Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bavor" dins totes les àrees temàtiques

favor testamentii [la] favor testamentii [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  favor testamentii [la], n m

<Dret romà>

Definició
Principi segons el qual es tendeix a declarar vàlid un testament per tal de complir la voluntat dels testadors, encara que hi hagi dubtes tocant a la validesa d'aquest.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('suport al testament')
gallerbo gallerbo

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallerbo, n m
  • ca  bavós, n m sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa de bassa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa paona, n f sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra paó, n f sin. compl.
  • ca  gallet, n m sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa amb cresta, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  futarra pao, n f var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  gallèrbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Salaria pavo
  • nc  Blennius erythrocephalus var. ling.
  • nc  Blennius orythrocephalus var. ling.
  • nc  Blennius pavo var. ling.
  • nc  Ichthyocoris pavo var. ling.
  • nc  Lipophrys pavo var. ling.
  • es  baboso
  • es  gallerbo
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  blennie
  • fr  blennie-paon
  • it  bavosa
  • en  peacock blenny

<Peixos > Blènnids>

gallerbo gallerbo

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallerbo, n m
  • ca  bavós, n m sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa de bassa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa paona, n f sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra paó, n f sin. compl.
  • ca  gallet, n m sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa amb cresta, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  futarra pao, n f var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  gallèrbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Salaria pavo
  • nc  Blennius erythrocephalus var. ling.
  • nc  Blennius orythrocephalus var. ling.
  • nc  Blennius pavo var. ling.
  • nc  Ichthyocoris pavo var. ling.
  • nc  Lipophrys pavo var. ling.
  • es  baboso
  • es  gallerbo
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  blennie
  • fr  blennie-paon
  • it  bavosa
  • en  peacock blenny

<Peixos > Blènnids>

herència a favor de l'ànima i dels pobres herència a favor de l'ànima i dels pobres

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  herència a favor de l'ànima i dels pobres, n f
  • es  herencia a favor del alma y de los pobres

<Història del dret>

Definició
Disposició directa de l'herència per a la salvació de l'ànima de la persona testadora o de les persones que es designessin, o bé, indirectament, per mitjà d'obres de caritat.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • S'admetia per costum que el causant disposés de l'herència a favor de la seva pròpia ànima o dels pobres. En tots dos casos se solia procedir a la liquidació de l'herència, per a la qual cosa es designaven uns marmessors universals. Si l'heretera era l'ànima, el que s'havia obtingut de la liquidació es destinava a la celebració d'oficis religiosos o a obres de caritat, seguint les instruccions del testador. En el segon cas, es repartia entre els pobres de la població del testador o entre institucions de beneficència, com ara hospitals o asils.
    Segons el que s'observa o dedueix dels testaments, els testadors que establien aquestes institucions hereditàries solien ser persones solteres o vídues i no tenien descendents directes ni altres parents propers o, si en tenien, no els devien considerar dignes de succeir-los. Era impensable instituir l'ànima si hi havia descendents que podien continuar la casa i, d'altra banda, era general el temor sobre el que podia succeir amb l'herència després de la mort del causant (la seva disgregació o pèrdua); per tant, l'única i millor solució era que se'n beneficiés la pròpia ànima del causant (en la mentalitat de l'època s'entenia que, al cap i a la fi, era la persona mateixa).
hidroala de babord hidroala de babord

<Esport > Esports nàutics > Vela > Copa Amèrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  hidroala de babord, n f
  • es  foil de babor, n m
  • fr  foil bâbord, n m
  • it  foil di babordo, n m
  • it  foil di sinistra, n m
  • en  port foil, n
  • en  port hydrofoil, n

<Copa Amèrica > Velers > Parts del buc>

Definició
Hidroala fixada a babord del buc de determinades embarcacions, que els proporciona sustentació especialment quan es troba en el costat de sotavent.

Nota

  • La hidroala de babord està situada paral·lelament a la hidroala d'estribord.
in dubio pro reo in dubio pro reo

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  in dubio pro reo, loc llat
  • ca  en cas de dubte, a favor de l'acusat, loc
  • ca  en cas de dubte, a favor del reu, loc
  • es  en caso de duda, a favor del acusado, loc
  • es  en caso de duda, a favor del reo, loc

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: En cas de dubte, a favor de l'acusat, a favor del reu.

Nota

  • Locució que constitueix un principi general del dret segons el qual, en cas de dubte, cal interpretar la llei a favor de la persona acusada o demandada. La mateixa locució també es fa servir en altres casos canviant el mot reo pel mot adequat a cada cas (auctore, debitore, libertate, minori, operario).
    Exemple: Per això es tractaran punts com la titularitat del dret, la seva diferència amb el principiin dubio pro reo i la relació de la presumpció d'innocència amb el dret a la llibertat d'informació.
mà de babord mà de babord

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mà de babord, n f
  • es  mano de babor
  • fr  main bâbord

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definició
Mà del remer de couple que porta el rem de babord.
mà de babord mà de babord

<11 Esports nàutics > 03 Rem>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  mà de babord, n f
  • es  mano de babor
  • fr  main bâbord

<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>

Definició
Mà d'un remer de rem en couple que porta el rem de babord.
marca de babord marca de babord

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  marca de babord, n m, f
  • es  marca de babor

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definició
Marca del rem en punta de voga per la banda de babord.

Nota

  • Vegeu la nota al terme marca d'estribord.
marca de babord marca de babord

<11 Esports nàutics > 03 Rem>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  marca de babord, n m, f
  • es  marca de babor

<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>

Definició
Marca d'un bot de rem en punta que dona la voga als remers de babord.

Nota

  • Vegeu la nota a marca d'estribord.