Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "batalla" dins totes les àrees temàtiques
<Història / Militar>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca batalla a camp obert, n f
- es batalla a campo abierto
- fr bataille à ciel ouvert
- en open field battle
<Història / Militar>
Definició
<Història / Militar>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca batalla a ultrança, n f
- es batalla a ultranza
- fr bataille à outrance
- en battle to the death
<Història / Militar>
Definició
<Música>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca batalla de galls, n f
- ca batalla de gallines, n f sin. compl.
- es batalla de gallinas, n f
- es batalla de gallos, n f
- en battle rap, n
- en rap battling, n
<Música>
Definició
Nota
- El sinònim complementari batalla de gallines (igual que l'equivalent castellà batalla de gallinas) té un abast més reduït, ja que s'aplica només a les competicions musicals entre raperes.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca batalla judicial, n f
- ca duel judicial, n m sin. compl.
- es batalla judicial
- es duelo judicial
- es lid
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Països Catalans | Àmbit: Inespecífic
-
Entre les anomenades proves irracionals, la batalla judicial ha tingut un paper clau en l'organització social i en la pràctica judicial dels pobles primitius en legitimar tota veritat processal en el denominat judici de Déu. En aquest sentit, Tàcit esmentà que en la batalla germànica, considerada com a antiqua consuetudo, els déus protegien i assistien els combatents -deum adesse bellantibus credunt- i convertien, així, la victòria en un judici anticipat -pro praeiudicio accipitur-, en un iudicium Dei. En definitiva, hom tenia l'íntima convicció que Déu ajudava -deus adiuvet- a provar la innocència o la raó del vencedor castigant el transgressor del dret.
Aquesta ordalia, de gran arrelament en el dret de l'alta edat mitjana, pervisqué, malgrat la censura duta a terme per l'Església, de manera desigual en els diferents ordenaments de l'antiga Corona d'Aragó. Els Costums de Tortosa o els Furs de València, per exemple, no aliens a la generalització dels duels judicials en l'edat mitjana europea ni a la contundent resposta donada pel Concili del Laterà, en presentaven una regulació confusa, no mancada de contradiccions.
Així, en constatar els principis marcats pel dret canònic, atesa la prohibició taxativa -non tornentur- de l'ús del bellum, del ferrum calidum o de qualsevol altra ordalia -la qual cosa determinava que calia recórrer a les proves legals o, en cas que no n'hi hagués, al jurament decisori del demandat- en diferents preceptes hom observa que, lluny d'una prohibició expressa, es va admetre l'ordalia del judici Dei, no només com un mitjà de prova subsidiari, aplicable únicament en cas de manca de prova legal, sinó com un mitjà de prova primordial quan el delicte comès era el de traïció, davant el qual era costum fer batalles si les parts així ho acordaven.
Els Furs de València contenen la regulació més minuciosa sobre el desenvolupament de la batalla judicial; s'hi detallen aspectes com ara les condicions dels combatents, el tipus de batalla judicial, la configuració del camp i les regles que cal seguir en la batalla judicial. Així, en relació amb les condicions dels combatents, els legisladors, per a evitar possibles injustícies o discriminacions, establien la necessitat que ambdós contendents fossin semblants en llinatge, en riquesa i en fortalesa, i fixaven que els llauradors, vilatans, burgesos i cavallers havien de combatre únicament entre si -prelientur inter es, et sint tantum contra similes. Una vegada garantida la condició de parells, els contendents es veien obligats a dipositar una fiança que oscil·lava, en virtut del rang social, entre els quatre-cents morabatins alfonsins -els militis-, els tres-cents morabatins alfonsins -els cives- i els cent morabatins alfonsins -els villani et rustici. Tot seguit, es procedia a proferir el sacramentum pel qual els contendents juraven, davant els Sants Evangelis, acudir al duel per a reclamar justícia i veritat, a la qual s'accedia únicament amb l'ajuda de Déu.
Quant al tipus de batalla judicial, els Furs, a diferència d'altres ordenaments coetanis, regulen únicament el duel a cavall, encara que de l'expressió Preliatores in ics preliantes cal deduir que a la pràctica aquesta no havia de ser l'única forma de batalla, sinó que, com ja passava en el dret navarroaragonès o en el dret castellà, es podien celebrar dues classes de duel: un entre cavallers, a cavall, i l'altre, al qual les fonts medievals denominaven d'escut i bastó, a peu, ja fos entre vilatans o entre infançons i vilatans.
