Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "barbull�s" dins totes les àrees temàtiques

ànec paput ànec paput

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec paput, n m
  • es  malvasía papuda
  • fr  érismature à barbillons
  • en  musk duck
  • de  Lappenente
  • nc  Biziura lobata

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

ànec paput ànec paput

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec paput, n m
  • es  malvasía papuda
  • fr  érismature à barbillons
  • en  musk duck
  • de  Lappenente
  • nc  Biziura lobata

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

arç blanc arç blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  espí blanc, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • ca  ram de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arçalb, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga blanca, n f alt. sin.
  • ca  arn, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  babuller blanc, n m alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barçal blanc, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  bolqueret, n m alt. sin.
  • ca  bolquerets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cirer, n m alt. sin.
  • ca  cirer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirera, n f alt. sin.
  • ca  cirera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireret de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal blanc, n m alt. sin.
  • ca  espinal ver, n m alt. sin.
  • ca  espinalb (fruit), n m alt. sin.
  • ca  espinaler, n m alt. sin.
  • ca  espinall, n m alt. sin.
  • ca  espinàs, n m alt. sin.
  • ca  flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
  • ca  garboller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer blanc, n m alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  graüll (fruit), n m alt. sin.
  • ca  graüller, n m alt. sin.
  • ca  grenoller, n m alt. sin.
  • ca  iller, n m alt. sin.
  • ca  mallol, n m alt. sin.
  • ca  mallola, n f alt. sin.
  • ca  pollera, n f alt. sin.
  • ca  polls, n m pl alt. sin.
  • ca  pomer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  robeta, n f alt. sin.
  • ca  robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  trualler, n m alt. sin.
  • ca  agraüller, n m var. ling.
  • ca  aguller, n m var. ling.
  • ca  angarguller, n m var. ling.
  • ca  argilaga blanca, n f var. ling.
  • ca  arguller, n m var. ling.
  • ca  aspinal, n m var. ling.
  • ca  aspinal blanc, n m var. ling.
  • ca  aspino blanc, n m var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barsal blanc, n m var. ling.
  • ca  baurré, n m var. ling.
  • ca  brabuller, n m var. ling.
  • ca  calarigue, n m var. ling.
  • ca  ciderer de pastor, n m var. ling.
  • ca  craüller, n m var. ling.
  • ca  engarbuller de cirereta, n m var. ling.
  • ca  engarguller, n m var. ling.
  • ca  espinau, n m var. ling.
  • ca  espinaubo, n m var. ling.
  • ca  espinaula, n f var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargaller, n m var. ling.
  • ca  garruer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer blanc, n m var. ling.
  • ca  grauller, n m var. ling.
  • ca  santperemàrtir, n m var. ling.
  • ca  trueller, n m var. ling.
  • nc  Crataegus monogyna Jacq.
  • nc  Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
  • nc  Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota


  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
    2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  espí blanc, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • ca  ram de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arçalb, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga blanca, n f alt. sin.
  • ca  arn, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  babuller blanc, n m alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barçal blanc, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  bolqueret, n m alt. sin.
  • ca  bolquerets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cirer, n m alt. sin.
  • ca  cirer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirera, n f alt. sin.
  • ca  cirera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireret de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal blanc, n m alt. sin.
  • ca  espinal ver, n m alt. sin.
  • ca  espinalb (fruit), n m alt. sin.
  • ca  espinaler, n m alt. sin.
  • ca  espinall, n m alt. sin.
  • ca  espinàs, n m alt. sin.
  • ca  flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
  • ca  garboller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer blanc, n m alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  graüll (fruit), n m alt. sin.
  • ca  graüller, n m alt. sin.
  • ca  grenoller, n m alt. sin.
  • ca  iller, n m alt. sin.
  • ca  mallol, n m alt. sin.
  • ca  mallola, n f alt. sin.
  • ca  pollera, n f alt. sin.
  • ca  polls, n m pl alt. sin.
  • ca  pomer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  robeta, n f alt. sin.
  • ca  robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  trualler, n m alt. sin.
  • ca  agraüller, n m var. ling.
  • ca  aguller, n m var. ling.
  • ca  angarguller, n m var. ling.
  • ca  argilaga blanca, n f var. ling.
  • ca  arguller, n m var. ling.
  • ca  aspinal, n m var. ling.
  • ca  aspinal blanc, n m var. ling.
  • ca  aspino blanc, n m var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barsal blanc, n m var. ling.
  • ca  baurré, n m var. ling.
  • ca  brabuller, n m var. ling.
  • ca  calarigue, n m var. ling.
  • ca  ciderer de pastor, n m var. ling.
  • ca  craüller, n m var. ling.
  • ca  engarbuller de cirereta, n m var. ling.
  • ca  engarguller, n m var. ling.
  • ca  espinau, n m var. ling.
  • ca  espinaubo, n m var. ling.
  • ca  espinaula, n f var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargaller, n m var. ling.
  • ca  garruer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer blanc, n m var. ling.
  • ca  grauller, n m var. ling.
  • ca  santperemàrtir, n m var. ling.
  • ca  trueller, n m var. ling.
  • nc  Crataegus monogyna Jacq.
  • nc  Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
  • nc  Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota


