Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "beca" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àngel, n m
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca peix elèctric, n m sin. compl.
- ca rajada tremolosa, n f sin. compl.
- ca torpede, n m sin. compl.
- ca tremolenca, n f sin. compl.
- ca tremolina, n f sin. compl.
- ca tremoló, n m sin. compl.
- ca tremoloia, n f sin. compl.
- ca tremolosa, n f sin. compl.
- ca tremolosa marbrada, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vaca comuna, n f sin. compl.
- ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
- ca vaca morena, n f sin. compl.
- ca vaca tremoladora, n f sin. compl.
- ca vaca tremolera, n f sin. compl.
- ca vaca tremolina, n f sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- ca vaqueta, n f sin. compl.
- ca baca tremoladora, n f var. ling.
- ca baca tremolina, n f var. ling.
- ca peix electrich, n m var. ling.
- ca tremolor, n m var. ling.
- ca tremuló, n m var. ling.
- ca tremuloya, n f var. ling.
- nc Torpedo marmorata
- nc Narcobatus torpedo var. ling.
- nc Torpedo galvanii var. ling.
- nc Torpedo marmoratus var. ling.
- es tembladera, n f
- es tremielga, n f
- es tremolina mármol
- es trimielga negra
- fr torpille marbrée
- en marbled electric ray
<Rajades i milanes > Torpedínids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àngel, n m
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca peix elèctric, n m sin. compl.
- ca rajada tremolosa, n f sin. compl.
- ca torpede, n m sin. compl.
- ca tremolenca, n f sin. compl.
- ca tremolina, n f sin. compl.
- ca tremoló, n m sin. compl.
- ca tremoloia, n f sin. compl.
- ca tremolosa, n f sin. compl.
- ca tremolosa marbrada, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vaca comuna, n f sin. compl.
- ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
- ca vaca morena, n f sin. compl.
- ca vaca tremoladora, n f sin. compl.
- ca vaca tremolera, n f sin. compl.
- ca vaca tremolina, n f sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- ca vaqueta, n f sin. compl.
- ca baca tremoladora, n f var. ling.
- ca baca tremolina, n f var. ling.
- ca peix electrich, n m var. ling.
- ca tremolor, n m var. ling.
- ca tremuló, n m var. ling.
- ca tremuloya, n f var. ling.
- nc Torpedo marmorata
- nc Narcobatus torpedo var. ling.
- nc Torpedo galvanii var. ling.
- nc Torpedo marmoratus var. ling.
- es tembladera, n f
- es tremielga, n f
- es tremolina mármol
- es trimielga negra
- fr torpille marbrée
- en marbled electric ray
<Rajades i milanes > Torpedínids>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alicates de tres puntes, n f pl
- es alicates de tres puntas
- fr pinces à trois becs
- en three-jaw pliers
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amorfofal·lus, n m
- nc Amorphophallus titanum Becc.
<Botànica > aràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amorfofal·lus, n m
- nc Amorphophallus titanum Becc.
<Botànica > aràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arvelles, n f
- ca tapissots, n m pl alt. sin.
- ca veça, n f alt. sin.
- ca veça borda, n f alt. sin.
- ca veça de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca vecera borda, n f alt. sin.
- nc Vicia sativa L. subsp. nigra (L.) Ehrh.
- nc Vicia angustifolia L. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arvelles, n f
- ca tapissots, n m pl alt. sin.
- ca veça, n f alt. sin.
- ca veça borda, n f alt. sin.
- ca veça de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca vecera borda, n f alt. sin.
- nc Vicia sativa L. subsp. nigra (L.) Ehrh.
- nc Vicia angustifolia L. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arvellola, n f
- ca arvellola pirinenca, n f alt. sin.
- ca veça, n f alt. sin.
- ca vícia pirinenca, n f alt. sin.
- nc Vicia pyrenaica Pourr.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació arvellola per a Vicia pyrenaica i espècies afins.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arvellola, n f
- ca arvellola pirinenca, n f alt. sin.
- ca veça, n f alt. sin.
- ca vícia pirinenca, n f alt. sin.
- nc Vicia pyrenaica Pourr.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació arvellola per a Vicia pyrenaica i espècies afins.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ase mossegaire, n m
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca bouet, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca burro bramader, n m sin. compl.
- ca burro bramador, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de fora, n f sin. compl.
- ca gitaneta, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
- ca rabosa de magranar, n f sin. compl.
- ca tord roquer, n m sin. compl.
- ca toret, n m sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca raboa de magranar, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- ca tort roquer, n m var. ling.
- ca ueca, n f var. ling.
- nc Blennius ocellaris
- nc Blenius ocellaris var. ling.
- es babosa
- es caboce
- es rabosa
- es torillo
- fr baveuse papillon
- fr blennie-papillon
- en butterfly blenny
- en butterfly-blenny
<Peixos > Blènnids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona
- ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona
- babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant
- bavosa (EMMDENIA): Dénia
- capsigrany (FAUNAICT): Barcelona
- dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova
- dormilega (FAUNAICT): Tarragona
- futarra (3037): Roses
- futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant
- gitaneta (3037): Sant Carles
- guilla (3037): Palamós
- rabosa (3037): Sant Carles
- rabosa (DCVB-E): Balears
- rabosa (FAUNAICT): Menorca
- rabosa (INVPESQ6): Castelló
- rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- ueca (3037): L'Ametlla de Mar