Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bava, n f
es baba, n f
fr bave, n f
en slaver, n

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca bava, n f
es baba
fr bave
en slaver

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Saliva abundosa que cau de la boca.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bavejar, v intr
es babear, v intr
fr baver, v intr
en drool, to, v intr

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bombo de rentar, n m
es bombo de lavar

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Bombo en el qual l'aigua entra per l'eix foradat i surt per una porta reixada especial.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca bombo de rentar, n m
es bombo de lavar
fr foulon de rinçage
en washing drum

<Indústria > Indústria de la pell > Maquinària de la pell>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cavar, v tr
es cavar
en dig, to

Definició

Treballar el sòl fins a uns 30 cm de profunditat amb l'aixada, el càvec o una altra eina similar per afavorir-ne l'aireig, el drenatge i l'adobament.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca cavar, v tr
es cavar, v tr
fr creuser un trou, v tr
en dig a hole (to), v tr

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca es poden rentar a màquina
es se pueden lavar a máquina
fr il est possible de les laver à la machine
pt podem ser lavados na máquina
en they are machine-washable

<Grans Magatzems > Conversa>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca fusta de rentar, n f
ca post de rentar, n f
es tabla de lavar, n f
fr planche à laver, n f
en washboard, n

<Música > Instruments musicals>

Definició

Instrument musical idiòfon de percussió que sona quan es frega o colpeja una fusta o post semblant a les que es fan servir per a rentar la roba.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca gavar
ca gauar sin. compl.
ca gawar sin. compl.
ca gouwar sin. compl.
de Gawar
de Gauar sin. compl.
de Gawar sin. compl.
de Gouwar sin. compl.
de Ma-Gavar sin. compl.
en Gavar
en Gauar sin. compl.
en Gawar sin. compl.
en Gouwar sin. compl.
es gavar
es gauar sin. compl.
es gawar sin. compl.
es gouwar sin. compl.
eu gavar
eu gauar sin. compl.
eu gawar sin. compl.
eu gouwar sin. compl.
fr gavar
fr gauar sin. compl.
fr gawar sin. compl.
fr gouwar sin. compl.
fr ma-Gavar sin. compl.
gl gavar
gl gauar sin. compl.
gl gawar sin. compl.
gl gouwar sin. compl.
it gavar
it gauar sin. compl.
it gawar sin. compl.
it gouwar sin. compl.
nl Gavar
nl Gauar sin. compl.
nl Gawar sin. compl.
nl Gouwar sin. compl.
nl Ma-Gavar sin. compl.
pt gavar
pt gauar sin. compl.
pt gawar sin. compl.
pt gouwar sin. compl.

<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>

Definició

El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic central, el gavar és molt proper lingüísticament al daba, el mbedam, el mina i el buwal.

La intel·ligibilitat entre els parlants de gavar i buwal és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent de tots dos grups i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.

El gavar és una llengua força homogènia. Les variacions entre els parlars de les diverses localitats són mínimes.

Des del punt de vista geogràfic, el gavar és veí del besleri (al sud), el psikye (a l'oest), el buwal (al nord-est) i el mefele (al nord).

L'ètnia gavar es divideix en dos grups diferenciats. D'una banda, els gavar-fulbé, que viuen al cantó de Gawar i parlen ful com a primera llengua. De l'altra, els gavar-hossere ('gavars de la muntanya'), del cantó de Mogodé, que parlen gavar.

Els parlants adults de gavar també parlen ful, llengua vehicular en les comunicacions intergrupals de la zona. D'altra banda, els infants són alfabetitzats en francès, però l'índex d'escolarització és molt baix.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bavar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició