Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bavera" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barça blanca, n f alt. sin.
  • ca  bardal, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  barders, n m pl alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardisses, n f pl alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer comú, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  figamora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  mata de mora, n f alt. sin.
  • ca  móra, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morellera, n f alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  móres, n f pl alt. sin.
  • ca  móres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  morilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera comuna, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  romegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abartra, n f var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  abatzers, n m pl var. ling.
  • ca  abracer, n m var. ling.
  • ca  alarzer, n m var. ling.
  • ca  albardissa, n f var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  ambarcer, n m var. ling.
  • ca  ambarzer, n m var. ling.
  • ca  ambraser, n m var. ling.
  • ca  ambrazer, n m var. ling.
  • ca  arbarzer, n m var. ling.
  • ca  asbarzer, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barja, n f var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsa blanca, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsera, n f var. ling.
  • ca  barses, n f pl var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  bersa, n f var. ling.
  • ca  braser, n m var. ling.
  • ca  esbarcer, n m var. ling.
  • ca  esbarcier, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarja, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  roguemer, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa-mora, n f var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  sarsal de mores, n m var. ling.
  • ca  sarso, n m var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • ca  verders, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus ulmifolius Schott
  • nc  Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
    2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
    3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
abazí abazí

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abazí
  • cod  ?база бызшва (Abaza bizshwa)
  • ar  الأباظية
  • cy  Abaseg
  • de  Abasinisch
  • en  Abaza
  • es  abasio
  • eu  abazera
  • fr  abaze
  • gn  avasio
  • it  abaza
  • ja  アバザ語
  • nl  Abazi
  • pt  abaza
  • ru  Абазинский
  • tmh  Tabazat
  • zh  阿巴兹语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina>, <Àsia > Rússia>

Definició
Existeixen diverses versions sobre l'origen del poble abazi (o abaza). Una teoria diu que es van traslladar al segle XIII al nord de l'actual República dels Karatxais i dels Txerquessos des del territori del sud-est de Krasnodar. Una altra, que provenen de la costa de la mar Negra.

Els abazins viuen a la regió d'Abazínia (Abazashta), dins la República dels Karatxais i dels Txerquessos, i en dos pobles prop de la ciutat de Kislovodsk, al territori de Stavropol. També trobem comunitats abazines repartides en pobles nogai, adiguesos i kabardins, a les àrees administratives adjacents.

La llengua abazí forma part de la branca abkhazoabazina, dins la família caucàsica, i té moltes semblances amb la llengua abkhaz, fins al punt que alguns dels seus dialectes són mútuament intel·ligibles i alguns lingüistes consideren l'abazí un bloc dialectal de l'abkhaz.

L'abazí es divideix en dos blocs dialectals: el tapanta i l'aixcaraua. El repertori de fonemes consonàntics és molt ampli (entre 63 i 65). El vocàlic, en canvi, només té dos fonemes.

La llengua no es va escriure fins a la dècada de 1920, quan Talustan Tabulov va crear l'alfabet abazí sobre la base del llatí. La literatura és molt jove i s'ha desenvolupat al voltant d'una rica tradició folklòrica que inclou les sagues Nart, les quals són compartides amb d'altres nacionalitats del Caucas. Talustan Tabulov va ser també el primer a compilar i publicar el folklore nacional abazí, i a escriure els primers manuals per a l'aprenentatge de la llengua.

L'abazí és present a la vida diària de les comunitats abazines, així com als mitjans de comunicació. Encara que hi ha transmissió de pares a fills, es considera una llengua amenaçada perquè gairebé tots els seus parlants són bilingües, no hi ha una planificació clara per a la seva protecció i desenvolupament, i s'utilitza poc a l'Administració. Actualment s'ensenya a les escoles d'educació primària i secundària, però generalment no s'utilitza com a llengua vehicular de l'ensenyament.

Hi ha diversos tipus de publicacions en abazí com ara textos literaris, poesia, diccionaris, una gramàtica i manuals per a l'aprenentatge.

