada, ja que s'estableix que amb caràcter immediat intervingui el ple de l'ajuntament, únic òrgan municipal a qui l'ordenament jurídic atribueix potestat reglamentària. Així, doncs, mitjançant aquesta explicació, tindria sentit l'expressió de l'article 84.1 de la LRBRL respecte de la intervenció en la vida dels ciutadans mitjançant els bans: en casos d'urgència i sota un control estricte i immediat per part del ple de l'ajuntament, els alcaldes podrien adoptar transitòriament normes de caràcter general. La validesa d'aquests bans estaria sotmesa a la posterior ratificació o tramitació com a ordenança per part del ple de l'ajuntament, únic òrgan dotat de potestat normativa. En relació amb els bans militars, cal dir que llur àmbit d'aplicació ha estat reduït extraordinàriament, especialment per la situació política i pel paper que s'ha atorgat a tenir l'exèrcit.
    En aquest sentit, aquest àmbit queda circumscrit als casos en què s'hagi declarat l'estat de setge o s'estigui en temps de guerra. Respecte del primer cas, l'article 34 de la Llei orgànica 4/1981, de l'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge (LOEAES), estableix que «l'autoritat militar procedirà a publicar i difondre els oportuns bans, que contindran les mesures i prevencions necessàries, d'acord amb la CE, la present llei i les condicions de la declaració de l'estat de setge». En relació amb els dos casos esmentats, estat de setge o temps de guerra, el Codi de justícia militar (art. 63) tipifica com a delicte la desobediència als bans que hauria dictat l'autoritat militar competent.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  ban, n m
  • es  bando, n m

<Dret administratiu > Fonts de l'ordenament administratiu>

Definició
Manifestació solemne d'un alcalde adreçada al conjunt de veïns d'un municipi per a anunciar, recordar o explicar una norma de compliment obligat, demanar la col·laboració dels veïns per a algun assumpte, fer una convocatòria popular o fer recomanacions per a la bona convivència ciutadana.

Nota

  • El caràcter reglamentari del ban és objecte de debat. Alguns autors admeten la possibilitat que el ban tingui caràcter reglamentari i que, per tant, es tracti d'una disposició general, però només en determinats àmbits i d'acord amb la legislació vigent.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ban, n m
  • es  bando, n m

<Història del dret>

ban ban

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ban, n m
  • es  bando
  • en  edict
  • en  mayor's decree

<Policia > Funcions i tècnica > Policia administrativa>

Definició
Disposició jurídica que l'alcalde d'un municipi imposa directament a la població, responent a una raó concreta, i que serveix per a recordar l'observació i el compliment de la normativa vigent.
bloqueig bloqueig

<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>

  • ca  bloqueig, n m
  • es  baneo, n m
  • es  bloqueo, n m
  • fr  verrouillage, n m
  • en  ban, n
  • en  banning, n
  • de  Sperrung, n f

<Videojocs > Jocs > Interacció i comunitat>

Definició
Acció i efecte de bloquejar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  multa, n f
  • ca  ban, n m sin. compl.
  • es  bando
  • es  multa

<Dret>

Definició
Pena pecuniària.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  prohibició, n f
  • es  prohibición
  • en  ban
  • en  prohibition
  • de  Prohibition
  • de  Verbot

<Filosofia>