Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca orenga, n f
ca calaments, n m pl alt. sin.
ca herba musca, n f alt. sin.
ca majorana, n f alt. sin.
ca moraduix, n m alt. sin.
ca moraduix bastard, n m alt. sin.
ca moraduix bord, n m alt. sin.
ca moraduix de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca orega, n f var. ling.
ca oregan, n m var. ling.
ca orègan, n m var. ling.
ca orègano, n m var. ling.
ca orégano bord, n m var. ling.
ca oreng, n m var. ling.
ca orengana, n f var. ling.
ca orengue, n f var. ling.
ca uranga, n f var. ling.
nc Origanum vulgare L.
nc Origanum officinale Gueldenst. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca orenga, n f
ca calaments, n m pl alt. sin.
ca herba musca, n f alt. sin.
ca majorana, n f alt. sin.
ca moraduix, n m alt. sin.
ca moraduix bastard, n m alt. sin.
ca moraduix bord, n m alt. sin.
ca moraduix de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca orega, n f var. ling.
ca oregan, n m var. ling.
ca orègan, n m var. ling.
ca orègano, n m var. ling.
ca orégano bord, n m var. ling.
ca oreng, n m var. ling.
ca orengana, n f var. ling.
ca orengue, n f var. ling.
ca uranga, n f var. ling.
nc Origanum vulgare L.
nc Origanum officinale Gueldenst. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca orenga, n f
ca moraduix bastard, n m sin. compl.
es orégano
fr origan
nc Origanum vulgare

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, aromàtica, amb flors d'un color violaci rosat, agrupades en ramells. Emprada com a condiment, hom li ha atribuït qualitats tòniques i digestives.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pastanaga, n f
ca bastanaga, n f sin. compl.
ca bastanaga (arrel), n f sin. compl.
ca carrota, n f sin. compl.
ca pastanaga (arrel), n f sin. compl.
ca safanòria, n f sin. compl.
ca bastanaga cultivada, n f alt. sin.
ca bastanaguera, n f alt. sin.
ca carlota, n f alt. sin.
ca carrotes, n f pl alt. sin.
ca pastanaga vera, n f alt. sin.
ca safanòria conreada, n f alt. sin.
ca bastenaga, n f var. ling.
ca bastenaga cultivada, n f var. ling.
ca bastonaga, n f var. ling.
ca bastunaga, n f var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca safanària, n f var. ling.
ca safranària, n f var. ling.
ca safranòria, n f var. ling.
ca sanaòria, n f var. ling.
nc Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pastanaga, n f
ca bastanaga, n f sin. compl.
ca bastanaga (arrel), n f sin. compl.
ca carrota, n f sin. compl.
ca pastanaga (arrel), n f sin. compl.
ca safanòria, n f sin. compl.
ca bastanaga cultivada, n f alt. sin.
ca bastanaguera, n f alt. sin.
ca carlota, n f alt. sin.
ca carrotes, n f pl alt. sin.
ca pastanaga vera, n f alt. sin.
ca safanòria conreada, n f alt. sin.
ca bastenaga, n f var. ling.
ca bastenaga cultivada, n f var. ling.
ca bastonaga, n f var. ling.
ca bastunaga, n f var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca safanària, n f var. ling.
ca safranària, n f var. ling.
ca safranòria, n f var. ling.
ca sanaòria, n f var. ling.
nc Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pastanaga borda, n f
ca bufanaga, n f sin. compl.
ca fonollassa, n f sin. compl.
ca julivert bord, n m sin. compl.
ca julivert de muntanya, n m sin. compl.
ca apagallums, n m alt. sin.
ca bastanaga borda, n f alt. sin.
ca caps blancs, n m pl alt. sin.
ca carrota, n f alt. sin.
ca carrota borda, n f alt. sin.
ca juliverdina, n f alt. sin.
ca julivert de galipau, n m alt. sin.
ca julivertassa, n f alt. sin.
ca paraigüets, n m pl alt. sin.
ca safanòria, n f alt. sin.
ca safanòria borda, n f alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca bastonaga borda, n f var. ling.
ca carota, n f var. ling.
ca safranòria, n f var. ling.
ca safranòria borda, n f var. ling.
ca sanaòria borda, n f var. ling.
nc Daucus carota L. subsp. carota

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pastanaga borda, n f
ca bufanaga, n f sin. compl.
ca fonollassa, n f sin. compl.
ca julivert bord, n m sin. compl.
ca julivert de muntanya, n m sin. compl.
ca apagallums, n m alt. sin.
ca bastanaga borda, n f alt. sin.
ca caps blancs, n m pl alt. sin.
ca carrota, n f alt. sin.
ca carrota borda, n f alt. sin.
ca juliverdina, n f alt. sin.
ca julivert de galipau, n m alt. sin.
ca julivertassa, n f alt. sin.
ca paraigüets, n m pl alt. sin.
ca safanòria, n f alt. sin.
ca safanòria borda, n f alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca bastonaga borda, n f var. ling.
ca carota, n f var. ling.
ca safranòria, n f var. ling.
ca safranòria borda, n f var. ling.
ca sanaòria borda, n f var. ling.
nc Daucus carota L. subsp. carota

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pastanaga d'ase, n f
ca xirivia borda, n f sin. compl.
ca bastanaga de bou, n f alt. sin.
ca pastanaga, n f alt. sin.
ca pastanaga borda, n f alt. sin.
ca pastanaga borda de flor grossa, n f alt. sin.
ca pastanaga de bou, n f alt. sin.
ca pastonaga borda, n f var. ling.
nc Daucus carota L. subsp. maximus (Desf.) Ball
nc Daucus maximus Desf. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pastanaga d'ase, n f
ca xirivia borda, n f sin. compl.
ca bastanaga de bou, n f alt. sin.
ca pastanaga, n f alt. sin.
ca pastanaga borda, n f alt. sin.
ca pastanaga borda de flor grossa, n f alt. sin.
ca pastanaga de bou, n f alt. sin.
ca pastonaga borda, n f var. ling.
nc Daucus carota L. subsp. maximus (Desf.) Ball
nc Daucus maximus Desf. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca portadella, n f
es portadilla
fr avant-titre
fr faux-titre
fr titre bâtarde
en bastard title
en fly title
en flytitle
en half title
en mock-title
de Schmutztitel
de Vortitel

<Biblioteconomia. Documentació > Documents > Parts del document>

Definició

Full que precedeix la portada d'un llibre i on no sol posar-se sinó el títol de l'obra.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bastardia" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició