Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "basti�" dins totes les àrees temàtiques

ad nauseam ad nauseam

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ad nauseam, adv
  • ca  fins a l'avorriment, adv
  • ca  fins al fastig, adv
  • es  ad nauseam, adv
  • es  hasta el aburrimiento, adv
  • es  hasta el hartazgo, adv
  • es  hasta la náusea, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Fins a la nàusea.

Nota

  • Expressió d'àmbit general. S'aplica a qualsevol cosa que es repeteix molt sovint, més enllà del que es considera tolerable.
    Exemple: Però, en qualsevol cas, em centraré en el nucli de la seva moció, perquè sí que ens interessa entrar a discutir en aquesta tribuna una fal·làcia ad nauseam que l'unionisme de forma constant repeteix, no?, i és la qüestió de la majoria social.
agèrat agèrat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agèrat, n m
  • ca  alè de bou, n m sin. compl.
  • ca  alta-reina, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba del fàstic, n f alt. sin.
  • ca  alta reina, n f var. ling.
  • ca  altarreina, n f var. ling.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  mansanilla, n f var. ling.
  • nc  Achillea ageratum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agèrat, n m
  • ca  alè de bou, n m sin. compl.
  • ca  alta-reina, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba del fàstic, n f alt. sin.
  • ca  alta reina, n f var. ling.
  • ca  altarreina, n f var. ling.
  • ca  camamila, n f var. ling.
  • ca  mansanilla, n f var. ling.
  • nc  Achillea ageratum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

agulla roma de baster agulla roma de baster

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agulla roma de baster, n f
  • en  harness needle, n

<Art i arquitectura>

Definició
Agulla de diferents mides amb la punta roma per a cosir amb fil encerat a través d'uns ullets perforats en el cuir prèviament.
antena central antena central

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  antena central, n f
  • es  mástil, n m
  • fr  manche, n m
  • fr  mât central, n m
  • it  palo centrale, n m
  • en  center pole, n
  • en  central pole, n
  • de  Zentralmast, n m

<Arts > Circ>

Definició
Pal que sosté la lona d'una carpa pel punt central.
antena central antena central

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  antena central, n f
  • es  mástil
  • fr  manche
  • fr  mât central
  • it  palo centrale
  • en  center pole
  • en  central pole
  • de  Zentralmast

<Circ > Espai escènic > Circ>

Definició
Pal que sosté la lona d'una carpa pel punt central.
arbre arbre

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arbre, n m
  • es  árbol
  • es  mástil
  • es  palo
  • fr  mât
  • en  mast

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Cadascun dels pals rodons fixats en una embarcació més o menys perpendicularment a la quilla, destinats al sosteniment de les veles i les vergues, especialment els d'un vaixell de pesca.
areng del Bàltic areng del Bàltic

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  areng del Bàltic, n m
  • es  arenque del Báltico, n m
  • en  Baltic herring, n
  • nc  Clupea harengus membras

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de la família dels clupeids.
bàltic bàltic

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  bàltic
  • en  Baltic

<Localització > Fraseologia>

bàssia bàssia

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bàssia, n f
  • ca  bassiol, n m sin. compl.
  • es  gamella
  • fr  cureau
  • en  trough

<Utillatge de cuina>

Definició
Recipient generalment metàl·lic amb una nansa o dues, que serveix per a recollir la pasta de les olives de la premsa d'oli.