Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bavar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI baixar o descarregar? 0 CRITERI baixar o descarregar?

<Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI baixar o descarregar?
  • es  bajar, v tr
  • es  descargar, v tr
  • fr  télécharger, v tr
  • fr  télécharger vers l'aval, v tr
  • fr  télédécharger, v tr
  • it  scaricare, v tr
  • pt  baixar, v tr
  • pt  descarregar, v tr
  • en  download, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició
Tant baixar (verb transitiu, és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) com descarregar (verb transitiu, és una forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) es consideren formes adequades.

Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar descarregar com a sinònim de la forma normativa baixar són els següents:
(1) És una forma motivada des d'un punt de vista semàntic com a metàfora basada en la definició del diccionari normatiu ("Treure (càrrega)").
(2) Es documenta la sinonímia en l'ús (tot i que no en obres lexicogràfiques o terminogràfiques).
(3) Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.
(4) Es documenten parelles anàlogues en castellà (bajar i descargar) i en portuguès (baixar i descarregar).
(5) Es documenta la formà anàloga a descarregar en italià (scaricare).

El verb baixar, o el verb descarregar, fa referència a l'acció de copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador remot a un ordinador local o a un altre dispositiu electrònic, generalment a través d'internet.

Nota

  • 1. Són freqüents, i adequades, les construccions d'aquests verbs amb un pronom.
    Ex.: He baixat les fotos de la sortida; M'he baixat les fotos de la sortida | Descarrega l'última versió; Descarrega't l'última versió.

    La presència d'aquests pronoms no implica que els verbs baixar i descarregar siguin pronominals, sinó que es deu a l'afegiment d'un complement que indica el destinatari. És una construcció possible amb molts verbs.
    Ex.: Porta't la cadira (és a dir, 'Porta la cadira que és per a tu').

    El pronom, doncs, és possible però no obligatori, ja que pot no ser-hi i pot no coincidir amb el subjecte:
    Ex.: Baixa les fotos | Baixa-li les fotos.

    [Per a ampliar la informació sobre la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, podeu consultar la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]
  • 2. Els noms corresponents a l'acció de baixar o descarregar són baixada i descàrrega (tots dos, noms femenins).
  • 3. El Consell Supervisor també ha aprovat el terme relacionat pujar com a sinònim de la forma normativa penjar. (Vegeu la fitxa CRITERI Penjar o pujar?)
  • 4. Podeu consultar la fitxa completa de baixar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden usar indistintament baixar i descarregar en informàtica?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/poden-usar-indistintament-baixar-i-descarregar-informatica).
0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc? 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?

<Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
  • es  (Grau 0: calma) calma, n f
  • es  (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
  • es  (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
  • es  (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
  • es  (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
  • es  (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
  • fr  (Grau 0: calma) calme, n f
  • fr  (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
  • fr  (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
  • fr  (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
  • fr  (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
  • fr  (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
  • fr  (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
  • it  (Grau 0: calma) calma, n f
  • it  (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
  • it  (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
  • it  (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
  • it  (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
  • it  (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
  • it  (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
  • en  (Grau 0: calma) calm, n
  • en  (Grau 1: ventolina) light air, n
  • en  (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
  • en  (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
  • en  (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
  • en  (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
  • en  (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n

<Geografia > Geografia física>

Definició
Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):

- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.

- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.

- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.

- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.

- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.

- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.

- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.

Nota

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc? 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?

<Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
  • es  (Grau 0: calma) calma, n f
  • es  (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
  • es  (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
  • es  (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
  • es  (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
  • es  (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
  • fr  (Grau 0: calma) calme, n f
  • fr  (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
  • fr  (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
  • fr  (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
  • fr  (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
  • fr  (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
  • fr  (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
  • it  (Grau 0: calma) calma, n f
  • it  (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
  • it  (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
  • it  (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
  • it  (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
  • it  (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
  • it  (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
  • en  (Grau 0: calma) calm, n
  • en  (Grau 1: ventolina) light air, n
  • en  (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
  • en  (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
  • en  (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
  • en  (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
  • en  (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n

<Geografia > Geografia física>

Definició
Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):

- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.

- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.

- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.

- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.

- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.

- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.

- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.

Nota

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc? 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?

<Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
  • es  (Grau 0: calma) calma, n f
  • es  (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
  • es  (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
  • es  (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
  • es  (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
  • es  (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
  • fr  (Grau 0: calma) calme, n f
  • fr  (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
  • fr  (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
  • fr  (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
  • fr  (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
  • fr  (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
  • fr  (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
  • it  (Grau 0: calma) calma, n f
  • it  (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
  • it  (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
  • it  (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
  • it  (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
  • it  (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
  • it  (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
  • en  (Grau 0: calma) calm, n
  • en  (Grau 1: ventolina) light air, n
  • en  (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
  • en  (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
  • en  (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
  • en  (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
  • en  (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):

- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.

- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.

- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.

- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.

- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.

- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.

- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.

Nota

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
àvar àvar

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àvar
  • ca  daguestànic sin. compl.
  • cod  Авар мацIцI (Awar mats'ts')
  • cod  МагIарул мацIцI (Ma'arul mats'ts')
  • ar  الأوارية
  • cy  Avar
  • cy  Dagestanig sin. compl.
  • de  Awarisch
  • de  Avarisch sin. compl.
  • de  Dagestanisch sin. compl.
  • en  Avar
  • en  Dagestani sin. compl.
  • es  avar
  • eu  avarera
  • eu  dagestanera sin. compl.
  • fr  avar
  • fr  daguestanien sin. compl.
  • gn  avar
  • it  avaro
  • ja  アヴァル語
  • nl  Avaars
  • nl  Dagestaans sin. compl.
  • pt  avar
  • ru  Аварский язык
  • ru  Дагестанский (устар) sin. compl.
  • tmh  tavaract
  • zh  阿瓦尔语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Àvar>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els àvars constitueixen el grup ètnic més nombrós de la República del Daguestan i la seva llengua és la més parlada d'entre les originàries d'aquesta zona del Caucas. El territori històric dels àvars, situat al sud-oest de la república i també conegut com a Avaristan, va ser un kanat independent que va controlar els territoris del centre del Daguestan entre els segles XIII i XIX.

En ser un dels grups ètnics dominants del Daguestan, el poble àvar ha tingut una influència important, tant en l'aspecte lingüístic com en el cultural, sobre els pobles del seu entorn. La població àvara és també la més nombrosa a la capital daguestànica, Makhatxkalà.

La llengua es divideix en tres blocs dialectals:

- el septentrional, un dialecte del qual, el khunzakh o khunz, és la base de la llengua escrita,
- el sud-occidental,
- el sud-oriental, que inclou el dialecte zaqatal parlat a l'Azerbaidjan.

Cadascun d'aquests blocs presenta diferències considerables que en dificulten la intel·ligibilitat mútua.

L'àvar és l'única llengua de la branca àvar-andi-dido que té forma estàndard i que trobem escrita ja des del segle XV. Els parlants de les altres llengües d'aquest grup l'han utilitzada tradicionalment com a llengua franca, especialment a la zona occidental.

Al Daguestan, l'àvar és objecte d'aprenentatge i, en alguns casos, es fa servir com a vehicle d'ensenyament. També té presència a l'àmbit universitari. A l'Azerbaidjan, l'àvar només s'ensenya en alguns centres d'educació primària.

Tot i el seu caràcter de llengua franca, l'àvar s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre les diferents comunitats lingüístiques daguestàniques. L'ensenyament en àvar pateix una manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha publicacions periòdiques, mitjans de comunicació i obres literàries en aquesta llengua.

Hi ha grups d'àvars a Turquia, fruit de la gran migració de 1860 cap a l'Imperi otomà, després de les guerres caucàsiques, així com al Kazakhstan, al nord-est de Geòrgia, al Kirguizistan i a Ucraïna.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àvar -a, n m, f
  • es  ávaro

<Història>

Definició
Individu d'un poble del Caucas que habita majoritàriament al Daguestan i al nord-oest de l'Azerbaitjan.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abaixar, v tr
  • es  bajar

<Numismàtica>

Definició
Reduir el valor circulatori {d'una moneda efectiva}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El Banc Central Europeu va abaixar ahir els tipus bàsics d'interès a la zona euro en un quart de punt.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abaixar, v tr
  • es  bajar

<Dret>

Definició
Fer davallar {alguna cosa} a un grau inferior o a una quantitat inferior.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: A causa de la crisi, han hagut d'abaixar el preu de les partides destinades al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
abaixar el cap abaixar el cap

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abaixar el cap, v intr
  • es  bajar la cabeza
  • fr  baisser la tête
  • en  duck, to

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Definició
Acotar el cap avançant-lo al cos, la qual cosa es considera falta.
abaixar el cap abaixar el cap

<08 Esports de combat > 01 Boxa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  abaixar el cap, v intr
  • es  bajar la cabeza
  • fr  baisser la tête
  • en  duck, to

<Esport > 08 Esports de combat > 01 Boxa>

Definició
Cometre una falta consistent a acotar el cap avançant-lo al cos.