Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "barxa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baixa, n f
  • es  baja

<Dret>

Definició
Declaració per la qual una persona o una cosa són excloses, amb finalitats diverses, d'un padró, d'un cens o d'un registre.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
baixa baixa

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  baixa, n f

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Acció de descendir a un nivell més baix (oposat a alça).
baixa mèdica baixa mèdica

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baixa mèdica, n f
  • ca  baixa, n f sin. compl.
  • ca  comunicat mèdic de baixa, n m sin. compl.
  • es  baja, n f
  • es  baja médica, n f sin. compl.
  • es  parte médico de baja, n m sin. compl.

<Dret laboral i de la seguretat social>

baixa mèdica baixa mèdica

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  baixa mèdica, n f
  • ca  baixa, n f sin. compl.
  • ca  comunicat mèdic de baixa, n m sin. compl.
  • es  baja
  • es  baja médica
  • es  parte médico de baja
  • fr  arrêt de travail
  • fr  certificat d'arrêt de travail
  • en  sick leave report

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Seguretat i salut laboral>

Definició
Declaració mèdica que constata que un treballador té una incapacitat temporal com a conseqüència d'una malaltia, un accident o una situació de risc durant l'embaràs.
baixa! baixa!

<09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 03 Esquaix>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  baixa!, interj
  • es  ¡baja!
  • en  down!

<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 03 Esquaix>

Definició
Expressió amb què l'anotador indica que s'ha llançat una pilota baixa.
barà barà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barà
  • ca  barasano del nord sin. compl.
  • ca  pocanga sin. compl.
  • ca  waimaha sin. compl.
  • cod  wáimaja
  • cod  waípinõmakã
  • ar  بارا
  • cy  Bará
  • cy  Barasano gogleddol sin. compl.
  • cy  Pocanga sin. compl.
  • cy  Waimaha sin. compl.
  • de  Bará
  • de  Barasano do Norte sin. compl.
  • de  Pocanga sin. compl.
  • de  Waimaha sin. compl.
  • en  Bará
  • en  Northern Barasano sin. compl.
  • en  Pocanga sin. compl.
  • en  Pokangá sin. compl.
  • en  Waimaha sin. compl.
  • es  bara
  • es  bará sin. compl.
  • es  barasano del norte sin. compl.
  • es  huaimaha sin. compl.
  • es  pocanga sin. compl.
  • es  pokangá sin. compl.
  • es  waimaha sin. compl.
  • eu  barasanera
  • eu  bara sin. compl.
  • eu  iparraldeko barasanera sin. compl.
  • eu  pocanga sin. compl.
  • eu  waimaha sin. compl.
  • fr  bara
  • fr  barasana du nord sin. compl.
  • fr  pocanga sin. compl.
  • fr  waimaja ou waimaha sin. compl.
  • gl  bará
  • gl  barasano do norte sin. compl.
  • gl  pocanga sin. compl.
  • gl  waimaha sin. compl.
  • it  barà
  • it  barasano del nord sin. compl.
  • it  pocanga sin. compl.
  • it  waimaha sin. compl.
  • ja  バラ語
  • ja  バラサノ デル ノ-ルド語 sin. compl.
  • nl  Bará
  • nl  Barasano del Norte sin. compl.
  • nl  Pocanga sin. compl.
  • nl  Waimaha sin. compl.
  • pt  bará
  • pt  barasano do norte sin. compl.
  • pt  pocanga sin. compl.
  • pt  waimaha sin. compl.
  • ru  Бара
  • ru  Паканг sin. compl.
  • ru  Ваймаха sin. compl.
  • ru  Поканга sin. compl.
  • ru  Северный барасано sin. compl.
  • zh  巴拉语
  • zh  北部巴拉萨诺语、瓦以马哈、波侃伽 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
Els baràs formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.

Els baràs es divideixen en vuit clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial), alguns dels quals són el waimaja, el wamïtañarã, el pamoa, el bara, el wañaco i el bupua bara.

La denominació barasano del nord és utilitzada únicament pel Summer Institute of Linguistics (SIL).
barça barça

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barça, n f
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer saxàtil, n m alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • nc  Rubus saxatilis L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barça, n f
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer saxàtil, n m alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • nc  Rubus saxatilis L.