  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
    2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
arçot arçot

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arçot, n m
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  espí, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  garboller, n m sin. compl.
  • ca  trencaolles, n f sin. compl.
  • ca  alacantí, n m alt. sin.
  • ca  alacantins, n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arnall negre, n m alt. sin.
  • ca  buscabaralla, n m/f alt. sin.
  • ca  corniol, n m alt. sin.
  • ca  escornabou, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal negre, n m alt. sin.
  • ca  espinalera, n f alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller negre, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  ginebrissa borda, n f alt. sin.
  • ca  mal hivern, n m alt. sin.
  • ca  alicantins, n m pl var. ling.
  • ca  alicantius, n m pl var. ling.
  • ca  aspino, n m var. ling.
  • ca  aspino negre, n m var. ling.
  • ca  escambroner, n m var. ling.
  • ca  escornal, n m var. ling.
  • ca  escorniol, n m var. ling.
  • ca  escur noi, n m var. ling.
  • ca  escurnoi, n m var. ling.
  • ca  esgarboller, n m var. ling.
  • ca  espino, n m var. ling.
  • ca  genebrisa borda, n f var. ling.
  • ca  malhivern, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arçot, n m
  • ca  arç negre, n m sin. compl.
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  espí, n m sin. compl.
  • ca  espí negre, n m sin. compl.
  • ca  garboller, n m sin. compl.
  • ca  trencaolles, n f sin. compl.
  • ca  alacantí, n m alt. sin.
  • ca  alacantins, n m pl alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arnall negre, n m alt. sin.
  • ca  buscabaralla, n m/f alt. sin.
  • ca  corniol, n m alt. sin.
  • ca  escornabou, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal negre, n m alt. sin.
  • ca  espinalera, n f alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller negre, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  ginebrissa borda, n f alt. sin.
  • ca  mal hivern, n m alt. sin.
  • ca  alicantins, n m pl var. ling.
  • ca  alicantius, n m pl var. ling.
  • ca  aspino, n m var. ling.
  • ca  aspino negre, n m var. ling.
  • ca  escambroner, n m var. ling.
  • ca  escornal, n m var. ling.
  • ca  escorniol, n m var. ling.
  • ca  escur noi, n m var. ling.
  • ca  escurnoi, n m var. ling.
  • ca  esgarboller, n m var. ling.
  • ca  espino, n m var. ling.
  • ca  genebrisa borda, n f var. ling.
  • ca  malhivern, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.
barbaclòs -osa barbaclòs -osa

<Imatge personal > Perruqueria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barbaclòs -osa, adj
  • es  barbiespeso

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició
Que té la barba completa i espesa.
barballer barballer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barballer, n m
  • nc  Scorzonera hispanica L. subsp. crispatula (Boiss.) Nyman
  • nc  Scorzonera crispatula (Boiss.) Boiss. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barballer, n m
  • nc  Scorzonera hispanica L. subsp. crispatula (Boiss.) Nyman
  • nc  Scorzonera crispatula (Boiss.) Boiss. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

barballera barballera

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  barballera, n f
  • ca  arracada, n f sin. compl.
  • ca  barbons, n m pl sin. compl.
  • ca  carmell, n m sin. compl.
  • ca  carúncula, n f sin. compl.
  • es  barbilla
  • es  carúncula
  • fr  barbillon
  • fr  caroncule
  • en  caruncle
  • en  wattle

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>