Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bateria" dins totes les àrees temàtiques

bacteri bacteri

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de bioquímica: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2000. (LB; 2)
ISBN 84-7632-587-8
<http://slg.uib.cat/gabinets/gt/publicacions/Diccionaris-en-linea-del-Gabinet-de-Terminologia.cid202155>

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria
  • en  bacterium

<Ciències de la vida > Bioquímica>

bacteri bacteri

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria, n f
  • fr  bactérie, n f
  • en  bacterium, n

<Enginyeria forestal>

bacteri bacteri

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria, n f
  • fr  bactérie, n f
  • en  bacterium, n

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definició
Microorganisme unicel·lular d'estructura procariòtica, que es multiplica per divisió binària i que majoritàriament participa en la regulació dels cicles de matèria i energia del món vivent, si bé també pot ser patogen i provocar malalties a altres organismes animals o vegetals.

Nota

  • La cèl·lula bacteriana està formada per un citoplasma granulós, mancat de vacúols, mitocondris i plastidis i abundant en ribosomes, envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors. Els bacteris no tenen un veritable nucli cel·lular, però disposen de DNA acumulat generalment en una àrea de la cèl·lula.

    Poden presentar una forma esfèrica (cocs) o cilíndrica (bacils). Els cocs que formen parelles són anomenats diplococs; els que formen cadenes, estreptococs; els que formen munts com raïms, estafilococs, i els que es presenten en formes tetraèdriques o cúbiques, sarcines. Els bacils, si són molt curts, són anomenats coccobacils; si són afilats pels extrems, fusiformes; si tenen filaments llargs, filamentosos; si són corbats, vibrions, i si prenen forma de tirabuixó, espirils.

    En un medi adequat, es multipliquen exponencialment. Cada bacteri dona lloc a un clon pur de cèl·lules iguals, però freqüentment sorgeixen mutacions que en modifiquen la virulència o la resistència als antibiòtics. Per a multiplicar-se i realitzar funcions metabòliques, necessiten un medi aquós amb presència d'ions inorgànics i d'oligoelements. Quan les condicions no són favorables, molts adquireixen formes de resistència o espores.
bacteri bacteri

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria, n f
  • fr  bactérie, n f
  • en  bacterium, n

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició
Microorganisme unicel·lular d'estructura procariòtica, que es multiplica per divisió binària i que majoritàriament participa en la regulació dels cicles de matèria i energia del món vivent, si bé també pot ser patogen i provocar malalties a altres organismes.

Nota

  • 1. Molts bacteris viuen sobre altres organismes i superfícies o formen part del poblament normal de diversos òrgans de l'ésser humà, d'animals o de vegetals superiors. Els bacteris patògens poden causar malalties més o menys greus, segons l'espècie. Altres bacteris participen en molts processos naturals i tecnològics, com la transformació d'aliments, i també n'hi ha que provoquen l'alteració dels aliments.
  • 2. Els bacteris patògens més rellevants en seguretat alimentària són els gèneres Brucella, Campylobacter, Mycobacterium, Salmonella, Shigella i Streptococcus i les espècies Aeromonas hydrophila, Bacillus cereus, Clostridium botulinum, Clostridioides difficile, Clostridium perfringens, Coxinella burnetii, Cronobacter sakazakii, Escherichia coli, Listeria monocytogenes, Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus aureus, Vibrio cholerae, Vibrio parahaemolyticus i Yersinia enterocolitica.
  • 3. Un bacteri patogen és un perill biològic.
  • 4. Els gèneres i les espècies dels bacteris s'identifiquen amb el nom científic, especialment en els textos d'especialitat. A més a més, per a alguns bacteris més coneguts o habituals es documenten també noms comuns per a fer-hi referència. Aquest ús és més propi de textos de divulgació o destinats al públic general.
bacteri anaerobi bacteri anaerobi

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri anaerobi, n m
  • es  bacteria anaerobia
  • en  anaerobic bacterium

<Hidrologia subterrània>

bacteri cariogen bacteri cariogen

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bacteri cariogen, n m
  • es  bacteria cariógena
  • fr  bactérie cariogène
  • en  cariogenic bacteria

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

bacteri mesòfil bacteri mesòfil

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bacteri mesòfil, n m
  • es  bacteria mesofílica
  • fr  bactérie mésophilique
  • en  mesophilic bacterium

<Ciències de la Terra > Geologia>

bacteri nitrificant bacteri nitrificant

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri nitrificant, n m
  • es  bacteria nitrificante
  • en  nitrifying bacterium

<Hidrologia subterrània>

bacteri nodular bacteri nodular

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bacteri nodular, n m
  • es  bacteria nodular
  • fr  bactérie des nodosités
  • en  nodule bacterium

<Ciències de la Terra > Geologia>

bacteri reductor bacteri reductor

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bacteri reductor, n m
  • es  bacteria reductora
  • en  reducing bacterium

<Hidrologia subterrània>