Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bancal" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anisets, n m pl
- ca fenoll, n m alt. sin.
- ca fenoll de bancal, n m alt. sin.
- ca fenoller, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fonoll, n m alt. sin.
- ca llavoretes, n f pl alt. sin.
- ca fanoll, n m var. ling.
- ca follol, n m var. ling.
- ca ponollera, n f var. ling.
- nc Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
- nc Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet sin. compl.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca colitx, n m
- ca colís, n m sin. compl.
- ca colís (rebrot), n m sin. compl.
- ca colitx (rebrot), n m sin. compl.
- ca coniell, n m sin. compl.
- ca coniell (rebrot), n m sin. compl.
- ca curibell, n m sin. compl.
- ca curibell (rebrot), n m sin. compl.
- ca tro, n m sin. compl.
- ca tro (rebrot), n m sin. compl.
- ca alegret, n m alt. sin.
- ca banya de cabra, n f alt. sin.
- ca botet, n m alt. sin.
- ca botets, n m pl alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca cascavell, n m alt. sin.
- ca cascavells, n m pl alt. sin.
- ca colissos, n m pl alt. sin.
- ca colitxos, n m pl alt. sin.
- ca coniells, n m pl alt. sin.
- ca conillera, n f alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca conillets de bancal, n m pl alt. sin.
- ca conillets de marge, n m pl alt. sin.
- ca conillets de pastor, n m pl alt. sin.
- ca conillets dels petets, n m pl alt. sin.
- ca conillets sense ulls, n m pl alt. sin.
- ca cruixidera, n f alt. sin.
- ca cruixideres, n f pl alt. sin.
- ca cucut, n m alt. sin.
- ca curibells, n m pl alt. sin.
- ca esclafidor, n m alt. sin.
- ca esclafidors, n m pl alt. sin.
- ca escruixidors, n m pl alt. sin.
- ca espetecs, n m pl alt. sin.
- ca espetegueres, n f pl alt. sin.
- ca herba dels pets, n f alt. sin.
- ca herba petosa, n f alt. sin.
- ca patac, n m alt. sin.
- ca patacs, n m pl alt. sin.
- ca pet, n m alt. sin.
- ca petador, n m alt. sin.
- ca petadors, n m pl alt. sin.
- ca petapetons, n m pl alt. sin.
- ca petets, n m pl alt. sin.
- ca pets, n m pl alt. sin.
- ca pets de llop, n m pl alt. sin.
- ca rapissos, n m pl alt. sin.
- ca tacabols, n m pl alt. sin.
- ca trons, n m pl alt. sin.
- ca verdura, n f alt. sin.
- ca xiulets, n m pl alt. sin.
- ca xiulets de lladre, n m pl alt. sin.
- ca xuplons, n m pl alt. sin.
- ca colelles, n f pl var. ling.
- ca coliells, n m pl var. ling.
- ca colitxo, n m var. ling.
- ca colivelles, n f pl var. ling.
- ca colixos, n m pl var. ling.
- ca collisos, n m pl var. ling.
- ca conivella, n f var. ling.
- ca corills, n m pl var. ling.
- ca coritxos, n m pl var. ling.
- ca corivells, n m pl var. ling.
- ca culiells, n m pl var. ling.
- ca culís, n m var. ling.
- ca culisos, n m pl var. ling.
- ca culivelles, n f pl var. ling.
- ca culivells, n m pl var. ling.
- ca cuniella, n f var. ling.
- ca cunielles, n f pl var. ling.
- ca cuniells, n m pl var. ling.
- ca cunillets, n m pl var. ling.
- ca curcibells, n m pl var. ling.
- ca curivells, n m pl var. ling.
- ca farolets, n m pl var. ling.
- ca paterelles, n f pl var. ling.
- nc Silene vulgaris (Moench) Garcke
- nc Cucubalus behen L. sin. compl.
- nc Silene cucubalus Wibel var. ling.
- nc Silene inflata Sm. var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cosconilla, n f
- ca panconia, n f sin. compl.
- ca brescaconilla, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca conillera de bancal, n f alt. sin.
- ca conillera de marge, n f alt. sin.
- ca cosconilles, n f pl alt. sin.
- ca enciam salvatge, n m alt. sin.
- ca escanyavelles, n m alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba dolça, n f alt. sin.
- ca herbabona, n f alt. sin.
- ca lletsònia, n f alt. sin.
