Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bast��" dins totes les àrees temàtiques

animal de bast animal de bast

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  animal de bast, n m
  • ca  atzembla, n f sin. compl.
  • ca  haveria, n f sin. compl.
  • es  acémila
  • es  animal de carga
  • es  animal de labarda
  • es  haberío
  • fr  animal de bât
  • fr  animal de somme
  • en  beast of burden
  • en  pack animal

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Animal domèstic quadrúpede que, per les seves aptituds i constitució, és destinat a portar una càrrega.

Nota

  • Comprèn els cavalls, els ases, les mules, els bous i les vaques.
bast bast

<Indústria > Indústria de la pell > Pells>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bast, n m
  • es  caloyo

<Indústria > Indústria de la pell > Pells>

Definició
Pell ovina d'un animal de menys d'un any que ha mort de malaltia o d'accident.
camí de bast camí de bast

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  camí de bast, n m
  • ca  camí de ferradura, n m
  • es  camino forestal

<Dret civil>

Definició
Camí de ferradura.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els camins de bast prenen el nom de les cavalleries que hi circulaven, les quals es cobrien amb un bast o una albarda per a transportar càrregues.
camí de ferradura camí de ferradura

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  camí de ferradura, n m
  • ca  camí de bast, n m sin. compl.
  • es  camino de herradura

<Dret civil>

Definició
Antic camí apte per al pas d'animals de càrrega i no apte actualment per a la circulació de vehicles de quatre rodes.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Antany els animals de ferradura carregats d'arreus seguien el camí de ferradura del Lloar fins a dalt de la collada, on es pot gaudir d'unes visites espectaculars sobre el paisatge vinícola del Priorat.
camí de ferradura camí de ferradura

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  camí de ferradura, n m
  • ca  camí de bast, n m sin. compl.
  • es  camino de herradura

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Camí per on pot passar una haveria, però no un carro.
camí de ferradura camí de ferradura

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2000. 245 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0477-2; 84-393-5162-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  camí de ferradura, n m
  • ca  camí de bast, n m sin. compl.
  • es  camino de herradura
  • fr  chemin muletier
  • fr  sentier muletier
  • en  bridle path
  • en  mule track

<Trànsit > Via > Tipologia>

Definició
Camí prou ample i condicionat perquè permeti el pas d'animals de càrrega i persones, però massa estret i accidentat perquè hi passin carros.
cotxinilla del pinastre cotxinilla del pinastre

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cotxinilla del pinastre, n f
  • es  cochinilla del pino pinaster
  • fr  cochenille du pin maritime
  • en  maritime pine bast scale
  • en  maritime pine scale
  • nc  Matsucoccus feytaudi

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Insecte xuclador que ataca el pinastre.
espart albardí espart albardí

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espart albardí, n m
  • ca  albardí, n m sin. compl.
  • ca  espart bord, n m sin. compl.
  • ca  almasset, n m alt. sin.
  • ca  espart, n m alt. sin.
  • ca  espart bast, n m alt. sin.
  • ca  espart fi, n m alt. sin.
  • nc  Lygeum spartum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  estremuncell, n m alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola vera, n f alt. sin.
  • ca  farigola vulgar, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frigoleta, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  senyorida, n f alt. sin.
  • ca  serpoll, n m alt. sin.
  • ca  timó bast, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó femella, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó normal, n m alt. sin.
  • ca  timonell, n m alt. sin.
  • ca  timonera, n f alt. sin.
  • ca  timonet femella, n m alt. sin.
  • ca  timonet mascle, n m alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  tomello, n m alt. sin.
  • ca  tomelló, n m alt. sin.
  • ca  tomello vulgar, n m alt. sin.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  entremunsell, n m var. ling.
  • ca  estremucell, n m var. ling.
  • ca  ferigola, n f var. ling.
  • ca  forigola, n f var. ling.
  • ca  frígol, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frígula, n f var. ling.
  • ca  friula, n f var. ling.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • ca  fríula borda, n f var. ling.
  • ca  timoncillo, n m var. ling.
  • ca  timonsell, n m var. ling.
  • ca  tomanil, n m var. ling.
  • ca  tomillo, n m var. ling.
  • ca  tremoncell, n m var. ling.
  • ca  tumillo, n m var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, fre­qüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
fibra de líber fibra de líber

<Fibres i filaments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  fibra de líber, n f
  • ca  fibra liberiana, n f
  • es  fibra de líber
  • es  fibra liberiana
  • fr  fibre libérienne
  • en  bast fiber [US]

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Fibres i filaments>