Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "banana" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de tes japonesos
- ja (bantxa) bancha, n
- ja (guenmaitxa) genmaicha, n
- ja (hojitxa) hōjicha, n
- ja (kombutxa) kōcha kinoko, n
- ja (kukitxa) kukicha, n
- ja (matxa) matcha, n
- ja (sentxa) sencha, n
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
(1) Mantenir els noms japonesos originals com a denominacions principals, però adaptats a l'ortografia catalana.
. Es pren com a punt de partida la forma japonesa transcrita segons el sistema Hepburn.
. L'adaptació consisteix sobretot en l'eliminació dels accents tonals de la transcripció i el canvi ch>tx; per contra, es mantenen les grafies k i ji, sense problemes d'interpretació en català, ja utilitzades en casos similars i mantingudes en altres llengües, a banda de poder servir per a marcar l'origen no català d'aquestes formes.
. S'hi assigna el gènere gramatical masculí (el japonès no té gèneres), d'acord amb el gènere del referent (te) i amb l'elecció de les llengües de referència habituals pel que fa al gènere (castellà, francès, italià, etc.).
(2) Proposar com a sinònims complementaris unes denominacions catalanes descriptives que aportin informació, almenys en els casos següents:
a) Quan ja hi ha una forma descriptiva catalana utilitzada.
b) Quan les llengües habituals de referència (castellà, francès, italià, anglès, etc.) tenen una forma descriptiva alternativa.
En els casos estudiats, aquests criteris tenen la plasmació següent:
- bantxa (sinònim complementari: te de tres anys)
. Forma japonesa: bancha
. L'equivalent castellà és bancha; els francesos, bancha i thé de trois ans, i els anglesos, bancha i bancha tea.
- guenmaitxa (sinònim complementari: te d'arròs torrat)
. Forma japonesa: geinmacha
. Els equivalents castellans són genmaicha i té de arroz integral; els francesos, genmaicha (amb la variant genmaïcha), thé de riz brun i thé pop-corn, i els anglesos, brown rice green tea, brown rice tea, genmaicha, popcorn tea i roasted rice tea.
- hojitxa (sinònim complementari: te verd torrat)
. Forma japonesa: hōjicha
. Els equivalents castellans són hojicha i houjicha; els francesos, bancha hojicha i hojicha, i l'anglès, hojicha.
- kukitxa (sinònim complementari: te de branquillons)
. Forma japonesa: kukicha
. Els equivalents castellans són bocha, kukicha, té de invierno, té en rama i té kukicha; els francesos, bocha, kukicha i thé de brindilles, i els anglesos, bocha, kukicha i twig tea.
- matxa (sinònim complementari: te japonès en pols)
. Forma japonesa: matcha
. L'equivalent castellà és matcha; els francesos, matcha i maccha, i els anglesos, matcha i matcha tea.
- sentxa
. Forma japonesa: sencha
. L'equivalent castellà és sencha; el francès, sencha, i l'anglès, també sencha.
- kombutxa
. Forma japonesa: kōcha kinoko (kombutxa correspon a una altra paraula japonesa, kombucha, segurament presa per error com a nom del te pels occidentals)
. L'equivalent castellà és kombucha; el francès, kombucha, i l'anglès, també kombucha.
Els motius d'haver optat per aquests criteris són els següents:
(1) Es mantenen els manlleus japonesos com a denominacions principals pel valor d'internacionalitat que tenen (ja que són àmpliament utilitzats en totes les llengües) i per l'extensió d'ús que tenen també en català.
(2) S'adapta la grafia d'aquests manlleus a l'ortografia del català perquè es donen les circumstàncies següents:
a) Es tracta de productes alimentaris comercialitzats al nostre país, cosa que els fa molt pròxims a la llengua general i, per tant, es considera que cal facilitar-ne la pronúncia als no entesos.
b) Les formes adaptades (amb el manteniment ja exposat de k i ji) no difereixen gaire de les formes japoneses de partida.
(3) S'hi afegeix una alternativa catalana descriptiva per facilitar-ne la comprensió als no entesos, d'acord amb el seu caràcter de formes molt pròximes a la llengua general.
(4) Tant les formes adaptades com les alternatives descriptives proposades estan documentades en textos catalans.
