Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "barrassa" dins totes les àrees temàtiques
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca caldera, n f
- ca carbassa, n f sin. compl.
- ca columna, n f sin. compl.
- ca vas corpulent, n m sin. compl.
<Utillatge de cuina>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca camaròptera barrada, n f
- es camaróptera barrada
- fr camaroptère barrée
- en barred wren-warbler
- de Damarabindensänger
- nc Calamonastes fasciolatus
<36.075 Ocells > Passeriformes > Cisticòlids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca camaròptera barrada, n f
- es camaróptera barrada
- fr camaroptère barrée
- en barred wren-warbler
- de Damarabindensänger
- nc Calamonastes fasciolatus
<36.075 Ocells > Passeriformes > Cisticòlids>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca canelons de carbassa
- es canelones de calabaza
- fr canellonnis de citrouille
- it cannelloni di zucca
- en pumpkin cannelloni
- de Kürbiscannelloni
<Plats a la carta. Pasta>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps blancs, n m pl
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca herba pixanera, n f sin. compl.
- ca pas de formiga, n m sin. compl.
- ca semprenflor, n m sin. compl.
- ca terrera, n f sin. compl.
- ca alís de mar, n m alt. sin.
- ca barba blanca, n f alt. sin.
- ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
- ca citró bord, n m alt. sin.
- ca escopinada, n f alt. sin.
- ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
- ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
- ca flor blanca, n f alt. sin.
- ca flor de gat, n f alt. sin.
- ca flor de mel, n f alt. sin.
- ca flor de terra, n f alt. sin.
- ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
- ca herba de terra, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba gafarronera, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbamel, n f alt. sin.
- ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
- ca miramar, n m/f alt. sin.
- ca morrissà, n m alt. sin.
- ca morrissà bord, n m alt. sin.
- ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
- ca morritort menut, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca murrissà, n m alt. sin.
- ca murrissà bord, n m alt. sin.
- ca pica-pica, n f alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca pixanera, n f alt. sin.
- ca pixat de gos, n m alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
- ca ravenellet, n m alt. sin.
- ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
- ca ravenissa borda, n f alt. sin.
- ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
- ca salivada de monja, n f alt. sin.
- ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
- ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca borrissà, n m var. ling.
- ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
- ca escupinyà, n f var. ling.
- ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
- ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
- ca marrissà bord, n m var. ling.
- ca morressà bord, n m var. ling.
- ca rabanell, n m var. ling.
- ca rabanellet, n m var. ling.
- ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
- ca ravaníssia borda, n f var. ling.
- ca salivà de monja, n f var. ling.
- ca sempre-en-flor, n m var. ling.
- ca sempreenflor, n m var. ling.
- ca torrotito, n m var. ling.
- nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
- nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caps blancs, n m pl
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca herba pixanera, n f sin. compl.
- ca pas de formiga, n m sin. compl.
- ca semprenflor, n m sin. compl.
- ca terrera, n f sin. compl.
- ca alís de mar, n m alt. sin.
- ca barba blanca, n f alt. sin.
- ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
- ca citró bord, n m alt. sin.
- ca escopinada, n f alt. sin.
- ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
- ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
- ca flor blanca, n f alt. sin.
- ca flor de gat, n f alt. sin.
- ca flor de mel, n f alt. sin.
- ca flor de terra, n f alt. sin.
- ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
- ca herba de terra, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba gafarronera, n f alt. sin.
- ca herba pedrera, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbamel, n f alt. sin.
- ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
- ca miramar, n m/f alt. sin.
- ca morrissà, n m alt. sin.
- ca morrissà bord, n m alt. sin.
- ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
- ca morritort menut, n m alt. sin.
- ca morrotort, n m alt. sin.
- ca murrissà, n m alt. sin.
- ca murrissà bord, n m alt. sin.
- ca pica-pica, n f alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca pixanera, n f alt. sin.
- ca pixat de gos, n m alt. sin.
- ca ravenell, n m alt. sin.
- ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
- ca ravenellet, n m alt. sin.
- ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
- ca ravenissa borda, n f alt. sin.
- ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
- ca salivada de monja, n f alt. sin.
- ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
- ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca borrissà, n m var. ling.
- ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
- ca escupinyà, n f var. ling.
- ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
- ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
- ca marrissà bord, n m var. ling.
