Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bandola" dins totes les àrees temàtiques

badola tingitana badola tingitana

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  badola tingitana, n f
  • ca  paradella tangerina, n f alt. sin.
  • nc  Rumex roseus L.
  • nc  Emex tingitana (L.) Campd. sin. compl.
  • nc  Rumex tingitanus L. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

badola tingitana badola tingitana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  badola tingitana, n f
  • ca  paradella tangerina, n f alt. sin.
  • nc  Rumex roseus L.
  • nc  Emex tingitana (L.) Campd. sin. compl.
  • nc  Rumex tingitanus L. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bandana, n f
  • es  bandana
  • fr  bandana
  • it  bandana
  • it  bandanna
  • pt  bandana
  • en  bandana
  • en  bandanna
  • de  Bandana

<Indumentària>

Definició
Mocador de cotó amb un estampat, generalment de caixmir, que s'acostuma a dur lligat al cap o al coll.

Nota

  • La bandana, de 40 x 40 cm aproximadament, sol ser d'un color viu, amb l'estampat de caixmir de color blanc i negre.
banderó banderó

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  banderó, n m
  • ca  banderola, n f
  • es  banderín
  • es  banderola
  • fr  banderole
  • fr  fanion
  • fr  flamme
  • en  flag
  • en  pennant

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Bandera petita que s'utilitza com a indicador de diferents situacions d'una prova o un encontre.
banderó vermell banderó vermell

<Natació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  banderó vermell, n m
  • es  banderola roja

<Esport > Esports aquàtics > Natació>

Definició
Banderó de color vermell amb què l'inspector de viratges indica que un nedador no ha canviat de sentit correctament a la paret de fons.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bandera, n f
  • es  bandera
  • fr  drapeau
  • it  bandiera
  • en  flag
  • de  Flagge

<Política>

Definició
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una dinastia, d'una ciutat, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, etc.
bandera bandera

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bandera, n f
  • es  torotito

<Transports > Transport marítim>

bandera bandera

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bandera, n f
  • es  bandera
  • fr  drapeau
  • en  flag

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>

Definició
Bandera de color blau o vermell que uneix dos pals d'una porta per la part superior i que indica el lloc on s'ha de fer un viratge en el traçat d'una prova.
bandera bandera

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bandera, n f
  • es  bandera
  • fr  drapeau
  • en  flag

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Instal·lacions>

Definició
Tros de tela rectangular, fixat per un costat a un pal, que serveix com a símbol o insígnia d'un país, d'un estat, d'un equip o d'una federació que participa en una competició oficial.
bandera bandera

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bandera, n f
  • es  bandera
  • fr  drapeau
  • en  flag

<Economia > Finances > Mercats financers>

Definició
Figura de continuació de tendència formada en un període de temps breu per una successió d'alces i baixes els màxims i mínims de les quals presenten un marge de fluctuació relativament petit i són enllaçables, respectivament, per dues línies paral·leles de pendent oposat al del període precedent, la qual s'interpreta com una pausa transitòria en la tendència.

Nota

  • La formació d'una bandera va acompanyada d'un descens en el volum de contractació.
  • Les banderes poden ser ascendents (si les dues línies són ascendents) o bé descendents (si les dues línies són descendents), i assenyalen, respectivament, una tendència baixista i una tendència alcista.