Convé destacar que la terminació txa (del japonès cha), present en tots els casos, significa 'te' en japonès.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de bantxa, guenmaitxa, hojitxa, kombutxja, kokitxa, matxa i sentxa a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tes del Japó: Nous termes mil·lenaris,, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tes-del-japo-nous-termes-millenaris).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de tes japonesos
- ja (bantxa) bancha, n
- ja (guenmaitxa) genmaicha, n
- ja (hojitxa) hōjicha, n
- ja (kombutxa) kōcha kinoko, n
- ja (kukitxa) kukicha, n
- ja (matxa) matcha, n
- ja (sentxa) sencha, n
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
(1) Mantenir els noms japonesos originals com a denominacions principals, però adaptats a l'ortografia catalana.
. Es pren com a punt de partida la forma japonesa transcrita segons el sistema Hepburn.
. L'adaptació consisteix sobretot en l'eliminació dels accents tonals de la transcripció i el canvi ch>tx; per contra, es mantenen les grafies k i ji, sense problemes d'interpretació en català, ja utilitzades en casos similars i mantingudes en altres llengües, a banda de poder servir per a marcar l'origen no català d'aquestes formes.
. S'hi assigna el gènere gramatical masculí (el japonès no té gèneres), d'acord amb el gènere del referent (te) i amb l'elecció de les llengües de referència habituals pel que fa al gènere (castellà, francès, italià, etc.).
(2) Proposar com a sinònims complementaris unes denominacions catalanes descriptives que aportin informació, almenys en els casos següents:
a) Quan ja hi ha una forma descriptiva catalana utilitzada.
b) Quan les llengües habituals de referència (castellà, francès, italià, anglès, etc.) tenen una forma descriptiva alternativa.
En els casos estudiats, aquests criteris tenen la plasmació següent:
- bantxa (sinònim complementari: te de tres anys)
. Forma japonesa: bancha
. L'equivalent castellà és bancha; els francesos, bancha i thé de trois ans, i els anglesos, bancha i bancha tea.
- guenmaitxa (sinònim complementari: te d'arròs torrat)
. Forma japonesa: geinmacha
. Els equivalents castellans són genmaicha i té de arroz integral; els francesos, genmaicha (amb la variant genmaïcha), thé de riz brun i thé pop-corn, i els anglesos, brown rice green tea, brown rice tea, genmaicha, popcorn tea i roasted rice tea.
- hojitxa (sinònim complementari: te verd torrat)
. Forma japonesa: hōjicha
. Els equivalents castellans són hojicha i houjicha; els francesos, bancha hojicha i hojicha, i l'anglès, hojicha.
- kukitxa (sinònim complementari: te de branquillons)
. Forma japonesa: kukicha
. Els equivalents castellans són bocha, kukicha, té de invierno, té en rama i té kukicha; els francesos, bocha, kukicha i thé de brindilles, i els anglesos, bocha, kukicha i twig tea.
- matxa (sinònim complementari: te japonès en pols)
. Forma japonesa: matcha
. L'equivalent castellà és matcha; els francesos, matcha i maccha, i els anglesos, matcha i matcha tea.
- sentxa
. Forma japonesa: sencha
. L'equivalent castellà és sencha; el francès, sencha, i l'anglès, també sencha.
- kombutxa
. Forma japonesa: kōcha kinoko (kombutxa correspon a una altra paraula japonesa, kombucha, segurament presa per error com a nom del te pels occidentals)
. L'equivalent castellà és kombucha; el francès, kombucha, i l'anglès, també kombucha.
Els motius d'haver optat per aquests criteris són els següents:
(1) Es mantenen els manlleus japonesos com a denominacions principals pel valor d'internacionalitat que tenen (ja que són àmpliament utilitzats en totes les llengües) i per l'extensió d'ús que tenen també en català.
(2) S'adapta la grafia d'aquests manlleus a l'ortografia del català perquè es donen les circumstàncies següents:
a) Es tracta de productes alimentaris comercialitzats al nostre país, cosa que els fa molt pròxims a la llengua general i, per tant, es considera que cal facilitar-ne la pronúncia als no entesos.
b) Les formes adaptades (amb el manteniment ja exposat de k i ji) no difereixen gaire de les formes japoneses de partida.
(3) S'hi afegeix una alternativa catalana descriptiva per facilitar-ne la comprensió als no entesos, d'acord amb el seu caràcter de formes molt pròximes a la llengua general.
(4) Tant les formes adaptades com les alternatives descriptives proposades estan documentades en textos catalans.