- ca morressà bord, n m var. ling.
- ca rabanell, n m var. ling.
- ca rabanellet, n m var. ling.
- ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
- ca ravaníssia borda, n f var. ling.
- ca salivà de monja, n f var. ling.
- ca sempre-en-flor, n m var. ling.
- ca sempreenflor, n m var. ling.
- ca torrotito, n m var. ling.
- nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
- nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca carabassa, n f
- ca carbassa, n f
- es calabaza, n f
- fr citrouille, n f
- fr courge, n f
- pt abóbora, n f
- en gourd, n
- en pumpkin, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera, n f
- ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca carabassa (fruit), n f sin. compl.
- ca carabasser, n m sin. compl.
- ca carabassí (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
- ca badocs (flor), n m pl alt. sin.
- ca buidador, n m alt. sin.
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa comuna, n f alt. sin.
- ca carabassa d'armar, n f alt. sin.
- ca carabassa de buidar, n f alt. sin.
- ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
- ca carabassa de pera, n f alt. sin.
- ca carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
- ca carabassa de taronja, n f alt. sin.
- ca carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
- ca carabassa grossa, n f alt. sin.
- ca carabassa mitjancera, n f alt. sin.
- ca carabassa petita, n f alt. sin.
- ca carabassera comuna, n f alt. sin.
- ca carabasses, n f pl alt. sin.
- ca carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
- ca carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
- ca carabasseta (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassot buidador, n m alt. sin.
- ca carbassa, n f alt. sin.
- ca carbassa (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbassera, n f alt. sin.
- ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
- ca carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
- ca carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbassot, n m alt. sin.
- ca nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
- nc Cucurbita pepo L.
- nc Cucurbita oblonga Link var. ling.
<Botànica > cucurbitàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera, n f
- ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca carabassa (fruit), n f sin. compl.
- ca carabasser, n m sin. compl.
- ca carabassí (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
- ca badocs (flor), n m pl alt. sin.
- ca buidador, n m alt. sin.
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa comuna, n f alt. sin.
- ca carabassa d'armar, n f alt. sin.
- ca carabassa de buidar, n f alt. sin.
- ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
- ca carabassa de pera, n f alt. sin.
- ca carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
- ca carabassa de taronja, n f alt. sin.
- ca carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
- ca carabassa grossa, n f alt. sin.
- ca carabassa mitjancera, n f alt. sin.
- ca carabassa petita, n f alt. sin.
- ca carabassera comuna, n f alt. sin.
- ca carabasses, n f pl alt. sin.
- ca carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
- ca carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
- ca carabasseta (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassot buidador, n m alt. sin.
- ca carbassa, n f alt. sin.
- ca carbassa (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbassera, n f alt. sin.
- ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
- ca carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
- ca carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbassot, n m alt. sin.
- ca nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
- nc Cucurbita pepo L.
- nc Cucurbita oblonga Link var. ling.
<Botànica > cucurbitàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera de bou, n f
- ca carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
- ca carabassera de menjar, n f sin. compl.
- ca carabassera de rabequet, n f sin. compl.
- ca carabassa (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassa confitera, n f alt. sin.
- ca carabassa de bou, n f alt. sin.
- ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
- ca carabassa de patatera, n f alt. sin.
- ca carabassa de rabequera, n f alt. sin.
- ca carabassa de rabequet, n f alt. sin.
- ca carabassa de rabequets, n f alt. sin.
- ca carabassa de síndria, n f alt. sin.
- ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassa porquera, n f alt. sin.
- ca carabassera de peça, n f alt. sin.
- ca carabassera groga, n f alt. sin.
- ca carabassera rodona, n f alt. sin.
- ca carbassa, n f alt. sin.
- ca carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
- ca carbassera de bou, n f alt. sin.
- ca carbassera de menjar, n f alt. sin.
- ca carbassera de peça, n f alt. sin.
- ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
- ca carbassera patatera, n f alt. sin.
- ca rabequera, n f alt. sin.
- ca rabequet, n m alt. sin.
- ca rabequet (fruit), n m alt. sin.
- ca rabequets, n m pl alt. sin.
- ca carabassa tossinera, n f var. ling.
- ca rabeques, n f pl var. ling.
- ca zuca, n f var. ling.
- nc Cucurbita maxima Duchesne in Lam.
<Botànica > cucurbitàcies>
Nota
- Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).