<Botànica > rosàcies>

barí barí

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barí
  • ca  bari sin. compl.
  • ca  motilón sin. compl.
  • ca  motilone sin. compl.
  • cod  baria
  • ar  بارية
  • cy  Barí
  • cy  Bari sin. compl.
  • cy  Motilón sin. compl.
  • cy  Motilone sin. compl.
  • de  Bari
  • de  Barí sin. compl.
  • de  Motilón sin. compl.
  • de  Motilone sin. compl.
  • en  Barí
  • en  Bari sin. compl.
  • en  Motilón sin. compl.
  • en  Motilone sin. compl.
  • es  barí
  • es  bari sin. compl.
  • es  motilón sin. compl.
  • es  motilone sin. compl.
  • eu  bariairera
  • eu  bari sin. compl.
  • eu  motilón sin. compl.
  • eu  motilone sin. compl.
  • fr  barí
  • fr  bari sin. compl.
  • fr  motilón sin. compl.
  • fr  motilone sin. compl.
  • gn  vari
  • gn  bari sin. compl.
  • gn  motilón sin. compl.
  • gn  motilone sin. compl.
  • it  barí
  • it  bari sin. compl.
  • it  motilón sin. compl.
  • it  motilone sin. compl.
  • ja  バリ語
  • ja  モティロネ語 sin. compl.
  • ja  モティロン語 sin. compl.
  • nl  Barí
  • nl  Bari sin. compl.
  • nl  Motilón sin. compl.
  • nl  Motilone sin. compl.
  • pt  bari
  • pt  motilón sin. compl.
  • pt  motilone sin. compl.
  • ru  Бари
  • ru  Мотилон sin. compl.
  • zh  巴利语
  • zh  巴利、莫提隆、莫提隆内 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Veneçuela>

Definició
El terme motilón s'empra també per designar la llengua yukpa, de la família carib. Són comunitats geogràficament veïnes.

Els contactes estables dels barís amb la societat nacional no es van iniciar fins fa uns 30 anys. Gràcies a aquest fet, encara queden parlants monolingües, tot i que el procés d'aculturació avança ràpidament. Es calcula que el 2004 a Veneçuela hi havia un 10% de barís monolingües, tots ancians.

Hi ha pocs estudis, antics o recents, sobre la gramàtica barí. Són d'origen barí els topònims veneçolans Zulia i Catatumbo, entre d'altres.
barasana barasana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barasana
  • ca  barà sin. compl.
  • ca  barasano sin. compl.
  • ca  edulia sin. compl.
  • ca  paneroa sin. compl.
  • cod  baka uka
  • cod  hadira uka
  • cod  jiba uka
  • ar  باراسانية
  • cy  Barasana
  • cy  Bará sin. compl.
  • cy  Barasano sin. compl.
  • cy  Edulia sin. compl.
  • cy  Paneroa sin. compl.
  • de  Barasana
  • de  Bará sin. compl.
  • en  Barasana
  • en  Bará sin. compl.
  • en  Barasano sin. compl.
  • en  Edulia sin. compl.
  • en  Paneroa sin. compl.
  • es  barasano
  • es  bará sin. compl.
  • es  barasana sin. compl.
  • es  edulia sin. compl.
  • es  paneroa sin. compl.
  • eu  barasanera
  • eu  barà sin. compl.
  • eu  barasano sin. compl.
  • eu  edulia sin. compl.
  • eu  paneroa sin. compl.
  • fr  barasana
  • fr  bara sin. compl.
  • fr  bará sin. compl.
  • fr  barasano sin. compl.
  • fr  edulia sin. compl.
  • fr  edúuria sin. compl.
  • fr  paneroa sin. compl.
  • gl  barasana
  • gl  bará sin. compl.
  • gl  barasano sin. compl.
  • gl  edulia sin. compl.
  • gl  paneroa sin. compl.
  • gn  varasána
  • gn  edulia sin. compl.
  • gn  paneroa sin. compl.
  • gn  vara sin. compl.
  • gn  varasána sin. compl.
  • it  barasana
  • it  barà sin. compl.
  • it  barasano sin. compl.
  • it  edulia sin. compl.
  • it  paneroa sin. compl.
  • ja  バラサナ語
  • ja  バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
  • nl  Barasana
  • nl  Bará sin. compl.
  • nl  Barasano sin. compl.
  • nl  Edulia sin. compl.
  • nl  Paneroa sin. compl.
  • pt  barasana
  • pt  bará sin. compl.
  • pt  barasano sin. compl.
  • pt  edulia sin. compl.
  • pt  paneroa sin. compl.
  • ru  Барасана
  • ru  Бара sin. compl.
  • ru  Эдулья sin. compl.
  • ru  Панероа sin. compl.
  • ru  Барасано sin. compl.
  • sw  Barasano
  • sw  Bará sin. compl.
  • sw  Barasana sin. compl.
  • sw  Edulia sin. compl.
  • sw  Paneroa sin. compl.
  • tmh  Tabarazant
  • zh  巴拉萨纳
  • zh  巴拉 sin. compl.
  • zh  厄都里亚 sin. compl.
  • zh  巴拉萨诺 sin. compl.
  • zh  帕内罗阿 sin. compl.

<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
Hi ha unes 500 persones la llengua dels pares de les quals és el barasana, però, en realitat, el nombre de parlants deu ser superior. De totes maneres, les persones que tenen mares parlants d'aquesta llengua no són considerades barasanes. Això s'explica pel fet que els barasanes formen part d'un sistema patrilineal i exogàmic, en què una persona només es pot casar amb algú la llengua del pare del qual sigui diferent de la llengua del propi pare. La llengua del pare és una marca d'identitat. Quan una dona es casa i va a viure a la comunitat del marit, continua usant la llengua del seu pare, fins i tot amb el marit i els fills. Les llengües implicades en aquesta pràctica són fonamentalment de la família tucano oriental.

Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.

Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.