Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bardaixa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bardana, n f
  • ca  repalassa, n f alt. sin.
  • nc  Arctium L.
  • nc  Lappa Scop. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bardana, n f
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapasser, n m alt. sin.
  • ca  repalassa, n f alt. sin.
  • ca  bardenera, n f var. ling.
  • ca  llepassa, n f var. ling.
  • ca  rapalassa, n f var. ling.
  • nc  Arctium chaberti Briq. in Cavill. et Burnat subsp. balearicum Arènes
  • nc  Arctium tomentosum auct. bal. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bardana bardana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bardana, n f
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapasser, n m alt. sin.
  • ca  repalassa, n f alt. sin.
  • ca  bardenera, n f var. ling.
  • ca  llepassa, n f var. ling.
  • ca  rapalassa, n f var. ling.
  • nc  Arctium chaberti Briq. in Cavill. et Burnat subsp. balearicum Arènes
  • nc  Arctium tomentosum auct. bal. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixerola, n f
  • ca  barruixa, n f sin. compl.
  • ca  faringola, n f sin. compl.
  • ca  gallufa, n f sin. compl.
  • ca  muixa, n f sin. compl.
  • ca  barruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  boixerola vera, n f alt. sin.
  • ca  boixeroler, n m alt. sin.
  • ca  boixeroler mascle, n m alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigoler, n m alt. sin.
  • ca  farigolera, n f alt. sin.
  • ca  farinell, n m alt. sin.
  • ca  faringoler, n m alt. sin.
  • ca  faringolera, n f alt. sin.
  • ca  faringoles, n f pl alt. sin.
  • ca  farinola, n f alt. sin.
  • ca  farinoler, n m alt. sin.
  • ca  farnerola, n f alt. sin.
  • ca  farnola, n f alt. sin.
  • ca  farnolàs, n m alt. sin.
  • ca  farnolasos, n m pl alt. sin.
  • ca  farnoles, n f pl alt. sin.
  • ca  gallufera, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  muixeroler, n m alt. sin.
  • ca  muixes, n f pl alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • ca  pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  raïm d'os, n m alt. sin.
  • ca  raïm d'ossa, n m alt. sin.
  • ca  barinxes, n f pl var. ling.
  • ca  bayubera, n f var. ling.
  • ca  boixeiola, n f var. ling.
  • ca  boixereta, n f var. ling.
  • ca  boixerida, n f var. ling.
  • ca  boixerina, n f var. ling.
  • ca  boixeringa, n f var. ling.
  • ca  boixerol, n m var. ling.
  • ca  boixiriga, n f var. ling.
  • ca  boixirigues, n f pl var. ling.
  • ca  bosquerola, n f var. ling.
  • ca  buixarola, n f var. ling.
  • ca  buixerola, n f var. ling.
  • ca  carallufa, n f var. ling.
  • ca  farinjoler, n m var. ling.
  • ca  gaiubasa, n f var. ling.
  • ca  gallofera, n f var. ling.
  • ca  gallova, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  garallufa, n f var. ling.
  • ca  garrallufa, n f var. ling.
  • ca  garxallufa, n f var. ling.
  • ca  gaulla, n f var. ling.
  • ca  gayuva, n f var. ling.
  • ca  muserola, n f var. ling.
  • ca  raïm d'orso, n m var. ling.
  • nc  Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
  • nc  Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
  • nc  Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>

