Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bard" dins totes les àrees temàtiques

Banc Asiàtic de Desenvolupament Banc Asiàtic de Desenvolupament

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Banc Asiàtic de Desenvolupament, n m
  • ca  BAsD, n m sigla
  • es  Banco Asiático de Desarrollo
  • es  BAsD sigla
  • fr  Banque asiatique de développement
  • fr  BAsD sigla
  • en  Asian Development Bank
  • en  AsDB sigla

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Organització internacional d'àmbit regional creada el 1966, de la qual formen part estats d'Àsia i del Pacífic, que té per objecte promoure el desenvolupament econòmic de la regió i dels estats membres en vies de desenvolupament.
Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament, n m
  • ca  BIRD, n m sigla
  • es  Banco Internacional de Reconstrucción y Fomento
  • es  Banco Internacional para la Reconstrucción y el Desarrollo
  • es  BIRD sigla
  • es  BIRF sigla
  • fr  Banque internationale pour la reconstruction et le développement
  • fr  BIRD sigla
  • en  International Bank for Reconstruction and Development
  • en  IBRD sigla

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Organització internacional creada el 1945 i constituïda en organisme especialitzat de les NU el 1947, que té per objecte la cooperació econòmica i financera dels estats membres i, particularment, l'ajut al desenvolupament dels seus territoris, el foment de les inversions privades de capital estranger, la promoció del creixement equilibrat del comerç internacional i el manteniment de l'equilibri de les balances de pagament.
barà barà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barà
  • ca  barasano del nord sin. compl.
  • ca  pocanga sin. compl.
  • ca  waimaha sin. compl.
  • cod  wáimaja
  • cod  waípinõmakã
  • ar  بارا
  • cy  Bará
  • cy  Barasano gogleddol sin. compl.
  • cy  Pocanga sin. compl.
  • cy  Waimaha sin. compl.
  • de  Bará
  • de  Barasano do Norte sin. compl.
  • de  Pocanga sin. compl.
  • de  Waimaha sin. compl.
  • en  Bará
  • en  Northern Barasano sin. compl.
  • en  Pocanga sin. compl.
  • en  Pokangá sin. compl.
  • en  Waimaha sin. compl.
  • es  bara
  • es  bará sin. compl.
  • es  barasano del norte sin. compl.
  • es  huaimaha sin. compl.
  • es  pocanga sin. compl.
  • es  pokangá sin. compl.
  • es  waimaha sin. compl.
  • eu  barasanera
  • eu  bara sin. compl.
  • eu  iparraldeko barasanera sin. compl.
  • eu  pocanga sin. compl.
  • eu  waimaha sin. compl.
  • fr  bara
  • fr  barasana du nord sin. compl.
  • fr  pocanga sin. compl.
  • fr  waimaja ou waimaha sin. compl.
  • gl  bará
  • gl  barasano do norte sin. compl.
  • gl  pocanga sin. compl.
  • gl  waimaha sin. compl.
  • it  barà
  • it  barasano del nord sin. compl.
  • it  pocanga sin. compl.
  • it  waimaha sin. compl.
  • ja  バラ語
  • ja  バラサノ デル ノ-ルド語 sin. compl.
  • nl  Bará
  • nl  Barasano del Norte sin. compl.
  • nl  Pocanga sin. compl.
  • nl  Waimaha sin. compl.
  • pt  bará
  • pt  barasano do norte sin. compl.
  • pt  pocanga sin. compl.
  • pt  waimaha sin. compl.
  • ru  Бара
  • ru  Паканг sin. compl.
  • ru  Ваймаха sin. compl.
  • ru  Поканга sin. compl.
  • ru  Северный барасано sin. compl.
  • zh  巴拉语
  • zh  北部巴拉萨诺语、瓦以马哈、波侃伽 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
Els baràs formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.

Els baràs es divideixen en vuit clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial), alguns dels quals són el waimaja, el wamïtañarã, el pamoa, el bara, el wañaco i el bupua bara.

