Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bard" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI ocell o au? 0 CRITERI ocell o au?

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI ocell o au?
  • es  ave, n f
  • es  pájaro, n m
  • fr  oiseau, n m
  • gl  ave, n f
  • gl  paxaro, n m
  • it  uccello, n m
  • pt  ave, n f
  • en  bird, n

<Zoologia>

Definició
Es considera que tant ocell (nom masculí) com au (nom femení) són formes adequades per a tots els contextos terminològics, tot i que es dona prioritat a ocell.

Els motius de la prioritat de ocell en tots els àmbits (inclòs l'àmbit científic) són els següents:
(1) Cobreix exactament els mateixos referents que au (en català no hi ha diferència entre ocell i au segons la mida de l'espècie; això és una distinció presa del castellà).
(2) És la denominació principal en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(3) És la forma utilitzada tradicionalment en català.
(4) Són diverses les llengües que fan servir un mot propi per a fer referència a totes les espècies de la classe Aves, amb independència de la mida.
Exemple: francès (oiseau); italià (uccello);anglès (bird).

Igualment, també és adequada la forma au, sempre que es tingui present que té exactament el mateix sentit que ocell i que s'utilitzi sobretot per a buscar una variació estilística respecte a ocell.

Un ocell, o una au, és un animal vertebrat ovípar de sang calenta que té el cor dividit en quatre cavitats, respiració pulmonar, bec corni, cos cobert de plomes i extremitats anteriors en forma d'ales, generalment preparades per al vol.

De la mateixa manera, la classe ocells (nom científic Aves), o la classe aus, és la classe integrada per totes les espècies d'aquests animals.

Nota

  • 1. A més de les formes generals ocell i au, cal tenir en compte que hi ha moltes altres formes en el domini català que també són adequades, especialment si s'adrecen a l'àmbit d'on són pròpies.
    Ex. 1: aucell (pròpia de Mallorca i d'algunes zones de Catalunya)
    Ex. 2: pardal (pròpia del País Valencià, Eivissa i l'Alguer amb un sentit genèric, fins i tot per a designar els ocells més grossos)
    Ex. 3: moixó (utilitzada sovint per a designar els ocells més petits però en algunes contrades també amb un valor genèric, encara que no se sol aplicar a les espècies més grosses)
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Són ocells o són aus?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/267/).
òliba òliba

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  òliba, n f
  • ca  xibeca, n f sin. compl.
  • es  lechuza común, n f
  • fr  chouette effraie, n f
  • fr  dame blanche, n f
  • fr  effraie des clochers, n f
  • en  barn owl, n
  • nc  Tyto alba

<Enginyeria forestal>

afait afait

<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  afait, n m
  • ca  adob, n m sin. compl.
  • es  afeite
  • fr  fard
  • en  make-up

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definició
Substància emprada com a adob del cutis, especialment de la cara, per a embellir-la.
alera alera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alera, n f
  • ca  capterrera, n f sin. compl.
  • es  barda, n f
  • en  slab, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aloc, n m
  • ca  agnocast, n m sin. compl.
  • ca  pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  ximbla, n f sin. compl.
  • ca  alís, n m alt. sin.
  • ca  alocs, n m pl alt. sin.
  • ca  arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
  • ca  barda, n f alt. sin.
  • ca  bardes, n f pl alt. sin.
  • ca  flor d'aloc, n f alt. sin.
  • ca  herba de la castedat, n f alt. sin.
  • ca  herba de les xinxes, n f alt. sin.
  • ca  mata de riu, n f alt. sin.
  • ca  mataví, n m/f alt. sin.
  • ca  pebre bord, n m alt. sin.
  • ca  pebre de frare, n m alt. sin.
  • ca  pebreboner, n m alt. sin.
  • ca  salze ver, n m alt. sin.
  • ca  ximbles, n f pl alt. sin.
  • ca  agnocasto, n m var. ling.
  • ca  alòs, n m var. ling.
  • ca  ximbes, n f pl var. ling.
  • nc  Vitex agnus-castus L.

<Botànica > verbenàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Andropogon
  • en  beard grass
  • en  bluestem
  • nc  Andropogon sp.

<Botànica>

antena antena

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  antena, n f
  • es  antena
  • es  entena
  • fr  antenne
  • en  yard

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Verga llarga que hom fixa obliquament a l'arbre i al gràtil de la vela llatina i que serveix per a hissar-la i suspendre-la.
assecador de tabac | assecadora de tabac assecador de tabac | assecadora de tabac

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assecador de tabac | assecadora de tabac, n m, f
  • es  curador de tabaco
  • fr  sécheur de tabac
  • en  barn tender
  • en  tobacco curer

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició
Persona que controla el procés d'assecament de les fulles de tabac.
Banc Africà de Desenvolupament Banc Africà de Desenvolupament

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Banc Africà de Desenvolupament, n m
  • ca  BAfD, n m sigla
  • es  Banco Africano de Desarrollo
  • es  BAfD sigla
  • fr  Banque africaine de développement
  • fr  BAD sigla
  • fr  BAfD sigla
  • en  African Development Bank
  • en  ADB sigla
  • en  AfDB sigla

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Organització internacional d'àmbit regional creada el 1963, que té com a objectiu contribuir al desenvolupament econòmic i social dels estats membres.
Banc Asiàtic de Desenvolupament Banc Asiàtic de Desenvolupament

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Banc Asiàtic de Desenvolupament, n m
  • ca  BAsD, n m sigla
  • es  Banco Asiático de Desarrollo
  • es  BAsD sigla
  • fr  Banque asiatique de développement
  • fr  BAsD sigla
  • en  Asian Development Bank
  • en  AsDB sigla

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Organització internacional d'àmbit regional creada el 1966, de la qual formen part estats d'Àsia i del Pacífic, que té per objecte promoure el desenvolupament econòmic de la regió i dels estats membres en vies de desenvolupament.