boixerola boixerola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixerola, n f
  • ca  barruixa, n f sin. compl.
  • ca  faringola, n f sin. compl.
  • ca  gallufa, n f sin. compl.
  • ca  muixa, n f sin. compl.
  • ca  barruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  boixerola vera, n f alt. sin.
  • ca  boixeroler, n m alt. sin.
  • ca  boixeroler mascle, n m alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigoler, n m alt. sin.
  • ca  farigolera, n f alt. sin.
  • ca  farinell, n m alt. sin.
  • ca  faringoler, n m alt. sin.
  • ca  faringolera, n f alt. sin.
  • ca  faringoles, n f pl alt. sin.
  • ca  farinola, n f alt. sin.
  • ca  farinoler, n m alt. sin.
  • ca  farnerola, n f alt. sin.
  • ca  farnola, n f alt. sin.
  • ca  farnolàs, n m alt. sin.
  • ca  farnolasos, n m pl alt. sin.
  • ca  farnoles, n f pl alt. sin.
  • ca  gallufera, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  muixeroler, n m alt. sin.
  • ca  muixes, n f pl alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • ca  pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  raïm d'os, n m alt. sin.
  • ca  raïm d'ossa, n m alt. sin.
  • ca  barinxes, n f pl var. ling.
  • ca  bayubera, n f var. ling.
  • ca  boixeiola, n f var. ling.
  • ca  boixereta, n f var. ling.
  • ca  boixerida, n f var. ling.
  • ca  boixerina, n f var. ling.
  • ca  boixeringa, n f var. ling.
  • ca  boixerol, n m var. ling.
  • ca  boixiriga, n f var. ling.
  • ca  boixirigues, n f pl var. ling.
  • ca  bosquerola, n f var. ling.
  • ca  buixarola, n f var. ling.
  • ca  buixerola, n f var. ling.
  • ca  carallufa, n f var. ling.
  • ca  farinjoler, n m var. ling.
  • ca  gaiubasa, n f var. ling.
  • ca  gallofera, n f var. ling.
  • ca  gallova, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  garallufa, n f var. ling.
  • ca  garrallufa, n f var. ling.
  • ca  garxallufa, n f var. ling.
  • ca  gaulla, n f var. ling.
  • ca  gayuva, n f var. ling.
  • ca  muserola, n f var. ling.
  • ca  raïm d'orso, n m var. ling.
  • nc  Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
  • nc  Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
  • nc  Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borratja, n f
  • ca  borraina, n f sin. compl.
  • ca  borrainera, n f alt. sin.
  • ca  borraines, n f pl alt. sin.
  • ca  borratges, n f pl alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  flor cordial, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  moc-moc, n m alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  pa amb vi, n m alt. sin.
  • ca  pa i peixet, n m alt. sin.
  • ca  peixet, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xutxamoc, n m alt. sin.
  • ca  borrages, n f pl var. ling.
  • ca  borraixa, n f var. ling.
  • ca  borraja, n f var. ling.
  • ca  borranya, n f var. ling.
  • ca  borratge, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxes, n f pl var. ling.
  • ca  buratxona, n f var. ling.
  • ca  menages, n f pl var. ling.
  • ca  pa-i-peixet, n m var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Borago officinalis L.

<Botànica > boraginàcies>

borratja borratja

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borratja, n f
  • ca  borraina, n f sin. compl.
  • ca  borrainera, n f alt. sin.
  • ca  borraines, n f pl alt. sin.
  • ca  borratges, n f pl alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  flor cordial, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  moc-moc, n m alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  pa amb vi, n m alt. sin.
  • ca  pa i peixet, n m alt. sin.
  • ca  peixet, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xutxamoc, n m alt. sin.
  • ca  borrages, n f pl var. ling.
  • ca  borraixa, n f var. ling.
  • ca  borraja, n f var. ling.
  • ca  borranya, n f var. ling.
  • ca  borratge, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxes, n f pl var. ling.
  • ca  buratxona, n f var. ling.
  • ca  menages, n f pl var. ling.
  • ca  pa-i-peixet, n m var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Borago officinalis L.

<Botànica > boraginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardinxa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  cardús, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta de moro, n f sin. compl.
  • ca  pinya de cardar borda, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  carda, n f alt. sin.
  • ca  cardanxa, n f alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardatxa, n f alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  cardó bord, n m alt. sin.
  • ca  cardons, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  catí-catacs, n m pl alt. sin.
  • ca  cristos, n m pl alt. sin.
  • ca  escardassó, n m alt. sin.
  • ca  escardó, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de raspall, n m alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escardots de raspall, n m pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  tracalets, n m pl alt. sin.
  • ca  cardus, n m pl var. ling.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
  • nc  Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

cardó cardó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardinxa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  cardús, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta de moro, n f sin. compl.
  • ca  pinya de cardar borda, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  carda, n f alt. sin.
  • ca  cardanxa, n f alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardatxa, n f alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  cardó bord, n m alt. sin.
  • ca  cardons, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  catí-catacs, n m pl alt. sin.
  • ca  cristos, n m pl alt. sin.
  • ca  escardassó, n m alt. sin.
  • ca  escardó, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de raspall, n m alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escardots de raspall, n m pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  tracalets, n m pl alt. sin.
  • ca  cardus, n m pl var. ling.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
  • nc  Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

llapassa borda llapassa borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llapassa borda, n f
  • ca  escorpins, n m pl sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gossets, n m pl sin. compl.
  • ca  bardana borda, n f alt. sin.
  • ca  bardana menor, n f alt. sin.
  • ca  gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  llaparassa borda, n f alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  te de punxes, n m alt. sin.
  • ca  llipassa borda, n f var. ling.
  • nc  Xanthium echinatum Murray subsp. italicum (Moretti) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Xanthium italicum Moretti sin. compl.
  • nc  Xanthium strumarium L. subsp. italicum (Moretti) D. Löve sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions bardana borda, bardana menor, escorpins, gaferot, gafets de fulla ampla, gossets, gossos, llaparassa borda, llapassa borda, llufes i repalassa borda per a Xanthium italicum i espècies afins.