La denominació barasano del nord és utilitzada únicament pel Summer Institute of Linguistics (SIL).
baré baré

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baré
  • ca  ibini sin. compl.
  • cod  balé
  • ar  بارية
  • cy  Baré
  • cy  Ibini sin. compl.
  • de  Baré
  • de  Ibini sin. compl.
  • en  Baré
  • en  Ibini sin. compl.
  • en  Ihini sin. compl.
  • es  baré
  • es  ibini sin. compl.
  • eu  bareera
  • eu  ibini sin. compl.
  • fr  baré
  • fr  ibini sin. compl.
  • gn  vare
  • gn  ivini sin. compl.
  • it  baré
  • it  ibini sin. compl.
  • ja  バレ語
  • ja  イビニ語 sin. compl.
  • nl  Baré
  • nl  Ibini sin. compl.
  • pt  baré
  • pt  ibini sin. compl.
  • ru  Баре
  • ru  Ибини sin. compl.
  • zh  巴勒语
  • zh  伊比尼 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Baré>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Veneçuela>

Definició
El baré està estretament emparentat amb llengües arawaks del Rio Negro, com ara el guarequena, el baniva, el piapoco, el yavitero (extingida) o el curripaco. Va ser la llengua més important de la zona alta del Rio Negro fins a principi del segle XX. Cobria una gran extensió al llarg del riu.

Com a conseqüència del contacte prolongat amb colonitzadors i missioners, els barés han abandonat la llengua pròpia en favor del nheengatú; en les darreres dècades, a més, parlen espanyol i portuguès segons la zona. Els barés ja consideren el nheengatú com la llengua pròpia i com un signe d'identitat cultural.

Segons algunes fonts, l'any 1988 hi havia 23 individus d'edat avançada que encara parlaven la llengua baré habitualment. Per a d'altres, el darrer parlant va morir el 1995 (vegeu Endangered Languages in South America). L'obra de referència sobre el baré és la gramàtica d'Alexandra Aikhenvald (Baré, 1995, Munich, Lincom Europa).
barí barí

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barí
  • ca  bari sin. compl.
  • ca  motilón sin. compl.
  • ca  motilone sin. compl.
  • cod  baria
  • ar  بارية
  • cy  Barí
  • cy  Bari sin. compl.
  • cy  Motilón sin. compl.
  • cy  Motilone sin. compl.
  • de  Bari
  • de  Barí sin. compl.
  • de  Motilón sin. compl.
  • de  Motilone sin. compl.
  • en  Barí
  • en  Bari sin. compl.
  • en  Motilón sin. compl.
  • en  Motilone sin. compl.
  • es  barí
  • es  bari sin. compl.
  • es  motilón sin. compl.
  • es  motilone sin. compl.
  • eu  bariairera
  • eu  bari sin. compl.
  • eu  motilón sin. compl.
  • eu  motilone sin. compl.
  • fr  barí
  • fr  bari sin. compl.
  • fr  motilón sin. compl.
  • fr  motilone sin. compl.
  • gn  vari
  • gn  bari sin. compl.
  • gn  motilón sin. compl.
  • gn  motilone sin. compl.
  • it  barí
  • it  bari sin. compl.
  • it  motilón sin. compl.
  • it  motilone sin. compl.
  • ja  バリ語
  • ja  モティロネ語 sin. compl.
  • ja  モティロン語 sin. compl.
  • nl  Barí
  • nl  Bari sin. compl.
  • nl  Motilón sin. compl.
  • nl  Motilone sin. compl.
  • pt  bari
  • pt  motilón sin. compl.
  • pt  motilone sin. compl.
  • ru  Бари
  • ru  Мотилон sin. compl.
  • zh  巴利语
  • zh  巴利、莫提隆、莫提隆内 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Veneçuela>

Definició
El terme motilón s'empra també per designar la llengua yukpa, de la família carib. Són comunitats geogràficament veïnes.

Els contactes estables dels barís amb la societat nacional no es van iniciar fins fa uns 30 anys. Gràcies a aquest fet, encara queden parlants monolingües, tot i que el procés d'aculturació avança ràpidament. Es calcula que el 2004 a Veneçuela hi havia un 10% de barís monolingües, tots ancians.

