Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bassó" dins totes les àrees temàtiques

baix elèctric baix elèctric

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  baix elèctric, n m
  • es  bajo eléctrico
  • fr  guitare basse
  • it  basso elettrico
  • en  bass guitar

<Instruments musicals > Instruments electròfons>

baix lleuger baix lleuger

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baix lleuger, n m
  • es  bajo ligero
  • en  basso cantante

<Música>

Definició
Baix de veu més aguda i més àgil que la del baix profund.
baix profund baix profund

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baix profund, n m
  • es  bajo profundo
  • en  basso profondo

<Música>

Definició
Baix de veu potent i amb una gran riquesa en els greus, que al mateix temps manté uns aguts ferms.
baix tanana baix tanana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baix tanana
  • ca  lower tanana sin. compl.
  • ca  minto sin. compl.
  • ca  tanana sin. compl.
  • cy  Isel Tanana
  • cy  Lower tanana sin. compl.
  • cy  Minto sin. compl.
  • cy  Tanana sin. compl.
  • de  Lower Tanana
  • de  Minto sin. compl.
  • de  Tanana sin. compl.
  • de  Unteres Tanana sin. compl.
  • en  Lower Tanana
  • en  Minto sin. compl.
  • en  Tanana sin. compl.
  • es  tanana bajo
  • eu  behe tananera
  • eu  lower tanana sin. compl.
  • eu  minto sin. compl.
  • eu  tanana sin. compl.
  • fr  lower tanana
  • fr  bas tanana sin. compl.
  • fr  minto sin. compl.
  • fr  tanana sin. compl.
  • gl  baixo tanana
  • gl  lower tanana sin. compl.
  • gl  minto sin. compl.
  • gl  tanana sin. compl.
  • gn  vájo tanana
  • gn  lower tanana sin. compl.
  • gn  minto sin. compl.
  • gn  tanana sin. compl.
  • it  basso tanana
  • it  lower tanana sin. compl.
  • it  minto sin. compl.
  • it  tanana sin. compl.
  • pt  tanana inferior
  • pt  lower tanana sin. compl.
  • pt  minto sin. compl.
  • pt  tanana sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Els 30 parlants de baix tanana són tots adults grans. Les generacions joves ja no aprenen la llengua. Dos dels tres dialectes que la integraven, el chena i el salcha-goodpastor, es van extingir durant el darrer terç del segle XX. La llengua viu un procés d'extinció en fase molt avançada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  beina, n f
  • es  vaina, n f
  • es  vaina inferior, n f
  • fr  base, n f
  • it  fodero basso, n m
  • it  fodero orizzontale, n m
  • en  chainstay, n
  • en  chain stay, n var. ling.

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Cadascun dels dos tubs de la part posterior del quadre d'una bicicleta situats diagonalment entre la caixa del pedaler i les punteres de darrere.

Nota

  • L'equivalent castellà vaina inferior s'utilitza com a contraposició a vaina superior (un dels equivalents castellans de tirant).
combustible baix en carboni combustible baix en carboni

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  combustible baix en carboni, n m
  • ca  combustible de baix contingut en carboni, n m sin. compl.
  • ca  combustible de baixes emissions de carboni, n m sin. compl.
  • es  combustible bajo en carbono, n m
  • es  combustible con bajas emisiones de carbono, n m
  • es  combustible con bajo contenido de carbono, n m
  • fr  carburant à faible teneur en carbone, n m
  • fr  carburant à faibles émissions de carbone, n m
  • it  combustibile a basse emissioni di carbonio, n m
  • it  combustibile a basso tenore di carbonio, n m
  • en  low-carbon fuel, n

<Mobilitat sostenible > Fonts d'energia > Combustibles>

Definició
Combustible que té una composició de carboni inferior als combustibles habituals per a motors de combustió interna i, com a conseqüència, genera un volum de diòxid de carboni menor.

Nota

  • Els combustibles baixos en carboni s'aconsegueixen mitjançant la utilització d'una tecnologia especial en l'extracció del petroli i els processos de refinament.
combustible baix en carboni combustible baix en carboni

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  combustible baix en carboni, n m
  • ca  combustible de baix contingut en carboni, n m sin. compl.
  • ca  combustible de baixes emissions de carboni, n m sin. compl.
  • es  combustible bajo en carbono, n m
  • es  combustible con bajas emisiones de carbono, n m
  • es  combustible con bajo contenido de carbono, n m
  • fr  carburant à faible teneur en carbone, n m
  • fr  carburant à faibles émissions de carbone, n m
  • it  combustibile a basse emissioni di carbonio, n m
  • it  combustibile a basso tenore di carbonio, n m
  • en  low-carbon fuel, n

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Definició
Combustible que té una composició de carboni inferior als combustibles habituals per a motors de combustió interna i, com a conseqüència, genera un volum de diòxid de carboni menor.

Nota

  • Els combustibles baixos en carboni s'aconsegueixen mitjançant la utilització d'una tecnologia especial en l'extracció del petroli i els processos de refinament.
desensitjadora inferior desensitjadora inferior

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  desensitjadora inferior, n f
  • es  desensiladora inferior
  • fr  désileuse par le bas
  • it  scaricatore dal basso
  • en  bottom unloader
  • de  Untenentnahmefräse
  • de  Untenfräse

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Desensitjadora instal·lada a la part baixa d'una sitja torre que mitjançant un braç radial giratori dirigeix el farratge cap a l'exterior.
economia de baix contacte economia de baix contacte

<Economia > Comerç>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  economia de baix contacte, n f
  • es  economía de bajo contacto, n f
  • es  economía sin contacto, n f
  • fr  économie à faible contact, n f
  • fr  économie de la distanciation physique, n f
  • fr  économie sans contact, n f
  • it  economia a basso contatto, n f
  • it  economia senza contatto, n f
  • pt  economia de baixo contato, n f
  • pt  economia de baixo toque, n f
  • pt  economia sem contato, n f
  • pt  economia sem toque, n f
  • en  contact-free economy, n
  • en  contactless economy, n
  • en  low touch economy, n
  • en  touchless economy, n
  • en  untact economy, n

<Economia > Comerç>

Definició
Model econòmic que es caracteritza per l'aplicació de polítiques empresarials destinades a disminuir tant com sigui possible el contacte presencial amb els clients i entre treballadors, per l'adopció de mesures de seguretat i salut destinades a evitar contagis i per l'adaptació als hàbits de consum basats en l'ús d'internet.

Nota

  • 1. L'economia de baix contacte es va generalitzar a causa de la pandèmia per covid.
  • 2. Formen part de l'economia de baix contacte el teletreball, el comerç electrònic, la formació en línia, els pagaments per mòbil i la telemedicina, entre d'altres.
  • 3. La denominació anglesa low touch economy va ser encunyada per l'empresa belga Board of Innovation, i untact economy, pel professor coreà Kim Nan-do.
filtre passabaix filtre passabaix

<Electrònica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  filtre passabaix, n m
  • es  filtro de paso bajo
  • es  filtro pasa-bajo
  • fr  filtre passe-bas
  • it  filtro passa-basso
  • en  low-pass filter
  • de  Tiefpaßfilter

<Electrònica>

Definició
Filtre que només deixa passar les baixes freqüències.

Nota

  • El plural de filtre passabaix és filtres passabaix.