Més explícit es mostra l'autor dels Furs en la descripció del lloc on s'havia de fer la batalla: havia de ser quadrat, protegit per dotze custodes de civitate sine armis ('custodis de la ciutat desarmats'), situats tres a cada angle i, de l'organització, se'n feien càrrec els homines fideles nomenats per la cort, que després de jurar fidelitat per a cadascuna de les parts s'encarregaven de senyalar el camp i de mantenir l'ordre durant la contesa. Després de senyalar el camp, la batalla podia ser presenciada, en primer lloc, pels ciutadans de la ciutat -cum armis-; pels ciutadans dempeus i armats, i, finalment, per tots els estrangers, ja fos a cavall o a peu, però sense armes.
Finalment, i en relació amb les regles que s'havien de seguir en la batalla judicial, s'especifica que aquesta no havia de durar més de tres dies, comptats des de l'alba fins a la posta de sol, ja que si el reptat s'aconseguia defensar durant aquest període de temps sense ser vençut, el reptador era condemnat i tingut per vençut -reptator pro victo et condempnato habetur.
Pel que fa al desenvolupament del duel, els Furs especifiquen que si en acabar el dia no havia estat vençut cap contendent, aquests eren custodiats per la cort i allotjats en cases diferents, on se'ls cura i se'ls donava aliments semblants, i l'endemà hi havia de tornar, amb les mateixes armes i en el mateix estat. Un cop preparats, i havent pregonat que ningú no fes senyals -verb vel facto-, es reprenia la batalla, que concloïa quan un dels combatents moria, sortia del camp o manifestava expressions com victus sum.
Un cop conclosa la batalla, el vençut era durament sancionat i havia de rescabalar els danys causats al vencedor i abonar, a més, les despeses mèdiques i les garanties aportades, de les quals una quarta part anava a parar a la Cort i la resta al vencedor. Per la seva banda, el vencedor obtenia la cosa per la qual havia fet la batalla -victor habeat rem pro qua sit prelium-, tot i que en cas de tornar a ser acusat per crim de traïció, si era vençut, podia ser qualificat de traïdor i expulsat del regne -remaneat proditor, et exeat de regno. - V. t.: ordalia n f
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca batalla judicial, n f
- es batalla judicial
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Els advocats de les dues parts van avançar la batalla judicial que s'havia de produir a la sala penal.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espunyidella papil·losa, n f
- ca gali prim, n m alt. sin.
- nc Galium pumilum Murray subsp. papillosum (Lapeyr.) Batalla et Masclans ex O. Bolòs
<Botànica > rubiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espunyidella papil·losa, n f
- ca gali prim, n m alt. sin.
- nc Galium pumilum Murray subsp. papillosum (Lapeyr.) Batalla et Masclans ex O. Bolòs
<Botànica > rubiàcies>
<24 Esports tradicionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca estirada de corda, n f
- ca joc d'estirar la corda, n m
- ca estirar la corda, n m sin. compl.
- es batalla de fuerza, n f
- es juego de la cuerda, n m
- es juego de la soga, n m
- fr lutte à la corde, n f
- fr tir à la corde, n m
- fr tire à la corde, n f
- it tiro alla fune, n m
- en rope pulling, n
- en rope war, n
- en tug of war, n
- en tug-of-war, n var. ling.
- eu sokatira, n
- eu soka-tira, n var. ling.
<Esport > 24 Esports tradicionals>
Definició
Nota
- 1. Com a esport tradicional de molts països, hi ha maneres diverses d'establir el guanyador en el joc d'estirar la corda: així, en campionats oficials generalment hi ha una marca que indica el punt mig de la soga i dues marques més equidistants de la marca central, de manera que l'equip guanyador és el que aconsegueix fer arribar a camp propi la marca que li queda més lluny; en canvi, en competicions populars, sovint el que cal és fer arribar el primer jugador de l'equip adversari al propi camp.
- 2. El joc d'estirar la corda va ser present als jocs olímpics del 1900 al 1920. Internacionalment està regulat, en l'àmbit esportiu, per la Federació Internacional d'Estirada de Corda (TWIF), que organitza un campionat mundial cada dos anys.
<Jocs>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca guerra de pintura, n f
- es batalla de pintura
- es guerra de pintura
- es paintball
- fr paintball
- pt paintball
- en paintball
- en paintball war game
- de Paintball
<Jocs>
Definició
<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>
- ca joc de camp de batalla en línia multijugador, n m
- ca camp de batalla multijugador, n m sin. compl.
- es juego de campo de batalla en línea multijugador, n m
- fr jeu d'arène de bataille en ligne multijoueur, n m
- en multiplayer online battle arena, n
- en MOBA, n sigla
- de Mehrspieler-Online-Kampfarena, n f
<Videojocs > Jocs > Tipus>