Hi ha pocs estudis, antics o recents, sobre la gramàtica barí. Són d'origen barí els topònims veneçolans Zulia i Catatumbo, entre d'altres.
baró | baronessa baró | baronessa

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baró | baronessa, n m, f
  • es  barón | baronesa, n m, f

<Història del dret>

baró -onessa baró -onessa

<Història>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  baró -onessa, n m, f
  • es  barón

<Història>

Definició
Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, ve després del vescomte.
baró -onessa baró -onessa

<Història>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  baró -onessa, n m, f
  • es  barón

<Història>

Definició
A l'edat mitjana, gran senyor, senyor que tenia sobre les seves terres la plenitud dels drets feudals.
barasana barasana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barasana
  • ca  barà sin. compl.
  • ca  barasano sin. compl.
  • ca  edulia sin. compl.
  • ca  paneroa sin. compl.
  • cod  baka uka
  • cod  hadira uka
  • cod  jiba uka
  • ar  باراسانية
  • cy  Barasana
  • cy  Bará sin. compl.
  • cy  Barasano sin. compl.
  • cy  Edulia sin. compl.
  • cy  Paneroa sin. compl.
  • de  Barasana
  • de  Bará sin. compl.
  • en  Barasana
  • en  Bará sin. compl.
  • en  Barasano sin. compl.
  • en  Edulia sin. compl.
  • en  Paneroa sin. compl.
  • es  barasano
  • es  bará sin. compl.
  • es  barasana sin. compl.
  • es  edulia sin. compl.
  • es  paneroa sin. compl.
  • eu  barasanera
  • eu  barà sin. compl.
  • eu  barasano sin. compl.
  • eu  edulia sin. compl.
  • eu  paneroa sin. compl.
  • fr  barasana
  • fr  bara sin. compl.
  • fr  bará sin. compl.
  • fr  barasano sin. compl.
  • fr  edulia sin. compl.
  • fr  edúuria sin. compl.
  • fr  paneroa sin. compl.
  • gl  barasana
  • gl  bará sin. compl.
  • gl  barasano sin. compl.
  • gl  edulia sin. compl.
  • gl  paneroa sin. compl.
  • gn  varasána
  • gn  edulia sin. compl.
  • gn  paneroa sin. compl.
  • gn  vara sin. compl.
  • gn  varasána sin. compl.
  • it  barasana
  • it  barà sin. compl.
  • it  barasano sin. compl.
  • it  edulia sin. compl.
  • it  paneroa sin. compl.
  • ja  バラサナ語
  • ja  バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
  • nl  Barasana
  • nl  Bará sin. compl.
  • nl  Barasano sin. compl.
  • nl  Edulia sin. compl.
  • nl  Paneroa sin. compl.
  • pt  barasana
  • pt  bará sin. compl.
  • pt  barasano sin. compl.
  • pt  edulia sin. compl.
  • pt  paneroa sin. compl.
  • ru  Барасана
  • ru  Бара sin. compl.
  • ru  Эдулья sin. compl.
  • ru  Панероа sin. compl.
  • ru  Барасано sin. compl.
  • sw  Barasano
  • sw  Bará sin. compl.
  • sw  Barasana sin. compl.
  • sw  Edulia sin. compl.
  • sw  Paneroa sin. compl.
  • tmh  Tabarazant
  • zh  巴拉萨纳
  • zh  巴拉 sin. compl.
  • zh  厄都里亚 sin. compl.
  • zh  巴拉萨诺 sin. compl.
  • zh  帕内罗阿 sin. compl.

<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
Hi ha unes 500 persones la llengua dels pares de les quals és el barasana, però, en realitat, el nombre de parlants deu ser superior. De totes maneres, les persones que tenen mares parlants d'aquesta llengua no són considerades barasanes. Això s'explica pel fet que els barasanes formen part d'un sistema patrilineal i exogàmic, en què una persona només es pot casar amb algú la llengua del pare del qual sigui diferent de la llengua del propi pare. La llengua del pare és una marca d'identitat. Quan una dona es casa i va a viure a la comunitat del marit, continua usant la llengua del seu pare, fins i tot amb el marit i els fills. Les llengües implicades en aquesta pràctica són fonamentalment de la família tucano oriental.

Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.

Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.
barb barb

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barb, n m
  • ca  brià, n m sin. compl.
  • es  barro
  • fr  bossede
  • fr  varron
  • it  tarolo
  • en  warole
  • de  Dasselbeule

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Granulació de les pells de bovins produïda per la larva del tàvec, el qual diposita els ous sota l'epidermis i hi produeix bonys o hi deixa durícies amb un forat al centre.