Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca coixí d'agulles, n m
ca eixorba-rates, n m alt. sin.
ca eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
ca farigola de Menorca, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca frígola mascle, n f alt. sin.
ca herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
ca herba de moix, n f alt. sin.
ca herba del Papa, n f alt. sin.
ca herba dels gats, n f alt. sin.
ca marduix ample, n m alt. sin.
ca marduix anglès, n m alt. sin.
ca marduix d'anglès, n m alt. sin.
ca moraduix anglès, n m alt. sin.
ca eixorba rates blanc, n m var. ling.
ca eixorbarrates blanc, n m var. ling.
ca eixorda rates, n m var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
ca frívola, n f var. ling.
ca maro, n m var. ling.
ca moraduix inglés, n m var. ling.
nc Teucrium marum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca coixí d'agulles, n m
ca eixorba-rates, n m alt. sin.
ca eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
ca farigola de Menorca, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca frígola mascle, n f alt. sin.
ca herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
ca herba de moix, n f alt. sin.
ca herba del Papa, n f alt. sin.
ca herba dels gats, n f alt. sin.
ca marduix ample, n m alt. sin.
ca marduix anglès, n m alt. sin.
ca marduix d'anglès, n m alt. sin.
ca moraduix anglès, n m alt. sin.
ca eixorba rates blanc, n m var. ling.
ca eixorbarrates blanc, n m var. ling.
ca eixorda rates, n m var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
ca frívola, n f var. ling.
ca maro, n m var. ling.
ca moraduix inglés, n m var. ling.
nc Teucrium marum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca csárdás [hu], n f
ca txàrdaix, n f
es csárdás, n m
es czarda, n f
es zarda, n f
fr csardas, n f
fr csárdás, n f
fr czardas, n f
en csardas, n
en csárdás, n
en czardas, n
en czárdás, n

<Arts > Dansa>

Definició

Dansa nacional hongaresa de caire popular, nascuda durant la primera meitat del segle XIX i inspirada en els passos a dos occidentals que es ballaven al segle XVI.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

ca deure de negociar, n m
es deber de negociar
fr obligation de négocier
en duty to bargain

<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>

Definició

Deure que té cadascuna de les parts negociadores en una comissió negociadora d'intentar arribar a un acord amb l'altra part.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca eixorba-rates blanc, n m
ca coixí d'agulles, n m sin. compl.
ca coixinet de monja, n m alt. sin.
ca eixorba-rates, n m alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca marduix anglès, n m alt. sin.
ca moraduix anglès, n m alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
nc Teucrium marum L. subsp. subspinosum (Pourr. ex Willd.) O. Bolòs, Molin. et P. Monts.
nc Teucrium marum L. var. balearicum Coss. ex Pau sin. compl.
nc Teucrium subspinosum Pourr. ex Willd. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca eixorba-rates blanc, n m
ca coixí d'agulles, n m sin. compl.
ca coixinet de monja, n m alt. sin.
ca eixorba-rates, n m alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca marduix anglès, n m alt. sin.
ca moraduix anglès, n m alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
nc Teucrium marum L. subsp. subspinosum (Pourr. ex Willd.) O. Bolòs, Molin. et P. Monts.
nc Teucrium marum L. var. balearicum Coss. ex Pau sin. compl.
nc Teucrium subspinosum Pourr. ex Willd. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol, n m
ca espic, n m sin. compl.
ca lavanda, n f sin. compl.
ca barballó, n m alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca espigó, n m alt. sin.
ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espígol ver, n m alt. sin.
ca espígola, n f alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca espigolina femella, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca gotzema, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca berbelló, n m var. ling.
ca espícol, n m var. ling.
ca espigo, n m var. ling.
ca espigol, n m var. ling.
ca espigola, n f var. ling.
ca espit, n m var. ling.
ca espliégol, n m var. ling.
ca espligo, n m var. ling.
ca espriégol, n m var. ling.
ca esprígol, n m var. ling.
ca ispígol, n m var. ling.
ca llavanda, n f var. ling.
nc Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol, n m
ca espic, n m sin. compl.
ca lavanda, n f sin. compl.
ca barballó, n m alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca espigó, n m alt. sin.
ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espígol ver, n m alt. sin.
ca espígola, n f alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca espigolina femella, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca gotzema, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca berbelló, n m var. ling.
ca espícol, n m var. ling.
ca espigo, n m var. ling.
ca espigol, n m var. ling.
ca espigola, n f var. ling.
ca espit, n m var. ling.
ca espliégol, n m var. ling.
ca espligo, n m var. ling.
ca espriégol, n m var. ling.
ca esprígol, n m var. ling.
ca ispígol, n m var. ling.
ca llavanda, n f var. ling.
nc Lavandula angustifolia Mill.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol comú, n m
ca barballó, n m sin. compl.
ca espic, n m alt. sin.
ca espígol, n m alt. sin.
ca espígol boscà, n m alt. sin.
ca espígol d'hivern, n m alt. sin.
ca espígol d'Urgell, n m alt. sin.
ca espígol de bosc, n m alt. sin.
ca espígol de fulla ampla, n m alt. sin.
ca espígol de solana, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolera, n f alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca lavanda, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspígol, n m var. ling.
ca aspigolera, n f var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca guzema, n f var. ling.
ca vermellor, n m var. ling.
nc Lavandula latifolia Medik.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espígol comú, n m
ca barballó, n m sin. compl.
ca espic, n m alt. sin.
ca espígol, n m alt. sin.
ca espígol boscà, n m alt. sin.
ca espígol d'hivern, n m alt. sin.
ca espígol d'Urgell, n m alt. sin.
ca espígol de bosc, n m alt. sin.
ca espígol de fulla ampla, n m alt. sin.
ca espígol de solana, n m alt. sin.
ca espígol femella, n m alt. sin.
ca espígol mascle, n m alt. sin.
ca espigoler, n m alt. sin.
ca espigolera, n f alt. sin.
ca espigolina, n f alt. sin.
ca garlanda, n f alt. sin.
ca lavanda, n f alt. sin.
ca lavàndula, n f alt. sin.
ca aspic, n m var. ling.
ca aspígol, n m var. ling.
ca aspigolera, n f var. ling.
ca aspit, n m var. ling.
ca barbaió, n m var. ling.
ca barmaió, n m var. ling.
ca guzema, n f var. ling.
ca vermellor, n m var. ling.
nc Lavandula latifolia Medik.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bardaix" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició