Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "barat" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca és el més barat que tenim
- es es el más económico / barato que tenemos
- fr c'est le moins cher qu'on a
- pt este é o mais barato que temos
- en it's the cheapest one we have
<Grans Magatzems > Conversa>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca barat -a, adj
- es barato -a, adj
- fr bon marché, adj
- pt barato -a, adj
- en cheap, adj
<Grans Magatzems > Expressions útils > Paraules i expressions usuals>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca orenyola, n f
- ca bruixes, n f pl sin. compl.
- ca dimoni, n m sin. compl.
- ca exocet, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca oreneta, n f sin. compl.
- ca orenol, n m sin. compl.
- ca oronell, n m sin. compl.
- ca oronella, n f sin. compl.
- ca peix volador, n m sin. compl.
- ca verat volador, n m sin. compl.
- ca volador, n m sin. compl.
- ca barat volador, n m var. ling.
- ca barát volador, n m var. ling.
- ca oranella, n f var. ling.
- ca oranyola, n f var. ling.
- ca orañola, n f var. ling.
- ca orenella, n f var. ling.
- ca oronol, n m var. ling.
- ca oronyola, n f var. ling.
- ca peix volaor, n m var. ling.
- ca uranyola, n f var. ling.
- ca urañola, n f var. ling.
- ca volaor, n m var. ling.
- nc Exocoetus volitans
- nc Exocaetus volitans var. ling.
- nc Exocetus evolans var. ling.
- nc Exocetus volitants var. ling.
- es lisa voladora
- es pez volador
- es volador
- fr exocet commun
- fr exocet volant
- fr poisson volant
- en flying fish
- en tropical two-wing flyingfish
- en tropical two-wings flying fish
<Peixos > Exocètids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca xoriguer, n m
- ca ase, n m sin. compl.
- ca dimoni, n m sin. compl.
- ca juliola voladora, n f sin. compl.
- ca marmota, n f sin. compl.
- ca oreneta, n f sin. compl.
- ca oreneta de mar, n f sin. compl.
- ca oroneta, n f sin. compl.
- ca peix volador, n m sin. compl.
- ca roncador, n m sin. compl.
- ca verat volador, n m sin. compl.
- ca volador, n m sin. compl.
- ca xoric, n m sin. compl.
- ca xoric volador, n m sin. compl.
- ca barat volador, n m var. ling.
- ca chicharra, n f var. ling.
- ca golondrina, n f var. ling.
- ca juriola voladora, n f var. ling.
- ca pex volador, n m var. ling.
- ca soliguer, n m var. ling.
- ca soriguer, n m var. ling.
- ca varat volador, n m var. ling.
- ca xorich, n m var. ling.
- ca xorich volador, n m var. ling.
- ca xòrig, n m var. ling.
- ca xuric, n m var. ling.
- ca xurigué, n m var. ling.
- ca xuriguer, n m var. ling.
- nc Dactylopterus volitans
- nc Cephalacanthus volitans var. ling.
- nc Dactyloptera volitans var. ling.
- nc Trigla volitans var. ling.
- es alón
- es golondrina
- es golondrina de mar
- es pez volador
- fr grondin volant
- fr poule de mer
- en flying gurnard
- de Flughahn
<Peixos > Dactiloptèrids>
