Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bavor" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca sistema d'abalisament vermell a babord, n m
- es sistema de balizamiento rojo a babor
<Costes > Instal·lacions de senyalització > Balises>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tamborer, n m
- ca canari, n m sin. compl.
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord bavós, n m sin. compl.
- ca tamburé, n m var. ling.
- ca temburé, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- nc Symphodus cinereus
- nc Crenilabrus cottae var. ling.
- nc Crenilabrus griseus var. ling.
- nc Crenilabrus staitii var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) cinereus var. ling.
- es bodion
- es bodión
- es mangote
- fr crénilabre cendré
- fr rouquié
- en grey wrasse
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tamborer, n m
- ca canari, n m sin. compl.
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord bavós, n m sin. compl.
- ca tamburé, n m var. ling.
- ca temburé, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- nc Symphodus cinereus
- nc Crenilabrus cottae var. ling.
- nc Crenilabrus griseus var. ling.
- nc Crenilabrus staitii var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) cinereus var. ling.
- es bodion
- es bodión
- es mangote
- fr crénilabre cendré
- fr rouquié
- en grey wrasse
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca terrors nocturns, n m pl
- es terrores nocturnos, n m pl
- fr terreurs nocturnes, n m pl
- en night terrors, n pl
- de Pavor nocturnus, n m
<Psiquiatria > Psiquiatria clínica>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca un moment, si us plau
- es un momento, por favor
- fr un instant, s'il vous plaît
- pt aguarde um momento, por favor
- en just a moment, please
<Grans Magatzems > Conversa>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca vaig a buscar-ho, esperi's un moment
- es voy a buscarlo, espérese un momento
- fr je vais le chercher, attendez une minute s'il vous plaît
- pt vou procurar, aguarde um momento, por favor
- en I'll just go and look for it, wait a moment, please
<Grans Magatzems > Conversa>
<Esport > Esports nàutics > Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca vent a favor, n m
- es viento a favor
- fr vent favorable
- en tail wind
<Esport > Esports nàutics > Rem>
Definició
<Esport > Atletisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>
- ca vent a favor, n m
- es viento a favor
- fr vent arrière
- en following wind
<Esport > Atletisme>
Definició
Nota
- El vent a favor té un límit màxim permès de 2 m/s per a l'homologació de rècords en els 100 m llisos, els 200 m llisos, els 100 m tanques, els 110 m tanques i els salts horitzontals.
<03 Atletisme>, <13 Ciclisme>, <11 Esports nàutics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca vent a favor, n m
- ca vent de cua [CICLISME], n m sin. compl.
- ca vent de popa [VELA], n m sin. compl.
- es viento a favor
- es viento de cola [CICLISME]
- es viento de espalda [CICLISME]
- es viento en popa [VELA]
- fr vent arrière
- fr vent favorable [REM]
- en down wind [VELA]
- en following wind [ATLETISME]
- en tail wind [REM] [CICLISME]
- en wind aft [VELA]
<Esport > 03 Atletisme>, <Esport > 13 Ciclisme>, <Esport > 11 Esports nàutics>
Definició
Nota
- En atletisme, el vent a favor té un límit màxim permès de 2 m/s per a l'homologació de rècords en els 100 m llisos, els 200 m llisos, els 100 m tanques, els 110 m tanques i els salts horitzontals.
