Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bassa" dins totes les àrees temàtiques

basa basa

<Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  basa
  • ca  bassa sin. compl.
  • cod  odzamagu
  • de  Basa
  • de  Abacha sin. compl.
  • de  Abatsa sin. compl.
  • de  Komo sin. compl.
  • de  Rubasa sin. compl.
  • en  Basa
  • en  Bassa sin. compl.
  • es  basa
  • es  bassa sin. compl.
  • eu  basa
  • eu  bassa sin. compl.
  • fr  basa
  • fr  abacha sin. compl.
  • fr  abatsa sin. compl.
  • fr  bassa sin. compl.
  • fr  rubasa sin. compl.
  • gl  basa
  • gl  bassa sin. compl.
  • it  basa
  • it  bassa sin. compl.
  • nl  Basa
  • nl  Abacha sin. compl.
  • nl  Abatsa sin. compl.
  • nl  Bassa sin. compl.
  • nl  Rubasa sin. compl.
  • pt  basa
  • pt  bassa sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo>, <Àfrica > Camerun>

Definició
El basa és parlat per una comunitat que s'autodenomina mishulengu i anomena la seva llengua odzamagu. El terme basa es pren de la localització geogràfica del grup, el poble de Basa. Els mishulengu es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns.

Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. A més del basa i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwiti, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebo, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyé, de llengua també banyé; a Konda, els konda o ikonda, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubi, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.

No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; i, el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès de Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.

S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwa o el basa, no accepten els materials escrits en ngwo.
bassa bassa

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  bassa, n f
  • es  alberca
  • es  balsa
  • en  reservoir

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició
Excavació en el terreny que serveix per a emmagatzemar-hi aigua, destinada generalment a regar.

Una bassa acostuma a tenir algun tipus d'impermeabilització, tot i que el terreny aporta la capacitat resistent.
bassa bassa

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  bassa, n f
  • es  curvatura al ancho
  • fr  courbe
  • en  camber

<Fusteria > Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta>

Definició
Deformació d'una peça de fusta blegada o balcada vista per la seva cara còncava.
bassa bassa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bassa, n f
  • es  balsa, n f
  • fr  bassin, n m
  • fr  mare-abreuvoir, n f
  • en  pond, n
  • en  pool, n

<Enginyeria forestal>

bassa bassa

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bassa, n f
  • es  charco intermareal, n m
  • es  poza de marea, n f
  • fr  bâche, n f
  • fr  baïne, n f
  • fr  cuvette de marée, n f
  • fr  sillon de plage, n m
  • fr  sillon prélittoral, n m
  • en  rock pool, n
  • en  runnel offshore through, n
  • en  tidal pool, n
  • en  tide pool, n

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició
Dipòsit d'aigua entre les roques, normalment en una línia de costa.
bassa bassa

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2020. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  bassa, n f
  • es  balsa, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Excavació feta en el terreny que serveix per a emmagatzemar-hi aigua, destinada tradicionalment a regar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bassa, n f
  • es  balsa

<Arts > Ceràmica>

bassa bassa

<Construcció > Obres públiques>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bassa, n f
  • es  balsa
  • en  pond

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Espai totalment o parcialment excavat en el sòl i aïllat de l'entorn per mitjà d'obra civil.
bassa bassa

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bassa, n f
  • es  tina de extracción de la corteza

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Dipòsit més alt que el clot on es posa l'escorça per extreure'n el taní per decantació.

Nota

  • Noció obsoleta.
bassa bassa

<Construcció > Obres públiques>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bassa, n f
  • es  alberca
  • es  balsa

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Qualsevol excavació o sot gros o petit que s'omple d'aigua, especialment el destinat a recollir l'aigua de les pluges, que serveix d'abeurador, de safareig o de rentador, etc.