Convé destacar que la terminació txa (del japonès cha), present en tots els casos, significa 'te' en japonès.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de bantxa, guenmaitxa, hojitxa, kombutxja, kokitxa, matxa i sentxa a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tes del Japó: Nous termes mil·lenaris,, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tes-del-japo-nous-termes-millenaris).
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca alçaprem, n m
- es alzaprima, n f
- es palanca, n f
- fr levier, n m
- en lever, n
- eu altxaprima, n
- eu balanka, n sin. compl.
- eu palanka, n sin. compl.
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alt tanana
- ca nabesna sin. compl.
- ca upper tanana sin. compl.
- cy Uchel Tanana
- cy Nabesna sin. compl.
- cy Upper tanana sin. compl.
- de Upper Tanana
- de Nabesna sin. compl.
- de Oberes Tanana sin. compl.
- en Upper Tanana
- en Nabesna sin. compl.
- es alto tanana
- es nabesna sin. compl.
- es upper tanana sin. compl.
- eu goi tananera
- eu nabesna sin. compl.
- eu upper tanana sin. compl.
- fr upper tanana
- fr haut tanana sin. compl.
- fr nabesna sin. compl.
- gl alto tanana
- gl nabesna sin. compl.
- gl upper tanana sin. compl.
- gn alto tanana
- gn nabesna sin. compl.
- gn upper tanana sin. compl.
- it tanana superiore
- it nabesna sin. compl.
- it upper tanana sin. compl.
- pt tanana superior
- pt nabesna sin. compl.
- pt upper tanana sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'alt tanana té cinc dialectes: el de Nabesna, el de Tetlin, el de Northway, el de Scottie Creek (a Alaska), i el canadenc.
Tots els parlants d'alt tanana són d'edat avançada. La llengua ja no es transmet a les generacions joves, una característica de les llengües en vies d'extinció.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ananàs, n m
- ca pinya americana (infructescència), n f sin. compl.
- ca pinya tropical (infructescència), n f sin. compl.
- ca pinya (infructescència), n f alt. sin.
- ca pinya americana, n f alt. sin.
- ca pinya d'Amèrica (infructescència), n f alt. sin.
- ca pinya d'Índies, n f alt. sin.
- ca ananà, n m var. ling.
- ca ananas, n m var. ling.
- nc Ananas comosus (L.) Merr.
- nc Ananas sativus Schult. var. ling.
- nc Ananassa sativa Lindl. var. ling.
<Botànica > bromeliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ananàs, n m
- ca pinya americana (infructescència), n f sin. compl.
- ca pinya tropical (infructescència), n f sin. compl.
- ca pinya (infructescència), n f alt. sin.
- ca pinya americana, n f alt. sin.
- ca pinya d'Amèrica (infructescència), n f alt. sin.
- ca pinya d'Índies, n f alt. sin.
- ca ananà, n m var. ling.
- ca ananas, n m var. ling.
- nc Ananas comosus (L.) Merr.
- nc Ananas sativus Schult. var. ling.
- nc Ananassa sativa Lindl. var. ling.
<Botànica > bromeliàcies>
<Hinduisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca ananda, n m
<Religions > Hinduisme>
Definició
Nota
- Segons el vedanta, l'ananda és un estat de consciència lliure de processos mentals, de manera que ja no projecta malaltia, vellesa o mort, ni temença, pena, passió o preocupació. També en el vedanta, en la descripció conceptual de la noció de Brahman, s'utilitza la fórmula saccidananda (sat-cit-ananda), on el tercer membre significa la beatitud impertorbable, absoluta, que només s'assoleix en el samadhi i s'identifica amb la consciència divina.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca arròs a la cubana
- es arroz a la cubana
- fr riz à la cubana (aux oeufs frits, à la sauce tomate et à la banane)
- it riso a la cubana (con uova fritte, pomodoro e banane)
- en rice a la cubana (with fried eggs, tomato sauce and bananas)
- de Reis a la cubana (mit Spiegelei, Tomatensauce und gebratener Banane)
<Plats a la carta. Arrossos>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrambador, n m
- ca barana, n f
- es baranda
- es barandilla
- fr rampe
- en banister
- en rail
- en railing
- de Geländer
<Construcció>
<Zoologia > Crustacis>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca bàlan, n m
- ca gla de mar, n f
- es bellota de mar, n f
- fr balane, n f
- en acorn barnacle, n
- nc Balanus sp.
<Zoologia > Crustacis>
