Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "banda" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca afrontissar, v tr
- es abisagrar, v tr
- fr poser des charnières, v intr
- en install hinges (to), v intr
- eu bandak jarri
- eu bisagrak jarri
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alera, n f
- ca capterrera, n f sin. compl.
- es barda, n f
- en slab, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- ca alís, n m alt. sin.
- ca alocs, n m pl alt. sin.
- ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
- ca barda, n f alt. sin.
- ca bardes, n f pl alt. sin.
- ca flor d'aloc, n f alt. sin.
- ca herba de la castedat, n f alt. sin.
- ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
- ca mata de riu, n f alt. sin.
- ca mataví, n m/f alt. sin.
- ca pebre bord, n m alt. sin.
- ca pebre de frare, n m alt. sin.
- ca pebreboner, n m alt. sin.
- ca salze ver, n m alt. sin.
- ca ximbles, n f pl alt. sin.
- ca agnocasto, n m var. ling.
- ca alòs, n m var. ling.
- ca ximbes, n f pl var. ling.
- nc Vitex agnus-castus L.
<Botànica > verbenàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aloc, n m
- ca agnocast, n m sin. compl.
- ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
- ca ximbla, n f sin. compl.
- ca alís, n m alt. sin.
- ca alocs, n m pl alt. sin.
- ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
- ca barda, n f alt. sin.
- ca bardes, n f pl alt. sin.
- ca flor d'aloc, n f alt. sin.
- ca herba de la castedat, n f alt. sin.
- ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
- ca mata de riu, n f alt. sin.
- ca mataví, n m/f alt. sin.
- ca pebre bord, n m alt. sin.
- ca pebre de frare, n m alt. sin.
- ca pebreboner, n m alt. sin.
- ca salze ver, n m alt. sin.
- ca ximbles, n f pl alt. sin.
- ca agnocasto, n m var. ling.
- ca alòs, n m var. ling.
- ca ximbes, n f pl var. ling.
- nc Vitex agnus-castus L.
<Botànica > verbenàcies>
<Esport>, <Jocs>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bàndol, n m
- es bando
- fr camp
- en side
<Esport>, <Jocs>
Definició
Nota
- En alguns esports, com ara el golf, el bàndol pot estar constituït per un únic jugador.
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bàndol, n m
- ca equip, n m
- es bando
- es equipo
- fr équipe
- en side
- en team
- eu ekipo
- eu talde
<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>
Definició
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bàndol, n m
- es bando
- fr camp
- en side
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
Nota
- En determinats esports, els bàndols es classifiquen, segons el nombre de jugadors, en parelles o dupletes, en trios o tripletes, i en quadretes. A més, però, en esports com ara el golf un bàndol pot estar constituït per un únic jugador.
<Imatge personal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca bània, n f
- es banya, n f
- fr bania, n f
- fr banya, n f
- en banya, n
- de Banja, n f
<Imatge personal>
Definició
Nota
- La forma bània és una adaptació de la forma russa originària. Significa, genèricament, 'sauna' o 'bany de vapor'.
<Lleure > Turisme>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca bània, n f
- es banya, n f
- fr bania, n f
- fr banya, n f
- en banya, n
- de Banja, n f
<Lleure > Turisme>
Definició
Nota
- La forma bània és una adaptació de la forma russa originària. Significa, genèricament, 'sauna' o 'bany de vapor'.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca bània, n f
- es banya, n f
- fr bania, n f
- fr banya, n f
- en banya, n
- de Banja, n f
<Turisme > Activitats turístiques>
Definició
Nota
- La forma bània és una adaptació de la forma russa originària que significa, genèricament, 'sauna' o 'bany de vapor'.