Al segle XIX es va originar una diàspora per l'annexió de l'Imperi rus dels territoris abazins, la guerra del Caucas i la Gran Migració de 1860 cap a l'Imperi otomà. També hi ha grups d'abazins a Turquia, Alemanya, Síria, Jordània i els EUA.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera, n f
  • ca  abellera vera, n f alt. sin.
  • ca  abelles, n f pl alt. sin.
  • ca  abelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  flor d'abella, n f alt. sin.
  • ca  flor d'abelles, n f alt. sin.
  • ca  flor de l'abella, n f alt. sin.
  • ca  flor de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  mosques, n f pl alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  beiera, n f var. ling.
  • nc  Ophrys apifera Huds. subsp. apifera

<Botànica > orquidàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera, n f
  • ca  abellera apífera, n f alt. sin.
  • ca  abellera vera, n f alt. sin.
  • ca  abelles, n f pl alt. sin.
  • ca  abelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  flor d'abella, n f alt. sin.
  • ca  flor d'abelles, n f alt. sin.
  • ca  herba abellera, n f alt. sin.
  • ca  herba melera, n f alt. sin.
  • ca  mosca d'ase, n f alt. sin.
  • ca  mosquera, n f alt. sin.
  • ca  mosques, n f pl alt. sin.
  • ca  mosques de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  beiera, n f var. ling.
  • nc  Ophrys apifera Huds.

<Botànica > orquidàcies>

agulletes de font agulletes de font

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de font, n f pl
  • ca  campaneta traqueli, n f alt. sin.
  • ca  cirerets, n m pl alt. sin.
  • ca  favera negra, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  flor de vídua, n f alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flor de viudes, n f alt. sin.
  • ca  orogal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge blau, n m alt. sin.
  • ca  hermosilla blava, n f var. ling.
  • nc  Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

albelló albelló

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  albelló, n m
  • ca  bonera, n f sin. compl.
  • ca  embornal, n m sin. compl.
  • es  sumidero, n m
  • fr  bouche d'égoût, n f
  • en  drain cover, n

<Enginyeria forestal>

albufera albufera

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  albufera, n f
  • ca  bufera, n f sin. compl.
  • ca  llacuna litoral, n f sin. compl.
  • es  albufera
  • es  laguna litoral
  • fr  étang littoral
  • fr  lagune
  • en  barrier lagoon
  • en  lagoon

<Costes > Litoral>

Definició
Llacuna d'aigua salada separada de la mar per un cordó litoral.
al·lèrgia a la favera (Vicia faba) al·lèrgia a la favera (Vicia faba)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la favera (Vicia faba), n f
  • ca  al·lèrgia a la fava (Vicia faba), n f sin. compl.
  • es  alergia a haba (Vicia faba), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 94221000135108
animal de bast animal de bast

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  animal de bast, n m
  • ca  atzembla, n f sin. compl.
  • ca  haveria, n f sin. compl.
  • es  acémila
  • es  animal de carga
  • es  animal de labarda
  • es  haberío
  • fr  animal de bât
  • fr  animal de somme
  • en  beast of burden
  • en  pack animal

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Animal domèstic quadrúpede que, per les seves aptituds i constitució, és destinat a portar una càrrega.

Nota

  • Comprèn els cavalls, els ases, les mules, els bous i les vaques.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzarí, n m
  • ca  bàcara, n f alt. sin.
  • ca  bolmaga, n f alt. sin.
  • ca  adforí, n m var. ling.
  • ca  adzarí, n m var. ling.
  • ca  aixarí, n m var. ling.
  • ca  asaro, n m var. ling.
  • ca  asaró, n m var. ling.
  • ca  atforí, n m var. ling.
  • ca  atxarí, n m var. ling.
  • ca  atzaró, n m var. ling.
  • ca  axarí, n m var. ling.
  • ca  bolmoja, n f var. ling.
  • nc  Asarum europaeum L.

<Botànica > aristoloquiàcies>