Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bastardia" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva? 0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva?
  • es  (lletra cursiva) cursiva, n f
  • es  (lletra cursiva) itálica, n f
  • es  (lletra cursiva) letra bastardilla, n f
  • es  (lletra cursiva) letra cursiva, n f
  • es  (lletra cursiva) letra itálica, n f
  • es  (lletra lligada) letra ligada, n f
  • fr  (lletra cursiva) caractère cursif, n m
  • fr  (lletra cursiva) caractère italique, n m
  • fr  (lletra cursiva) italique, n f
  • fr  (lletra lligada) cursive, n f
  • fr  (lletra lligada) écriture cursive, n f
  • fr  (lletra lligada) écriture liée, n f
  • en  (lletra cursiva) italic type, n
  • en  (lletra cursiva) italic typeface, n
  • en  (lletra cursiva) italics, n pl
  • en  (lletra lligada) cursive, n
  • en  (lletra lligada) cursive handwriting, n
  • en  (lletra lligada) cursive writing, n
  • en  (lletra lligada) joined-up handwriting, n
  • en  (lletra lligada) joined-up writing, n
  • en  (lletra lligada) joint writing, n
  • en  (lletra lligada) linked writing, n

<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Tant lletra lligada com lletra cursiva (totes dues, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:

- La lletra lligada, o escriptura lligada, és un tipus d'escriptura manuscrita que uneix totes les lletres d'una mateixa paraula amb un traç.
. Tot i que designa una escriptura manuscrita, actualment els processadors de textos ofereixen algunes fonts que la imiten.
. L'equivalent castellà és letra ligada; els francesos, cursive, écriture cursive, écriture liée i cursive, i els anglesos, cursive handwriting, cursive writing, joined-up handwriting, joined-up writing, joint writing i linked writing.

- La lletra cursiva, o cursiva o lletra itàlica, és una lletra d'impremta que té els caràcters inclinats cap a la dreta per a imitar la lletra manuscrita de l'època en què es va crear (es considera que el creador va ser l'editor Aldo Manuzio el 1501).
. Actualment aquesta lletra es fa servir per a destacar determinades paraules d'un text respecte a la lletra rodona de la resta del text (és a dir, la lletra d'impremta normal). Són paraules amb un ús metalingüístic, paraules en què el lector s'ha de fixar, estrangerismes, títols d'obres, etc.
. Els equivalents castellans són cursiva, itálica, letra bastardilla, letra cursiva i letra itálica; els francesos, caractère cursif, caractère italique i italique, i els anglesos, italic type, italic typeface i italics.

La confusió entre la lletra lligada i la lletra cursiva que s'observa de vegades, especialment en l'àmbit de l'ensenyament, es pot deure a la influència dels equivalents anglesos o francesos, que donen un sentit diferent a les formes paral·leles.

Nota

  • 1. Les formes creades en les diverses llengües sobre lletra i sobre caràcter es poden utilitzar en singular (amb el sentit abstracte de tipus d'escriptura cursiva o d'una lletra concreta escrita en cursiva) o bé es poden utilitzar en plural (per a referir-se a un grup de lletres escrites en cursiva).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de escriptura lligada i lletra cursiva al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix la lletra cursiva que la lletra lligada?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2715).
al·lèrgia a la pastanaga al·lèrgia a la pastanaga

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la pastanaga, n f
  • ca  al·lèrgia a l'arrel de la bastanaga (Daucus carota ssp. sativus), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'arrel de la carrota (Daucus carota ssp. sativus), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'arrel de la pastanaga (Daucus carota ssp. sativus), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'arrel de la safanòria (Daucus carota ssp. sativus), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la bastanaga, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la carrota, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la safanòria, n f sin. compl.
  • en  allergy to carrot (Daucus carota ssp. sativus), n
  • cod  420080006

<Al·lergologia>

antílop blau antílop blau

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  antílop blau, n m
  • es  antílope azul
  • es  rebeco bastardo
  • fr  antilope cheval bleue
  • fr  antilope rouanne bleue
  • fr  bluebuck
  • fr  hippotrague bleu
  • en  blue buck
  • nc  Hippotragus leucophaeus

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Ascaridia Ascaridia

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Ascaridia

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Gènere de nematodes paràsits de l'ordre Ascaridida.

Nota

  • L'espècie més important d'aquest gènere és Ascaridia galli (de cicle directe, transmesa per via fecal-oral, localitzada -en l'estadi adult- a l'intestí prim principalment de les gallines i altres fasianiformes, i agent d'ascaridiosi).
atall atall

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atall, n m
  • es  ataguía
  • fr  batardeau
  • en  cofferdam
  • en  stop log
  • de  Achslagersteg
  • de  Fangedamm
  • de  Spundwand
  • de  Unterzug

<Energia elèctrica>

Definició
Element d'obturació provisional emprat en els aprofitaments hidràulics per tal d'impedir el pas de l'aigua per un conducte en el qual és instal·lada una màquina, una comporta o una vàlvula que es vol revisar o repassar, o per a realitzar treballs d'infraestructura.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, [2020].
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atall, n m
  • en  batardeau, n

<Art i arquitectura>

Definició
Resclosa que travessa el fossat d'una fortificació i que té una comporta que permet regular a voluntat l'alçada de l'aigua del fossat.
atall atall

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  atall, n m
  • es  ataguía, n m
  • fr  batardeau, n m
  • en  stop log, n
  • eu  ur-agor, n
  • eu  ur-hesi, n

<Fusteria > Construccions>

atall atall

<Energia hidroelèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  atall, n m
  • es  ataguía
  • fr  batardeau
  • en  cofferdam
  • de  Achslagersteg
  • de  Fangedamm
  • de  Spundwand
  • de  Unterzug

<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia hidroelèctrica>

bastanaga borda bastanaga borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bastanaga borda, n f
  • ca  fonollassa marina, n f alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • nc  Daucus gingidium L. subsp. hispanicus (Gouan) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Daucus carota L. subsp. hispanicus (Gouan) Thell. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>