- ca mamaconilla, n f alt. sin.
- ca morro de porcell, n m alt. sin.
- ca panellets, n m pl alt. sin.
- ca pesca, n f alt. sin.
- ca pescaconilla, n f alt. sin.
- ca pescaconillera, n f alt. sin.
- ca casconella, n f var. ling.
- ca casconia, n f var. ling.
- ca cascunilla, n f var. ling.
- ca cosconella, n f var. ling.
- ca cosconia, n f var. ling.
- ca cuscanella, n f var. ling.
- ca cuscanilles, n f pl var. ling.
- ca cuscunia, n f var. ling.
- ca cuscunies, n f pl var. ling.
- ca llacsònia, n f var. ling.
- ca llicsonia, n f var. ling.
- ca peixca, n f var. ling.
- ca peixcaconilla, n f var. ling.
- ca peixcaconillera, n f var. ling.
- nc Reichardia picroides (L.) Roth
- nc Picridium vulgare Desf. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lletsó d'hort, n m
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca lletissó, n m alt. sin.
- ca lletissons, n m pl alt. sin.
- ca lletissons grans, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó d'espasa, n m alt. sin.
- ca lletsó de bancal, n m alt. sin.
- ca lletsó de burrer, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca lletsó de camp, n m alt. sin.
- ca lletsó de canya, n m alt. sin.
- ca lletsó fi, n m alt. sin.
- ca lletsó groc, n m alt. sin.
- ca lletsó gros, n m alt. sin.
- ca lletsó oleraci, n m alt. sin.
- ca lletsons, n m pl alt. sin.
- ca lletsons dels grossos, n m pl alt. sin.
- ca lletsons grossos, n m pl alt. sin.
- ca mastegueres, n f pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca serralla, n f alt. sin.
- ca alletsó, n m var. ling.
- ca card munjoni, n m var. ling.
- ca laxó, n m var. ling.
- ca llacsó, n m var. ling.
- ca llacsons, n m pl var. ling.
- ca llantaïm, n m var. ling.
- ca llatissons, n m pl var. ling.
- ca llecsó, n m var. ling.
- ca llecsons dels grossos, n m pl var. ling.
- ca llecsons grossos, n m pl var. ling.
- ca llensó, n m var. ling.
- ca llensó de canya, n m var. ling.
- ca llenteïn, n m var. ling.
- ca llenteïns, n m pl var. ling.
- ca lletaïns, n m pl var. ling.
- ca llicció, n m var. ling.
- ca llicsió, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- ca llicsó d'espasa, n m var. ling.
- ca llicsó de bancal, n m var. ling.
- ca llicsó de burrero, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llicsó groc, n m var. ling.
- ca llicsomia, n f var. ling.
- ca llicxó, n m var. ling.
- ca llinsó, n m var. ling.
- ca llinsó d'ase, n m var. ling.
- ca llipsó, n m var. ling.
- ca llipsons, n m pl var. ling.
- ca lliscó, n m var. ling.
- ca llitsó, n m var. ling.
- ca llitsó de camp, n m var. ling.
- ca llitsons, n m pl var. ling.
- ca llixó, n m var. ling.
- nc Sonchus oleraceus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació card munjoni, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone/bundzone.
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trepadella, n f
- ca esparcet, n m sin. compl.
- ca esparceta, n f sin. compl.
- ca garagot, n m sin. compl.
- ca pimpineta, n f sin. compl.
- ca pipirigall, n m sin. compl.
- ca espaseta, n f alt. sin.
- ca estaca-rossí, n m alt. sin.
- ca estaca-rossí de bancal, n m alt. sin.
- ca estaca-rossí ver, n m alt. sin.
- ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
- ca gall anglès, n m alt. sin.
- ca herba francesa, n f alt. sin.
- ca herba mora, n f alt. sin.
- ca trepadella vera, n f alt. sin.
- ca esparseta, n f var. ling.
- ca estaca rosins, n m pl var. ling.
- ca estaca rossins, n m pl var. ling.
- ca estacarosins, n m pl var. ling.
- ca gall inglès, n m var. ling.
- ca pipirigallo, n m var. ling.
- ca sanfuenc, n m var. ling.
- ca taca-rossí de bancal, n m var. ling.
- ca taca-rossí ver, n m var. ling.
- ca trapadella, n f var. ling.
- nc Onobrychis viciifolia Scop.
- nc Onobrychis sativa Lam. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>