Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bateria" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria? 0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria?

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria?
  • es  (cria a l'aire lliure) cría campera, n f
  • es  (cria a terra) cría en suelo, n f
  • es  (cria ecològica) cría ecológica, n f
  • es  (cria en gàbia) cría en batería, n f
  • es  (cria en gàbia) cría en jaula, n f
  • fr  (cria a l'aire lliure) élevage en plein air, n m
  • fr  (cria a terra) élevage au sol, n m
  • fr  (cria ecològica) élevage biologique, n m
  • fr  (cria en gàbia) élevage en batterie, n m
  • fr  (cria en gàbia) élevage en cage, n m
  • it  (cria a l'aire lliure) allevamento all'aperto, n m
  • it  (cria a terra) allevamento a terra, n m
  • it  (cria ecològica) allevamento biologico, n m
  • it  (cria en gàbia) allevamento in batteria, n m
  • it  (cria en gàbia) allevamento in gabbia, n m
  • pt  (cria a l'aire lliure) criação animal em pastorícia, n f
  • pt  (cria a l'aire lliure) criação ao ar livre, n f
  • pt  (cria a terra) criação no solo, n f
  • pt  (cria ecològica) criação biológica, n f
  • pt  (cria ecològica) criação ecológica, n f
  • pt  (cria en gàbia) criação em gaiola, n f
  • pt  (cria en gàbia)criação em bateria, n f
  • en  (cria a l'aire lliure) free range farming, n
  • en  (cria a l'aire lliure) free range poultry farming, n
  • en  (cria a terra) barn rearing, n
  • en  (cria ecològica) organic poultry farming, n
  • en  (cria en gàbia) battery farming, n
  • en  (cria en gàbia) battery rearing, n

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>

Definició
Tant cria a l'aire lliure, com cria ecològica, com cria a terra, com cria en gàbia i cria en bateria es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.

- La cria a l'aire lliure (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un sistema de cria extensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a l'aire lliure o gallines de pagès) disposen d'un corral a cel descobert on poden accedir durant tot el dia des de la nau on estan allotjades. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a l'aire lliure o ous de pagès.
. L'equivalent castellà és cría campera; el francès, élevage en plein air; l'italià, allevamento all'aperto; els portuguesos, criação animal em pastorícia i criação ao ar livre, i els anglesos, free range farming i free range poultry farming.

- La cria ecològica (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de cria a l'aire lliure en què les gallines (anomenades gallines ecològiques) s'alimenten amb pinso procedent de l'agricultura ecològica i, a més, en cas de malaltia, reben únicament productes fitoterapèutics, homeopàtics o oligoelements. Els ous d'aquestes gallines són ous ecològics.
. L'equivalent castellà és cría ecológica; el francès, élevage biologique; l'italià, allevamento biologico; els portuguesos, criação biológica i criação ecológica, i l'anglès, organic poultry farming.

- La cria a terra (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a terra) estan allotjades sobre un jaç, generalment de palla o d'encenalls, en una nau tancada per on es poden moure amb certa llibertat. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a terra.
. L'equivalent castellà és cría en suelo; el francès, élevage au sol; l'iltalià, allevamento a terra; el portuguès, criação no solo, i l'anglès, barn rearing.

- La cria en gàbia, o el sinònim complementari cria en bateria (totes dues, formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades galines criades en gàbia o gallines criades en bateria) estan allotjades permanentment en gàbies metàl·liques reixades, segons una disposició en fileres de diversos pisos. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades en gàbia o ous de gallines criades en bateria.
. Els equivalents castellans són cría en batería i cría en jaula; els francesos, élevage en batterie i élevage en cage; els italians, allevamento in batteria i allevamento in gabbia; els portuguesos, criação em bateria i criação em gaiola, i els anglesos, battery farming i battery rearing.

Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són denominacions descriptives i transparents.
(2) Són formes d'ús habitual entre els especialistes.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original,Ordre al galliner, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ordre-al-galliner).
índex bacterià índex bacterià

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  índex bacterià, n m

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Nombre de bacteris per camp microscòpic que es troba en examinar un frotis tret de la secreció infectada d'una ferida.
acetobacteri acetobacteri

<.FITXA REVISADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  acetobacteri, n m
  • ca  bacteri acetogen, n m
  • ca  acetobàcter, n m sin. compl.
  • es  bacteria acetogénica, n f
  • fr  bactérie acetogène, n f
  • en  acetogenic bacterium, n
  • nc  Acetobacter

<.FITXA REVISADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Bacteri que catalitza la producció d'acetat en el seu metabolisme energètic.

Nota

  • Els acetobacteris tenen importància comercial, ja que són utilitzats en la fabricació del vinagre i oxiden el sorbitol per a obtenir l'àcid ascòrbic (vitamina C). Poden contaminar de manera natural sucs de fruites i begudes alcohòliques com el vi, la sidra i la cervesa si produeixen massa quantitat d'àcid acètic. Per a evitar-ho s'atura el creixement dels acetobacteris amb quantitats moderades de sulfur d'hidrogen en el vi o eliminant tot l'oxigen del vi quan s'emmagatzema.

    Els acetobacteris viuen sobre material vegetal ric en carbohidrats, com la fruita i els cereals.
aneurisma micòtic aneurisma micòtic

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  aneurisma micòtic, n m
  • ca  aneurisma bacterià, n m sin. compl.
  • ca  aneurisma infectat, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Denominació tradicional, bé que confusionària, dels aneurismes bacterians, produïts per diversos microorganismes (salmonel·les, estafilococs, estreptococs, Escherichia coli) provinents de focus sèptics del tracte gastrointestinal i de pròtesis valvulars. Es caracteritzen clínicament per l'aparició de febre amb manifestacions sèptiques. L'ús de la tomografia axial computada i dels leucòcits marcats amb radioisòtops en permet, actualment, el diagnòstic.
animal de bast animal de bast

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  animal de bast, n m
  • ca  atzembla, n f sin. compl.
  • ca  haveria, n f sin. compl.
  • es  acémila
  • es  animal de carga
  • es  animal de labarda
  • es  haberío
  • fr  animal de bât
  • fr  animal de somme
  • en  beast of burden
  • en  pack animal

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Animal domèstic quadrúpede que, per les seves aptituds i constitució, és destinat a portar una càrrega.

Nota

  • Comprèn els cavalls, els ases, les mules, els bous i les vaques.
antigen bacterià antigen bacterià

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  antigen bacterià, n m

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Cadascun dels antígens constitutius o secretats dels bacteris. Els antígens constitutius són els propis de l'estructura del bacteri, d'entre els quals els que posseeixen un potencial immunogen més gran són els superficials (somàtics, capsulars, flagel·lars). Els antígens secretats (exotoxines, i exoenzims) també tenen un poder immunogen elevat, car indueixen a la formació d'anticossos que neutralitzen específicament les propietats tòxica i enzímica dels dits antígens (antígens protectors). Alguns antígens bacterians són heterogenètics, és a dir que poden trobar-se en diversos bacteris i en múltiples cèl·lules o teixits. D'altres, també heterogenètics, es distribueixen exclusivament en bacteris, per bé que en diversos gèneres i espècies, la qual cosa explica l'existència de reaccions serològiques encreuades, per exemple brucel·les, vibrions i yersínies. Alguns antígens bacterians són específics de tipus i es presenten solament en alguns bacteris del gènere, la qual cosa permet l'estudi dels bacteris, en grups i tipus serològic.
aparcament en bateria aparcament en bateria

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  aparcament en bateria, n m
  • ca  aparcament perpendicular, n m
  • es  aparcamiento en batería, n m
  • es  aparcamiento perpendicular, n m
  • en  transverse parking, n

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Aparcament en què els vehicles es disposen paral·lelament entre ells fent un angle
perpendicular amb relació a la vorada.
bacteri bacteri

<Ciències de la vida > Ecologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Ecologia II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149372_ecologiaii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria, n f
  • en  bacterium, n

<Ciències de la vida > Ecologia>

bacteri bacteri

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • en  bacterium

<Hidrologia subterrània>

bacteri bacteri

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • fr  bactérie
  • en  bacteria

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>