Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bavor" dins totes les àrees temàtiques
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca favor testamentii [la], n m
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('suport al testament')
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gallerbo, n m
- ca bavós, n m sin. compl.
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa de bassa, n f sin. compl.
- ca bavosa paona, n f sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca dormilega de cap roig, n f sin. compl.
- ca dormilega de fang, n f sin. compl.
- ca dormilega roja, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra paó, n f sin. compl.
- ca gallet, n m sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosa amb cresta, n f sin. compl.
- ca babaiosa, n f var. ling.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca futarra pao, n f var. ling.
- ca gallerbu, n m var. ling.
- ca gallèrbu, n m var. ling.
- ca raboa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Salaria pavo
- nc Blennius erythrocephalus var. ling.
- nc Blennius orythrocephalus var. ling.
- nc Blennius pavo var. ling.
- nc Ichthyocoris pavo var. ling.
- nc Lipophrys pavo var. ling.
- es baboso
- es gallerbo
- es rabosa
- es torillo
- fr blennie
- fr blennie-paon
- it bavosa
- en peacock blenny
<Peixos > Blènnids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gallerbo, n m
- ca bavós, n m sin. compl.
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa de bassa, n f sin. compl.
- ca bavosa paona, n f sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca dormilega de cap roig, n f sin. compl.
- ca dormilega de fang, n f sin. compl.
- ca dormilega roja, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra paó, n f sin. compl.
- ca gallet, n m sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosa amb cresta, n f sin. compl.
- ca babaiosa, n f var. ling.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca futarra pao, n f var. ling.
- ca gallerbu, n m var. ling.
- ca gallèrbu, n m var. ling.
- ca raboa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Salaria pavo
- nc Blennius erythrocephalus var. ling.
- nc Blennius orythrocephalus var. ling.
- nc Blennius pavo var. ling.
- nc Ichthyocoris pavo var. ling.
- nc Lipophrys pavo var. ling.
- es baboso
- es gallerbo
- es rabosa
- es torillo
- fr blennie
- fr blennie-paon
- it bavosa
- en peacock blenny
<Peixos > Blènnids>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca herència a favor de l'ànima i dels pobres, n f
- es herencia a favor del alma y de los pobres
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
S'admetia per costum que el causant disposés de l'herència a favor de la seva pròpia ànima o dels pobres. En tots dos casos se solia procedir a la liquidació de l'herència, per a la qual cosa es designaven uns marmessors universals. Si l'heretera era l'ànima, el que s'havia obtingut de la liquidació es destinava a la celebració d'oficis religiosos o a obres de caritat, seguint les instruccions del testador. En el segon cas, es repartia entre els pobres de la població del testador o entre institucions de beneficència, com ara hospitals o asils.
Segons el que s'observa o dedueix dels testaments, els testadors que establien aquestes institucions hereditàries solien ser persones solteres o vídues i no tenien descendents directes ni altres parents propers o, si en tenien, no els devien considerar dignes de succeir-los. Era impensable instituir l'ànima si hi havia descendents que podien continuar la casa i, d'altra banda, era general el temor sobre el que podia succeir amb l'herència després de la mort del causant (la seva disgregació o pèrdua); per tant, l'única i millor solució era que se'n beneficiés la pròpia ànima del causant (en la mentalitat de l'època s'entenia que, al cap i a la fi, era la persona mateixa).
<Esport > Esports nàutics > Vela > Copa Amèrica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca hidroala de babord, n f
- es foil de babor, n m
- fr foil bâbord, n m
- it foil di babordo, n m
- it foil di sinistra, n m
- en port foil, n
- en port hydrofoil, n
<Copa Amèrica > Velers > Parts del buc>
Definició
Nota
- La hidroala de babord està situada paral·lelament a la hidroala d'estribord.
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la in dubio pro reo, loc llat
- ca en cas de dubte, a favor de l'acusat, loc
- ca en cas de dubte, a favor del reu, loc
- es en caso de duda, a favor del acusado, loc
- es en caso de duda, a favor del reo, loc
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Locució que constitueix un principi general del dret segons el qual, en cas de dubte, cal interpretar la llei a favor de la persona acusada o demandada. La mateixa locució també es fa servir en altres casos canviant el mot reo pel mot adequat a cada cas (auctore, debitore, libertate, minori, operario).
Exemple: Per això es tractaran punts com la titularitat del dret, la seva diferència amb el principiin dubio pro reo i la relació de la presumpció d'innocència amb el dret a la llibertat d'informació.
<Esport > Esports nàutics > Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca mà de babord, n f
- es mano de babor
- fr main bâbord
<Esport > Esports nàutics > Rem>
Definició
<11 Esports nàutics > 03 Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca mà de babord, n f
- es mano de babor
- fr main bâbord
<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>
Definició
<Esport > Esports nàutics > Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca marca de babord, n m, f
- es marca de babor
<Esport > Esports nàutics > Rem>
Definició
Nota
- Vegeu la nota al terme marca d'estribord.
<11 Esports nàutics > 03 Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca marca de babord, n m, f
- es marca de babor
<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>
Definició
Nota
- Vegeu la nota a marca d'estribord.