Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bateig" dins totes les àrees temàtiques
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca aigües de bany, n f pl
- es aguas de baño
- fr eaux de baignade
- en bathing water
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca aigües de bany, n f pl
- es aguas de baño
- fr eaux de baignade
- en bathing water
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós bord, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca anfós burro, n m sin. compl.
- ca anfós jueu, n m sin. compl.
- ca anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
- ca anfós rosat, n m sin. compl.
- ca ase, n m sin. compl.
- ca jueu, n m sin. compl.
- ca mero rosat, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca nero bord, n m sin. compl.
- ca nero jueu, n m sin. compl.
- ca nero rosat, n m sin. compl.
- ca abadeco, n m var. ling.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca anfós-burro, n m var. ling.
- ca anfós-jueu, n m var. ling.
- ca neru, n f var. ling.
- nc Mycteroperca rubra
- nc Cerna nebulosa var. ling.
- nc Parepinephelus acutirostris var. ling.
- es abadejo
- es cardenal
- es gitano
- es mero
- fr baldèche rouge
- fr mérou royal
- en comb grouper
<Peixos > Serrànids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- abadeco (FAUNAICT): Tarragona
- abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València
- anfós bord (DCVB-E): Mallorca
- anfós bord (DELC): Balears
- anfós bord (DELC2): Balears
- anfós bord (RANDA11): Mallorca
- anfós bord (RPCE3): Mallorca
- anfós burro (DCVB-E): Eivissa
- anfós burro (DELC): Balears
- anfós burro (RANDA11): Eivissa
- anfós jueu (DCVB-E): Mallorca
- anfós jueu (DELC): Balears
- anfós jueu (RANDA11): Mallorca
- anfós-burro (RPCE3): Eivissa
- anfós-jueu (RPCE3): Mallorca
- ase (DELC2): Balears
- jueu (DELC2): Balears
- neru (LVPB): Menorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anfós bord, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca anfós burro, n m sin. compl.
- ca anfós jueu, n m sin. compl.
- ca anfós ratllat [juvenil], n m sin. compl.
- ca anfós rosat, n m sin. compl.
- ca ase, n m sin. compl.
- ca jueu, n m sin. compl.
- ca mero rosat, n m sin. compl.
- ca nero, n m sin. compl.
- ca nero bord, n m sin. compl.
- ca nero jueu, n m sin. compl.
- ca nero rosat, n m sin. compl.
- ca abadeco, n m var. ling.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca anfós-burro, n m var. ling.
- ca anfós-jueu, n m var. ling.
- ca neru, n f var. ling.
- nc Mycteroperca rubra
- nc Cerna nebulosa var. ling.
- nc Parepinephelus acutirostris var. ling.
- es abadejo
- es cardenal
- es gitano
- es mero
- fr baldèche rouge
- fr mérou royal
- en comb grouper
<Peixos > Serrànids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- abadeco (FAUNAICT): Tarragona
- abadejo (DCVB-E): Camp de Tarragona, "dialecte català occidental", València
- anfós bord (DCVB-E): Mallorca
- anfós bord (DELC): Balears
- anfós bord (DELC2): Balears
- anfós bord (RANDA11): Mallorca
- anfós bord (RPCE3): Mallorca
- anfós burro (DCVB-E): Eivissa
- anfós burro (DELC): Balears
- anfós burro (RANDA11): Eivissa
- anfós jueu (DCVB-E): Mallorca
- anfós jueu (DELC): Balears
- anfós jueu (RANDA11): Mallorca
- anfós-burro (RPCE3): Eivissa
- anfós-jueu (RPCE3): Mallorca
- ase (DELC2): Balears
- jueu (DELC2): Balears
- neru (LVPB): Menorca
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca antílop nan de Bates, n m
- es antílope enano de Bates
- fr antilope de Bates
- en Bates' dwarf antelope
- nc Neotragus batesi
<Zoologia > Mamífers>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca antílop nan de Bates, n m
- es antílope enano de Bates, n m
- fr néotrague de Bates, n f
- en dwarf antelope, n
- de Bates-Böckchen, n n
- nc Neotragus batesi
<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>
Nota
- El nom específic de Bates fa referència a George Latimer Bates (1863-1940), ornitòleg i botànic nord-americà.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca antílop nan de Bates, n m
- es antílope enano de Bates, n m
- fr néotrague de Bates, n f
- en dwarf antelope, n
- de Bates-Böckchen, n n
- nc Neotragus batesi
<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>
Nota
- El nom específic de Bates fa referència a George Latimer Bates (1863-1940), ornitòleg i botànic nord-americà.
<Indústria > Indústria tèxtil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bàtik, n m
- es batik
- fr batik
- it batik
- pt batik
- en batik
- en battik
- de Batik
<Indústria > Indústria tèxtil>
Definició
<Procediments i processos tèxtils>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca bàtik, n m
- es batik
- fr batik
- it batik
- en batik
- en battik
- de Batik
- pt batik
<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Procediments i processos tèxtils>
Nota
- Tècnica.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallà, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca bacallar, n m sin. compl.
- ca estocafix, n m sin. compl.
- ca juliana, n f sin. compl.
- ca peixopalo, n m sin. compl.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca bacalao, n m var. ling.
- ca bacallat, n m var. ling.
- ca badejo, n m var. ling.
- ca estocafís, n m var. ling.
- ca estocfix, n m var. ling.
- ca pexopalo, n m var. ling.
- nc Gadus morhua
- nc Gadus morhua morhua var. ling.
- es abadejo, n m
- es bacalao, n m
- es bacalao del Atlántico, n m
- es pez palo, n m
- fr morue de l'Atlantique, n f
- en Atlantic cod, n
<Peixos > Gàdids>