Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "batzegar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardissos, n m pl alt. sin.
  • ca  cambró, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  mora, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morilla, n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  albercer, n m var. ling.
  • ca  bardisos, n m pl var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  erbaser, n m var. ling.
  • ca  esbarser, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • nc  Rubus grup fruticosus L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barça blanca, n f alt. sin.
  • ca  bardal, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  barders, n m pl alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardisses, n f pl alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer comú, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  figamora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  mata de mora, n f alt. sin.
  • ca  móra, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morellera, n f alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  móres, n f pl alt. sin.
  • ca  móres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  morilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera comuna, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  romegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abartra, n f var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  abatzers, n m pl var. ling.
  • ca  abracer, n m var. ling.
  • ca  alarzer, n m var. ling.
  • ca  albardissa, n f var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  ambarcer, n m var. ling.
  • ca  ambarzer, n m var. ling.
  • ca  ambraser, n m var. ling.
  • ca  ambrazer, n m var. ling.
  • ca  arbarzer, n m var. ling.
  • ca  asbarzer, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barja, n f var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsa blanca, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsera, n f var. ling.
  • ca  barses, n f pl var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  bersa, n f var. ling.
  • ca  braser, n m var. ling.
  • ca  esbarcer, n m var. ling.
  • ca  esbarcier, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarja, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  roguemer, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa-mora, n f var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  sarsal de mores, n m var. ling.
  • ca  sarso, n m var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • ca  verders, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus ulmifolius Schott
  • nc  Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
    2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
    3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arça, n f
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer tomentós, n m alt. sin.
  • ca  esbarzerola, n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera blanca, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de dos caps, n f alt. sin.
  • ca  romeguerola, n f alt. sin.
  • ca  batzer tomentós, n m var. ling.
  • ca  romaguera, n f var. ling.
  • ca  romiguerola, n f var. ling.
  • nc  Rubus canescens DC.
  • nc  Rubus tomentosus auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

banyegar banyegar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  banyegar, v tr
  • ca  mufar, v tr sin. compl.
  • ca  topar [contra], v prep sin. compl.
  • ca  tossar [contra], v prep sin. compl.
  • es  acornar
  • es  acornear
  • es  amorcar [el brau]
  • es  amurcar [el brau]
  • es  cornear
  • es  topetar
  • fr  cosser
  • fr  encorner
  • en  butt, to
  • en  gore, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Donar cops amb el cap, el bestiar banyut, a un objecte o una persona.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barça, n f
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer saxàtil, n m alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • nc  Rubus saxatilis L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  bategar, v intr
  • ca  palpitar, v intr sin. compl.
  • es  latir
  • fr  battre
  • fr  palpiter
  • en  beat

<Cardiologia>

Definició
Executar el cor els seus moviments naturals de contracció i dilatació.
bategar bategar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bategar, v tr

<Navegació tradicional>

Definició
Amollar l'escota de la vela perquè no tibi massa.
batonar batonar

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  batonar, v tr
  • es  batear, v tr
  • fr  bourrer, v tr
  • en  pack, to, v tr
  • en  tamp, to, v tr

<Transports > Transport ferroviari>

Definició
Compactar el balast sota els raïls, a fi que s'assentin sobre una base sòlida.
batre batre

<09 Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  batre, v intr
  • ca  ser al bat, v intr
  • es  batear
  • es  estar al bate
  • fr  être à la batte
  • it  battere
  • en  bat, to
  • en  be at bat, to

<Esport > 09 Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Fer de batedor en un moment determinat del partit.
batre batre

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  batre, v tr
  • ca  colpejar, v tr
  • es  batear
  • es  golpear
  • fr  battre
  • fr  frapper
  • en  bat, to
  • en  hit, to

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Donar un cop amb el bat, el batedor, a la pilota que li envia el llançador, amb l'objectiu que vagi a parar lluny dels defensors dins els límits del terreny legal.