Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "barquejar" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?
- es (blanquejar) blanquear, v tr
- es (blanquejar) escaldar, v tr
- es (escalfar) escalfar, v tr
- es (escalfar) pochar, v tr
- es (sofregir a foc lent) pochar, v tr
- fr (blanquejar) blanchir, v tr
- fr (blanquejar) ébouillanter, v tr
- fr (escalfar) pocher, v tr
- fr (sofregir a foc lent) pocher, v tr
- en (blanquejar) blanch, to, v tr
- en (sofregir a foc lent) poach, to, v tr
<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>
Definició
- Quan sofregim un aliment a foc lent el fregim lleugerament a la paella a temperatura relativament baixa per enrossir-lo.
. L'equivalent castellà és pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.
- Quan escalfem un aliment, el coem en un líquid a una temperatura pròxima al punt d'ebullició.
. Els equivalents castellans són escalfar i pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.
- Quan blanquegem, emblanquim o escaldem un aliment (generalment vegetal), el fem bullir lleugerament per a estovar-lo o eliminar-ne el color o el mal gust.
. Els equivalents castellans són blanquear i escaldar; els francesos, blanchir i ébouillanter, i l'anglès, to blanch.
En canvi, es descarten la forma *pochar (manlleu del francès a través del castellà) i l'adaptació *potxar perquè resulten innecessàries, tenint en compte que fan referència a procediments culinaris coneguts que ja tenen denominacions catalanes pròpies i més entenedores.
Nota
- 1. Pel que fa exclusivament als ous, quan els coem sense closca en aigua a una temperatura pròxima al punt d'ebullició, podem dir que fem ous escalfats, ous escumats o, de manera complementària, ous escaldats. Ou escumat (que és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) s'explica pel fet que, un cop cuits, es treuen de l'aigua amb una escumadora.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de escalfar, blanquejar i ou escalfat al Cercaterm, i també, amb relació als ous, el document original Ous poché, poixé, potxé...?, al web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ous-poche-poixe-potxe).
<Economia > Política econòmica>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca actiu bloquejat, n m
- ca actiu obsolet, n m
- es activo obsoleto, n m
- fr actif délaissé, n m
- fr actif échoué, n m
- fr actif irrécupérable, n m
- it attivo non recuperabile, n m
- pt ativo encalhado, n m
- pt ativo irrecuperávei, n m
- pt ativo obsoleto, n m
- en stranded asset, n
<Economia > Política econòmica>
Definició
Nota
- Un cas específic d'actiu bloquejat o actiu obsolet és l'actiu bloquejat relacionat amb el canvi climàtic (en anglès climate-related stralnded asset), és a idr, l'actiu bloquejat a causa principialment de les polítiques sobre el canvi climàtic o també de canvis en la disponibilitat de recursos naturals.
<Indústria > Indústria de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca adobar, v tr
- ca blanquejar, v tr sin. compl.
- es curtir
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adobar, v tr
- ca assaonar, v tr sin. compl.
- ca blanquejar, v tr sin. compl.
- es curtir, v tr
- fr tanner, v tr
- en tan (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca afaitar, v tr
- ca barbejar, v tr sin. compl.
- ca rasurar, v tr sin. compl.
- es afeitar
- fr raser
- en shave, to
<Imatge personal > Perruqueria>
Definició
<Dret civil>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afranquir, v tr
- ca franquejar, v tr sin. compl.
- ca manumetre, v tr sin. compl.
- es franquear
- es liberar
- es libertar
- es manumitir
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Si un hebreu decideix afranquir un serf cristià, l'haurà d'alliberar segons la dignitat dels ciutadans romans.
Ex.: Franquejaren alguns esclaus per a allistar-los a la milícia.
Ex.: En manumetre un esclau, aquest esdevé ciutadà romà.
<Dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afranquir, v tr
- ca franquejar, v tr sin. compl.
- es franquear
- es liberar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El sobirà afranquí els vilatans del dret feudal.
Ex.: A partir del 2001, l'Estat franqueja els joves del servei militar.
<Zoologia > Ocells>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca alció de les Marqueses, n m
- es alción de las Marquesas
- fr martin-chasseur des Marquises
- en Marquesas kingfisher
- de Marquesasliest
- nc Todiramphus godeffroyi
<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>
<Gastronomia > Procediments culinaris>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca amarguejar, v intr
- ca amargotejar, v intr sin. compl.
- es amargar
- fr être un peu amer
<Procediments culinaris > Alteració dels productes>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca anquejar, v intr
- es anquear
- fr hancher
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>