Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "banyar" dins totes les àrees temàtiques

agulletes de bruixa

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulletes de bruixa, n f pl
ca banya de bou, n f sin. compl.
ca forquilla, n f sin. compl.
ca agullers, n m pl alt. sin.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agulletes, n f pl alt. sin.
ca agulloles, n f pl alt. sin.
ca cargola cicutària, n f alt. sin.
ca cobrepeus, n m alt. sin.
ca cobripeus, n m alt. sin.
ca curripeus, n m alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca forquilles de rellotge, n f pl alt. sin.
ca herba d'agulles, n f alt. sin.
ca herba de rellotge, n f alt. sin.
ca pinta de bruixa, n f alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca cubripeu, n m var. ling.
ca cubripeus, n m var. ling.
nc Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

agulletes de bruixa

<Ciències de la vida>

ca agulletes de bruixa, n f pl
ca banya de bou, n f sin. compl.
ca forquilla, n f sin. compl.
ca agullers, n m pl alt. sin.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agulletes, n f pl alt. sin.
ca agulloles, n f pl alt. sin.
ca cargola cicutària, n f alt. sin.
ca cobrepeus, n m alt. sin.
ca cobripeus, n m alt. sin.
ca curripeus, n m alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca forquilles de rellotge, n f pl alt. sin.
ca herba d'agulles, n f alt. sin.
ca herba de rellotge, n f alt. sin.
ca pinta de bruixa, n f alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca cubripeu, n m var. ling.
ca cubripeus, n m var. ling.
nc Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

akum

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca akum
ca anyar sin. compl.
ca okum sin. compl.
cod aakuem
cod oakuem
de Akum
de Anyar sin. compl.
de Okum sin. compl.
en Akum
en Anyar sin. compl.
en Okum sin. compl.
es akum
es anyar sin. compl.
es okum sin. compl.
eu akum
eu anyar sin. compl.
eu okum sin. compl.
fr akoume
fr akum sin. compl.
fr anyar sin. compl.
fr okum sin. compl.
gl akum
gl anyar sin. compl.
gl okum sin. compl.
it akum
it anyar sin. compl.
it okum sin. compl.
nl Akum
nl Anyar sin. compl.
nl Okum sin. compl.
pt akum
pt anyar sin. compl.
pt okum sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Nigèria>

Definició

Segons la pròpia tradició, els akums són originaris de Kweyma. Durant la Primera Guerra Mundial van haver de desplaçar-se, alguns cap a Makwe, d'altres cap a Metsikpan, a causa de conflictes tribals. Finalment es van establir a la ubicació actual.

Hi ha sis llengües lingüísticament o geogràficament properes a l'akum: el beezen, l'isu (un dialecte de l'aghem), el jukun, el nsí, el lidzi i el lisa. Hi ha un reduït grau d'intercomprensió entre l'akum i el lisa, i entre l'akum i el lidzi. Des del punt de vista de la classificació genètica, la llengua més propera a l'akum és el beezen. En general, els parlants de totes aquestes llengües empren el jukun, la llengua franca de la regió, en les comunicacions intercomunitàries. També fan servir el pidgin anglès del Camerun, la llengua vehicular principal a gran part del país.

No hi ha una ortografia estandarditzada per a l'akum ni s'ha desenvolupat cap mena de material escrit. A l'escola, la llengua d'ensenyament és l'anglès, però l'akum s'empra oralment de vegades en el cursos inicials. L'akum, malgrat això, manté una bona vitalitat: és la llengua habitual de la comunitat, es transmet als infants i les actituds lingüístiques són positives.

alcaloides del sègol banyut

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

ca alcaloides del sègol banyut, n m pl
ca alcaloides de la banya de sègol, n m pl sin. compl.
ca alcaloides ergòtics, n m pl sin. compl.
es alcaloides del cornezuelo del centeno, n m pl
es alcaloides ergóticos, n m pl
fr alcaloïdes de l'ergot, n m pl
en ergot alkaloids, n pl

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició

Conjunt d'alcaloides produïts per fongs del gènere Claviceps, principalment Claviceps purpurea, que parasiten les espigues del sègol i altres cereals, en desplacen el gra i el substitueixen per un escleroci d'aspecte semblant a una banyeta fosca.

Nota

1. Utilització: Actualment, són utilitzats en la indústria farmacèutica.
2. Efectes en la salut humana: Coneguts des de l'antiguitat, han originat, des d'aleshores i fins pràcticament al segle XX, greus intoxicacions col·lectives (històricament anomenades foc de Sant Antoni, mal dels ardents i foc sagrat, i actualment ergotisme). Avui dia, però, ha disminuït molt la incidència d'aquest tipus d'intoxicacions alimentàries, gràcies al coneixement científic i la millora de les pràctiques agrícoles.
3. Exemples: L'ergometrina, l'ergotamina, l'ergosina, l'ergocristina, l'ergocriptina i l'ergocornina, entre d'altres.

anellador | anelladora

<Indústria > Indústria del tabac>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca anellador | anelladora, n m, f
es envitolador
en bander
en bander hand
en cigar bander

