Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

ca morter de calç i pòrtland, n m
es mortero bastardo
es mortero de cal y cemento
en bastard mortar
en ciment-lime mortar

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca orenga, n f
ca calaments, n m pl alt. sin.
ca herba musca, n f alt. sin.
ca majorana, n f alt. sin.
ca moraduix, n m alt. sin.
ca moraduix bastard, n m alt. sin.
ca moraduix bord, n m alt. sin.
ca moraduix de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca orega, n f var. ling.
ca oregan, n m var. ling.
ca orègan, n m var. ling.
ca orègano, n m var. ling.
ca orégano bord, n m var. ling.
ca oreng, n m var. ling.
ca orengana, n f var. ling.
ca orengue, n f var. ling.
ca uranga, n f var. ling.
nc Origanum vulgare L.
nc Origanum officinale Gueldenst. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca orenga, n f
ca calaments, n m pl alt. sin.
ca herba musca, n f alt. sin.
ca majorana, n f alt. sin.
ca moraduix, n m alt. sin.
ca moraduix bastard, n m alt. sin.
ca moraduix bord, n m alt. sin.
ca moraduix de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca orega, n f var. ling.
ca oregan, n m var. ling.
ca orègan, n m var. ling.
ca orègano, n m var. ling.
ca orégano bord, n m var. ling.
ca oreng, n m var. ling.
ca orengana, n f var. ling.
ca orengue, n f var. ling.
ca uranga, n f var. ling.
nc Origanum vulgare L.
nc Origanum officinale Gueldenst. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca orenga, n f
ca moraduix bastard, n m sin. compl.
es orégano
fr origan
nc Origanum vulgare

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, aromàtica, amb flors d'un color violaci rosat, agrupades en ramells. Emprada com a condiment, hom li ha atribuït qualitats tòniques i digestives.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca poder suficient, n m
ca poder bastant, n m sin. compl.
es poder bastante, n m
es poder suficiente, n m

<Dret>

Definició

Poder legalment suficient que un poderdant atorga a un apoderat, generalment un procurador, perquè pugui actuar en nom seu en la realització d'una actuació determinada davant l'Administració.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca portadella, n f
es portadilla
fr avant-titre
fr faux-titre
fr titre bâtarde
en bastard title
en fly title
en flytitle
en half title
en mock-title
de Schmutztitel
de Vortitel

<Biblioteconomia. Documentació > Documents > Parts del document>

Definició

Full que precedeix la portada d'un llibre i on no sol posar-se sinó el títol de l'obra.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca portadella, n f
es portadilla
fr avant-titre
fr faux-titre
en bastard title
en half title

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca premsa de bastir, n f
es máquina encuadradora neumática
en hydraulic clamp

<Indústria > Indústria de la fusta > Maquinària i equipament auxiliar de fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca premsa de bastir, n f
es máquina encuadradora neumática
en hydraulic clamp

<Fusteria > Màquines i equipament auxiliar > Màquines de premsar i aplacar>

Definició

Premsa formada per un bastidor en el qual es desplacen verticalment i horitzontalment diversos topalls, alguns d'ells equipats amb pistons de pressió, generalment pneumàtics, que s'utilitza per a muntar els diferents elements encolats d'un bastigi, com ara el d'una porta, una finestra o un buc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca premsa de bastir, n f
es máquina encuadradora neumática, n f
fr cadreuse, n f
fr presse cadreuse, n f
fr presse de montage, n f
en frame assamble press machine, n
en frame press, n
eu muntaketa-prentsa, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bastaix" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició