Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bancar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Forma prefixada anglesa e-: Traducció 0 CRITERI Forma prefixada anglesa e-: Traducció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Forma prefixada anglesa e-: Traducció
  • en  e- ([NOM] electrònic)
  • en  e-banking (banca electrònica) (EXEMPLE), n
  • en  e-book (llibre electrònic) (EXEMPLE), n
  • en  e-cash (diner electrònic) (EXEMPLE), n
  • en  e-commerce (comerç electrònic) (EXEMPLE), n
  • en  e-democracy (democràcia electrònica) (EXEMPLE), n
  • en  e-government (administració electrònica) (EXEMPLE), n
  • en  e-health (salut electrònica) (EXEMPLE), n
  • en  e-mail (adreça electrònica) (EXEMPLE), n
  • en  e-marketing (màrqueting electrònic) (EXEMPLE), n

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
En la traducció de l'anglès al català, el prefix e- adjuntat a determinats noms se sol traduir per l'adjectiu electrònic -a, posposat al nom.

De fet, el prefix anglès e- ja és una reducció de l'adjectiu electronic, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb la comunicació i la transferència de coneixement a través de la xarxa Internet.
Ex.: e-commerce, e-marketing, e-banking, e-book, e-mail, e-cash, e-government, e-democracy, e-health

En català, la conversió de electrònic -a en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix e- es recorre a l'adjectiu electrònic -a, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç electrònic, màrqueting electrònic, banca electrònica, llibre electrònic, salut electrònica i també, com a formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT, adreça electrònica, diner electrònic, administració electrònica i democràcia electrònica.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barça blanca, n f alt. sin.
  • ca  bardal, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  barders, n m pl alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardisses, n f pl alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer comú, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  figamora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  mata de mora, n f alt. sin.
  • ca  móra, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morellera, n f alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  móres, n f pl alt. sin.
  • ca  móres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  morilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera comuna, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  romegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abartra, n f var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  abatzers, n m pl var. ling.
  • ca  abracer, n m var. ling.
  • ca  alarzer, n m var. ling.
  • ca  albardissa, n f var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  ambarcer, n m var. ling.
  • ca  ambarzer, n m var. ling.
  • ca  ambraser, n m var. ling.
  • ca  ambrazer, n m var. ling.
  • ca  arbarzer, n m var. ling.
  • ca  asbarzer, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barja, n f var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsa blanca, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsera, n f var. ling.
  • ca  barses, n f pl var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  bersa, n f var. ling.
  • ca  braser, n m var. ling.
  • ca  esbarcer, n m var. ling.
  • ca  esbarcier, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarja, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  roguemer, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa-mora, n f var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  sarsal de mores, n m var. ling.
  • ca  sarso, n m var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • ca  verders, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus ulmifolius Schott
  • nc  Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
    2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
    3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
aixecament de banca aixecament de banca

<Esport > Halterofília>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aixecament de banca, n m
  • es  press banca

<Esport > Halterofília>

alguns canvis només seran visibles després de tancar i tornar a obrir el diàleg alguns canvis només seran visibles després de tancar i tornar a obrir el diàleg

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  alguns canvis només seran visibles després de tancar i tornar a obrir el diàleg
  • en  some changes will become visible only after you close and reopen the dialog

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anisets, n m pl
  • ca  fenoll, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de bancal, n m alt. sin.
  • ca  fenoller, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fonoll, n m alt. sin.
  • ca  llavoretes, n f pl alt. sin.
  • ca  fanoll, n m var. ling.
  • ca  follol, n m var. ling.
  • ca  ponollera, n f var. ling.
  • nc  Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  • nc  Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Antiaris toxicaria Antiaris toxicaria

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Antiaris toxicaria
  • en  anchar
  • en  antiaris
  • en  upas tree
  • nc  Antiaris toxicaria

<Botànica>

aparèixer aparèixer

<Indústria > Indústries gràfiques > Edició de llibres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Vocabulari panllatí de la difusió i la distribució del llibre. Québec; Montréal: Office québécois de la langue française: Realiter, 2010. 87 p.
ISBN 978-2-550-58142-0

Les dades originals han estat adaptades a la metodologia del TERMCAT, sobretot pel que fa a la representació de la flexió de femení i a les categories lèxiques.

  • ca  aparèixer, v intr
  • es  publicar, v intr
  • es  salir, v intr
  • es  salir a la venta, v intr
  • fr  paraître, v intr
  • it  uscire, v intr
  • gl  aparecer, v intr
  • gl  saír, v intr
  • pt  lançar [BR], v intr
  • pt  publicar [PT], v intr
  • ro  a apărea, v intr
  • en  appear, to, v intr
  • en  come out, to, v intr

<Edició de llibres > Difusió i distribució>

Definició
Posar-se a la venda, una novetat o una reimpressió, en el mercat.
arquibanc arquibanc

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  arquibanc, n m
  • ca  caixabanc, n m
  • ca  bancal, n m sin. compl.
  • es  arquibanco, n m
  • es  cassapanca, n f
  • fr  archebanc, n m
  • fr  banc coffre, n m
  • fr  cassapanca, n f
  • fr  coffre, n m
  • fr  coffre à siège, n m
  • en  bench with drawers, n
  • en  cassapanca, n
  • en  chest-bench, n
  • eu  cassapanca, n
  • eu  txitxilu, n
  • eu  zizailu, n
  • eu  zizeilu, n
  • eu  züzülu, n

<Fusteria > Mobles>

aval bancari aval bancari

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aval bancari, n m
  • es  aval bancario
  • en  bank guarantee

<Economia i empresa>

Definició
Aval emès per una institució financera en favor d'un client seu.
aval bancari aval bancari

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aval bancari, n m
  • es  aval bancario

<Dret mercantil>

Definició
Aval emès per una institució financera en favor d'un client seu.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • V. t.: aval n m
  • V. t.: avalador | avaladora n m, f