Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bardaix" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marduix, n m
- ca mastiquina, n f alt. sin.
- ca moraduix bord, n m alt. sin.
- ca timó, n m alt. sin.
- ca timó andalús, n m alt. sin.
- nc Thymus mastichina L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca marduix, n m
- ca majorana, n f sin. compl.
- ca moraduix, n m sin. compl.
- es mejorana
- fr marjolaine
- en marjoram
- nc Origanum majorana
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalló, n m
- ca bargalló, n m sin. compl.
- ca garballó, n m sin. compl.
- ca palmerola, n f sin. compl.
- ca bargalló (lluc tendre), n m alt. sin.
- ca clin (fibres de la tija), n m/f alt. sin.
- ca dàtil bord (fruit), n m alt. sin.
- ca dàtils de rabosa (fruit), n m pl alt. sin.
- ca garballonera, n f alt. sin.
- ca gínjol (fruit), n m alt. sin.
- ca guitarra (fulla), n f alt. sin.
- ca margallonera, n f alt. sin.
- ca margallons, n m pl alt. sin.
- ca pa de guineu (fruit), n m alt. sin.
- ca pa de llop (fruit), n m alt. sin.
- ca pa de rabosa (fruit), n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca palma (fulla), n f alt. sin.
- ca palma baixa, n f alt. sin.
- ca palma borda, n f alt. sin.
- ca palma d'escombres, n f alt. sin.
- ca palma de fer graneres, n f alt. sin.
- ca palma de garballó, n f alt. sin.
- ca palma margallonera, n f alt. sin.
- ca palma nana, n f alt. sin.
- ca palmella, n f alt. sin.
- ca palmer, n m alt. sin.
- ca palmera, n f alt. sin.
- ca palmera borda, n f alt. sin.
- ca palmera d'escombres, n f alt. sin.
- ca palmereta de secà, n f alt. sin.
- ca palmissó, n m alt. sin.
- ca plomissoner, n m alt. sin.
- ca ullol (fulla), n f alt. sin.
- ca violes de palmera (flor), n f pl alt. sin.
- ca bargaió, n m var. ling.
- ca gararió, n m var. ling.
- ca garbaió, n m var. ling.
- ca garbó, n m var. ling.
- ca guiterra (fulla), n f var. ling.
- ca palmereta de monte, n f var. ling.
- ca palmito, n m var. ling.
- ca pauma, n f var. ling.
- ca pauma de fer graneres, n f var. ling.
- ca paumera, n f var. ling.
- ca paumera borda, n f var. ling.
- nc Chamaerops humilis L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
Nota
- Les denominacions guitarra i ullol fan referència a la fulla adulta desplegada i a la fulla naixent plegada, respectivament. La denominació violes fa referència als ramells florals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalló, n m
- ca bargalló, n m sin. compl.
- ca garballó, n m sin. compl.
- ca palmerola, n f sin. compl.
- ca bargalló (lluc tendre), n m alt. sin.
- ca clin (fibres de la tija), n m/f alt. sin.
- ca dàtil bord (fruit), n m alt. sin.
- ca dàtils de rabosa (fruit), n m pl alt. sin.
- ca garballonera, n f alt. sin.
- ca gínjol (fruit), n m alt. sin.
- ca guitarra (fulla), n f alt. sin.
- ca margallonera, n f alt. sin.
- ca margallons, n m pl alt. sin.
- ca pa de guineu (fruit), n m alt. sin.
- ca pa de llop (fruit), n m alt. sin.
- ca pa de rabosa (fruit), n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca palma (fulla), n f alt. sin.
- ca palma baixa, n f alt. sin.
- ca palma borda, n f alt. sin.
- ca palma d'escombres, n f alt. sin.
- ca palma de fer graneres, n f alt. sin.
- ca palma de garballó, n f alt. sin.
- ca palma margallonera, n f alt. sin.
- ca palma nana, n f alt. sin.
- ca palmella, n f alt. sin.
- ca palmer, n m alt. sin.
- ca palmera, n f alt. sin.
- ca palmera borda, n f alt. sin.
- ca palmera d'escombres, n f alt. sin.
- ca palmereta de secà, n f alt. sin.
- ca palmissó, n m alt. sin.
- ca plomissoner, n m alt. sin.
- ca ullol (fulla), n f alt. sin.
- ca violes de palmera (flor), n f pl alt. sin.
- ca bargaió, n m var. ling.
- ca gararió, n m var. ling.
- ca garbaió, n m var. ling.
- ca garbó, n m var. ling.
- ca guiterra (fulla), n f var. ling.
- ca palmereta de monte, n f var. ling.
- ca palmito, n m var. ling.
- ca pauma, n f var. ling.
- ca pauma de fer graneres, n f var. ling.
- ca paumera, n f var. ling.
- ca paumera borda, n f var. ling.
- nc Chamaerops humilis L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
Nota
- Les denominacions guitarra i ullol fan referència a la fulla adulta desplegada i a la fulla naixent plegada, respectivament. La denominació violes fa referència als ramells florals.
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca marraix, n m
- ca llúdria, n f sin. compl.
- es marrajo sardinero
- fr requin-taupe commun
- fr taupe commun
- en porbeagle
- nc Lamna nasus
<Peixos>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marraix, n m
- ca llúdria, n f sin. compl.
- ca nas llarg, n m sin. compl.
- ca tauró, n m sin. compl.
- ca tigre de mar, n m sin. compl.
- ca lama, n m var. ling.
- ca lamia, n f var. ling.
- ca lludria, n f var. ling.
- ca maratxa, n f var. ling.
- ca maraxo, n m var. ling.
- ca naz llarg, n m var. ling.
- ca tauló, n m var. ling.
- nc Lamna nasus
- nc Isurus cornubicus var. ling.
- nc Lamma nasus var. ling.
- nc Lamna cornubica var. ling.
- nc Squalus cornubica var. ling.
- es cailón, n m
- es marrajo, n m
- es marrajo sardinero
- fr requin-taupe commun
- fr taupe commun
- en porbeagle
<Taurons > Làmnids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marraix, n m
- ca llúdria, n f sin. compl.
- ca nas llarg, n m sin. compl.
- ca tauró, n m sin. compl.
- ca tigre de mar, n m sin. compl.
- ca lama, n m var. ling.
- ca lamia, n f var. ling.
- ca lludria, n f var. ling.
- ca maratxa, n f var. ling.
- ca maraxo, n m var. ling.
- ca naz llarg, n m var. ling.
- ca tauló, n m var. ling.
- nc Lamna nasus
- nc Isurus cornubicus var. ling.
- nc Lamma nasus var. ling.
- nc Lamna cornubica var. ling.
- nc Squalus cornubica var. ling.
- es cailón, n m
- es marrajo, n m
- es marrajo sardinero
- fr requin-taupe commun
- fr taupe commun
- en porbeagle
<Taurons > Làmnids>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca marraix a la planxa
- es marrajo a la plancha
- fr veau de mer grillé
- it smeriglio alla piastra
- en grilled porbeagle
- de Heringshai vom Blech
<Plats a la carta. Peix i marisc>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca marraix d'aleta llarga, n m
- es marrajo carite
- fr petite taupe
- en longfin mako
- nc Isurus paucus
<Zoologia > Peixos>
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca marraix salmó, n m
- es tiburón salmón
- fr requin-taupe saumon
- it smeriglio del Pacífico
- en salmon shark
- nc Lamna ditropis
<Zoologia > Peixos>
