Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca carboncle bacteridià, n m
ca àntrax, n m sin. compl.
es ántrax
es carbunco bacteridiano
fr charbon bactéridien
fr fièvre charbonneuse
en anthrax
en splenic fever

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>

Definició

Malaltia bacteriana infecciosa de curs ràpidament mortal que afecta els animals domèstics, principalment les vaques, les ovelles i les cabres, causada per Bacillus anthracis, transmesa per mosques del gènere Chrysops i caracteritzada per un quadre septicèmic amb hemorràgies per les obertures naturals i esplenomegàlia.

Nota

És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE i una zoonosi.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca colomina, n f
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca juevert bord, n m var. ling.
nc Fumaria bastardii Boreau in Duchesne

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca colomina, n f
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca juevert bord, n m var. ling.
nc Fumaria bastardii Boreau in Duchesne

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca crioll anglès de Barbados
ca badian sin. compl.
ca bajà sin. compl.
ca bajan sin. compl.
ca barbardian sin. compl.
de Barbados-Kreol-Englisch
de Bajan sin. compl.
de Bajan-Patois sin. compl.
de Barbadian Creole English sin. compl.
en Barbados English Creole
en Badian sin. compl.
en Bajan sin. compl.
en Barbadian sin. compl.
en Barbadian Creole English sin. compl.
en Barbadian Creole English sin. compl.
es criollo inglés de Barbados
es badian sin. compl.
es bajan sin. compl.
es barbadian sin. compl.
es barbadian creole english sin. compl.
eu barbados Kreolera
eu badian sin. compl.
eu bajan sin. compl.
eu barbadian sin. compl.
eu barbadian creole english sin. compl.
fr créole anglais de la Barbade
fr badian sin. compl.
fr bajan sin. compl.
fr barbadian Creole English sin. compl.
fr créole barbadien sin. compl.
gl crioulo inglés de Barbados
gl badian sin. compl.
gl bajan sin. compl.
gl barbadian sin. compl.
gl barbadian creole english sin. compl.
it creolo inglese di Barbados
it badian sin. compl.
it bajan sin. compl.
it barbadian sin. compl.
it barbadian creole english sin. compl.
nl Creools Engels op Barbados
nl Badian sin. compl.
nl Bajan sin. compl.
nl Barbadian Creole English sin. compl.
nl Engels-Creools van Barbados sin. compl.
pt crioulo inglês de Barbados
pt badian sin. compl.
pt bajan sin. compl.
pt barbadian sin. compl.
pt barbadian creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Barbados>

Definició

L'illa de Barbados va estar sota domini britànic des del segle XVII fins al 1966, data en què va esdevenir un estat independent. La naturalesa de la variant d'anglès que es parla en aquesta illa ha estat motiu de controvèrsia. Alguns autors defensaven que no s'hi havia desenvolupat mai un crioll, sinó una variant local d'anglès. D'altres, en canvi, destacaven la presència de certs trets en el bajà que indicaven el contrari. L'estudi de textos antics sembla haver confirmat que es tracta d'un crioll, tot i haver experimentat un procés important de descriollització, és a dir, d'aproximació a la llengua base, en aquest cas l'anglès. Es troben encara en bajà variants amb diferents graus de proximitat a l'anglès, com sol esdevenir-se en contextos en què els criolls han continuat en contacte amb la llengua de la qual prenen la major part del vocabulari.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca cursiva, n f
ca itàlica, n f sin. compl.
es bastardilla
es cursiva
es itálica
fr cursive
fr italique
en italic

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca cursiva, n f
ca itàlica, n f sin. compl.
es bastardilla
es cursiva
es itálica
en italic

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definició

Caràcter inclinat a la dreta imitant l'escriptura manuscrita.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca cursiva, n f
ca lletra cursiva, n f
ca lletra itàlica, n f
es cursiva, n f
es itálica, n f
es letra bastardilla, n f
es letra cursiva, n f
es letra itálica, n f
fr caractère cursif, n m
fr caractère italique, n m
fr italique, n f
en italic type, n
en italic typeface, n
en italics, n

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Definició

Lletra d'impremta inclinada a la dreta imitant més o menys la lletra manuscrita.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca cursiva, n f
ca itàlica, n f sin. compl.
es bastardilla
es cursiva
es itálica
en italic

<Localització > Terminologia>

Definició

Caràcter inclinat a la dreta imitant l'escriptura manuscrita

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca dhak, n m
ca tesu, n m
en bastard teak, n
en Bengal kino tree, n
en butea gum tree, n
en dhak, n
en Dhak tree, n
en flame-of-the-forest, n
en palash, n
la Butea frondosa
la Butea monosperma

<Botànica>

Definició

Planta de la família de les papilionàcies.

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

ca dofí rostrat, n m
es delfín bastardo
fr sténo rostré
en rough-toothed dolphin
nc Steno bredanensis

<Zoologia > Mamífers>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bastardia" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició