Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "barreig" dins totes les àrees temàtiques

úlcera esofàgica úlcera esofàgica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  úlcera esofàgica, n f
  • ca  úlcera de Barrett, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>

Definició
Úlcera pèptica originada a l'esòfag a conseqüència d'una esofagitis de reflux i localitzada habitualment al seu terç inferior, sobre una mucosa afectada de metaplàsia gàstrica amb epiteli cilíndric en lloc de l'epiteli pavimentós estratificat, propi de l'esòfag (esòfag de Barret). Pot experimentar una hemorràgia aguda o una perforació.
aferradissos aferradissos

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferradissos, n m pl
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  serreig, n m alt. sin.
  • ca  xereix, n m alt. sin.
  • ca  cerreig, n m var. ling.
  • ca  llepassa, n f var. ling.
  • nc  Setaria verticillata (L.) P. Beauv. subsp. aparine (Steud.) Asch. et Graebn.
  • nc  Setaria adhaerens (Forssk.) Chiov. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

aferradissos aferradissos

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferradissos, n m pl
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  serreig, n m alt. sin.
  • ca  xereix, n m alt. sin.
  • ca  cerreig, n m var. ling.
  • ca  llepassa, n f var. ling.
  • nc  Setaria verticillata (L.) P. Beauv. subsp. aparine (Steud.) Asch. et Graebn.
  • nc  Setaria adhaerens (Forssk.) Chiov. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram, n m
  • ca  gram de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  pàspal dilatat, n m alt. sin.
  • ca  serreig d'arròs, n m alt. sin.
  • ca  cerreig d'arrós, n m var. ling.
  • ca  paspal dilatat, n m var. ling.
  • nc  Paspalum dilatatum Poir. in Lam.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram, n m
  • ca  gram de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  pàspal dilatat, n m alt. sin.
  • ca  serreig d'arròs, n m alt. sin.
  • ca  cerreig d'arrós, n m var. ling.
  • ca  paspal dilatat, n m var. ling.
  • nc  Paspalum dilatatum Poir. in Lam.

<Botànica > gramínies / poàcies>

balustrada balustrada

<Esport > Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  balustrada, n f
  • es  balaustrada
  • es  barrera
  • fr  balustrade
  • en  fence
  • en  hoarding

<Esport > Ciclisme>

Definició
Mur amb una barana a la part superior, que rodeja per l'exterior la pista d'un velòdrom.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  balustrada, n f
  • es  balaustrada
  • es  barrera
  • fr  balustrade
  • en  fence
  • en  hoarding

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Mur acabat en una barana per la part superior, que envolta completament per l'exterior la pista d'un velòdrom.
barra de combustible barra de combustible

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barra de combustible, n f
  • es  barra de combustible
  • fr  barreau de combustible
  • en  fuel element
  • en  fuel rod
  • de  Brennstoffstab
  • de  Spaltmaterialstab

<Energia elèctrica > Producció > Central nuclear>

Definició
Barra de material físsil continguda en una beina i emprada com a combustible en els reactors nuclears.
barra litoral barra litoral

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barra litoral, n f
  • es  barra litoral
  • es  barrera litoral
  • fr  barre de lévigation
  • en  ridge

<Costes > Litoral > D'acumulació>

Definició
Barra longitudinal, de formació sedimentària, no gaire allunyada de la costa, que fa rompre les onades en condicions d'alta energia.
barrar un cavall barrar un cavall

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barrar un cavall, v tr
  • es  barrear un caballo
  • fr  barrer un cheval
  • en  rap a horse, to

<Hípica>

Definició
Obligar un cavall a saltar més amunt de l'alçada d'un obstacle mitjançant tècniques artificials i prohibides pel reglament que li fan agafar més respecte a l'obstacle.