Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "barbaritat" dins totes les àrees temàtiques

camamilla borda camamilla borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla borda, n f
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de camp, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de camp, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  margarita de camp, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panicor, n m alt. sin.
  • ca  bullit, n m var. ling.
  • ca  bullits, n m pl var. ling.
  • ca  camamilla pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamitla borda, n f var. ling.
  • ca  panicort, n m var. ling.
  • nc  Anthemis arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
camamilla borda camamilla borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla borda, n f
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de camp, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de camp, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  margarita de camp, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panicor, n m alt. sin.
  • ca  bullit, n m var. ling.
  • ca  bullits, n m pl var. ling.
  • ca  camamilla pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamitla borda, n f var. ling.
  • ca  panicort, n m var. ling.
  • nc  Anthemis arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
camamilla grossa camamilla grossa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla grossa, n f
  • ca  floranda, n f alt. sin.
  • ca  leucantem, n m alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida de camp, n f alt. sin.
  • ca  margarida de prat, n f alt. sin.
  • ca  margarida vera, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  criel·lei, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  marguerida, n f var. ling.
  • ca  marguerita, n f var. ling.
  • nc  Leucanthemum vulgare Lam.
  • nc  Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
    2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.
camamilla grossa camamilla grossa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla grossa, n f
  • ca  floranda, n f alt. sin.
  • ca  leucantem, n m alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida de camp, n f alt. sin.
  • ca  margarida de prat, n f alt. sin.
  • ca  margarida vera, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  margarides de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  criel·lei, n m var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  marguerida, n f var. ling.
  • ca  marguerita, n f var. ling.
  • nc  Leucanthemum vulgare Lam.
  • nc  Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
    2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.
camamilla pudent camamilla pudent

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla pudent, n f
  • ca  herba de la mare, n f sin. compl.
  • ca  segura, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mont, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • ca  camamila de muntanya, n f var. ling.
  • ca  camamilla borde, n f var. ling.
  • ca  camamilla pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamil·la pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamirla de mont, n f var. ling.
  • ca  guirlanda, n f var. ling.
  • nc  Anthemis cotula L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
camamilla pudent camamilla pudent

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  camamilla pudent, n f
  • ca  herba de la mare, n f sin. compl.
  • ca  segura, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mont, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • ca  camamila de muntanya, n f var. ling.
  • ca  camamilla borde, n f var. ling.
  • ca  camamilla pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamil·la pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamirla de mont, n f var. ling.
  • ca  guirlanda, n f var. ling.
  • nc  Anthemis cotula L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
cloïssa daurada cloïssa daurada

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cloïssa daurada, n f
  • ca  copinya, n f sin. compl.
  • ca  escopinya de llet, n f sin. compl.
  • es  almeja bicuda
  • es  almeja dorada
  • es  almeja margarita
  • es  almeja pirulo
  • nc  Venerupis aurea

<Zoologia > Crustacis>

crioll anglès de Barbados crioll anglès de Barbados

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de Barbados
  • ca  badian sin. compl.
  • ca  bajà sin. compl.
  • ca  bajan sin. compl.
  • ca  barbardian sin. compl.
  • de  Barbados-Kreol-Englisch
  • de  Bajan sin. compl.
  • de  Bajan-Patois sin. compl.
  • de  Barbadian Creole English sin. compl.
  • en  Barbados English Creole
  • en  Badian sin. compl.
  • en  Bajan sin. compl.
  • en  Barbadian sin. compl.
  • en  Barbadian Creole English sin. compl.
  • en  Barbadian Creole English sin. compl.
  • es  criollo inglés de Barbados
  • es  badian sin. compl.
  • es  bajan sin. compl.
  • es  barbadian sin. compl.
  • es  barbadian creole english sin. compl.
  • eu  barbados Kreolera
  • eu  badian sin. compl.
  • eu  bajan sin. compl.
  • eu  barbadian sin. compl.
  • eu  barbadian creole english sin. compl.
  • fr  créole anglais de la Barbade
  • fr  badian sin. compl.
  • fr  bajan sin. compl.
  • fr  barbadian Creole English sin. compl.
  • fr  créole barbadien sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de Barbados
  • gl  badian sin. compl.
  • gl  bajan sin. compl.
  • gl  barbadian sin. compl.
  • gl  barbadian creole english sin. compl.
  • it  creolo inglese di Barbados
  • it  badian sin. compl.
  • it  bajan sin. compl.
  • it  barbadian sin. compl.
  • it  barbadian creole english sin. compl.
  • nl  Creools Engels op Barbados
  • nl  Badian sin. compl.
  • nl  Bajan sin. compl.
  • nl  Barbadian Creole English sin. compl.
  • nl  Engels-Creools van Barbados sin. compl.
  • pt  crioulo inglês de Barbados
  • pt  badian sin. compl.
  • pt  bajan sin. compl.
  • pt  barbadian sin. compl.
  • pt  barbadian creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Barbados>

Definició
L'illa de Barbados va estar sota domini britànic des del segle XVII fins al 1966, data en què va esdevenir un estat independent. La naturalesa de la variant d'anglès que es parla en aquesta illa ha estat motiu de controvèrsia. Alguns autors defensaven que no s'hi havia desenvolupat mai un crioll, sinó una variant local d'anglès. D'altres, en canvi, destacaven la presència de certs trets en el bajà que indicaven el contrari. L'estudi de textos antics sembla haver confirmat que es tracta d'un crioll, tot i haver experimentat un procés important de descriollització, és a dir, d'aproximació a la llengua base, en aquest cas l'anglès. Es troben encara en bajà variants amb diferents graus de proximitat a l'anglès, com sol esdevenir-se en contextos en què els criolls han continuat en contacte amb la llengua de la qual prenen la major part del vocabulari.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cumquat, n m
  • nc  Fortunella margarita (Lour.) Swingle

<Botànica > rutàcies>

cumquat cumquat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cumquat, n m
  • nc  Fortunella margarita (Lour.) Swingle

<Botànica > rutàcies>