<Indústria > Indústria del tabac>

Definició

Persona que s'ocupa de col·locar els anells al voltant dels cigars, manualment o per mitjà d'una màquina.

anellador | anelladora

<Indústria. Energia > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca anellador | anelladora, n m, f
es envitolador
en bander
en bander hand
en cigar bander

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició

Persona que posa els anells al voltant de la part superior d'un cigar manualment o amb una màquina.

arítjol

<Ciències de la vida>

ca arítjol, n m
ca arínjol, n m sin. compl.
ca aritja, n f sin. compl.
ca heura espinosa, n f sin. compl.
ca matavelles, n m sin. compl.
ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
ca arinjolera, n f alt. sin.
ca arínjols, n m pl alt. sin.
ca arítjols, n m pl alt. sin.
ca banya de bou, n f alt. sin.
ca emparriladora, n f alt. sin.
ca esbarzeró, n m alt. sin.
ca hedra del diable, n f alt. sin.
ca hedra espinosa, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba espinosa, n f alt. sin.
ca heura del diable, n f alt. sin.
ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarsa, n f alt. sin.
ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
ca sarsa del país, n f alt. sin.
ca sarsaparrella, n f alt. sin.
ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
ca amparrilaora, n f var. ling.
ca aríjol, n m var. ling.
ca aríjols, n m pl var. ling.
ca aríngel, n m var. ling.
ca aríngol, n m var. ling.
ca aringols, n m pl var. ling.
ca arinyol, n m var. ling.
ca arinyols, n m pl var. ling.
ca aritjol, n m var. ling.
ca aritjols, n m pl var. ling.
ca eritja, n f var. ling.
ca erítjol, n m var. ling.
ca eritjols, n m pl var. ling.
ca erítjols, n m pl var. ling.
ca errigos, n m pl var. ling.
ca panilla, n f var. ling.
ca parrilla, n f var. ling.
ca salsaparella, n f var. ling.
ca salsaparrilla, n f var. ling.
ca sansaparrilla, n f var. ling.
ca saparrilla, n f var. ling.
ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
ca sarsabarrella, n f var. ling.
ca sarsaparella, n f var. ling.
ca sarsaparrilla, n f var. ling.
ca téttiu, n m var. ling.
ca zarzaparrilla, n f var. ling.
nc Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

arítjol

<Botànica>

ca arítjol, n m
ca arínjol, n m sin. compl.
ca aritja, n f sin. compl.
ca heura espinosa, n f sin. compl.
ca matavelles, n m sin. compl.
ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
ca arinjolera, n f alt. sin.
ca arínjols, n m pl alt. sin.
ca arítjols, n m pl alt. sin.
ca banya de bou, n f alt. sin.
ca emparriladora, n f alt. sin.
ca esbarzeró, n m alt. sin.
ca hedra del diable, n f alt. sin.
ca hedra espinosa, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba espinosa, n f alt. sin.
ca heura del diable, n f alt. sin.
ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarsa, n f alt. sin.
ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
ca sarsa del país, n f alt. sin.
ca sarsaparrella, n f alt. sin.
ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
ca amparrilaora, n f var. ling.
ca aríjol, n m var. ling.
ca aríjols, n m pl var. ling.
ca aríngel, n m var. ling.
ca aríngol, n m var. ling.
ca aringols, n m pl var. ling.
ca arinyol, n m var. ling.
ca arinyols, n m pl var. ling.
ca aritjol, n m var. ling.
ca aritjols, n m pl var. ling.
ca eritja, n f var. ling.
ca erítjol, n m var. ling.
ca eritjols, n m pl var. ling.
ca erítjols, n m pl var. ling.
ca errigos, n m pl var. ling.
ca panilla, n f var. ling.
ca parrilla, n f var. ling.
ca salsaparella, n f var. ling.
ca salsaparrilla, n f var. ling.
ca sansaparrilla, n f var. ling.
ca saparrilla, n f var. ling.
ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
ca sarsabarrella, n f var. ling.
ca sarsaparella, n f var. ling.
ca sarsaparrilla, n f var. ling.
ca téttiu, n m var. ling.
ca zarzaparrilla, n f var. ling.
nc Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

arquibanc

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca arquibanc, n m
ca caixabanc, n m
ca bancal, n m sin. compl.
es arquibanco, n m
es cassapanca, n f
fr archebanc, n m
fr banc coffre, n m
fr cassapanca, n f
fr coffre, n m
fr coffre à siège, n m
en bench with drawers, n
en cassapanca, n
en chest-bench, n
eu cassapanca, n
eu txitxilu, n
eu zizailu, n
eu zizeilu, n
eu züzülu, n

<Fusteria > Mobles>

bània

<Lleure > Turisme>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca bània, n f
es banya, n f
fr bania, n f
fr banya, n f
en banya, n
de Banja, n f

<Lleure > Turisme>

Definició

Bany de vapor tradicional rus, que es practica en una cambra de fusta on es crea una gran quantitat de vapor calent.

Nota

La forma bània és una adaptació de la forma russa originària. Significa, genèricament, 'sauna' o 'bany de vapor'.