Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "begallar" dins totes les àrees temàtiques
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI reregalar, regalar de nou, revenda de regals o regifting?
- es (reregalar, revenda de regals) regifting, n m
- fr (reregalar, revenda de regals) regifting, n m
- it (reregalar, revenda de regals) regifting, n m
- en (reregalar, revenda de regals) regifting, n
- en (reregalar, revenda de regals) regiving, n
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
- El reregalar o el regalar de nou són les accions de regalar a algú altre els regals rebuts que no es volen conservar.
. L'equivalent castellà és regifting; el francès, regifting; l'italià, regifting, i l'anglès, regifting.
- La revenda de regals és l'acció de posar a la venda, especialment a través d'internet, els regals rebuts que no es volen conservar.
. Es tracta d'una expressió especialment útil per a contextos com ara web de revenda de regals i portal de revenda.
. L'equivalent castellà és regifting; el francès, regifting; l'italià, regifting, i l'anglès, regifting.
El manlleu anglès regifting és un nom derivat del verb to regift, creat al seu torn a partir del prefix llatí re- i el verb to gift ('regalar'). El fet que s'hagi mantingut pràcticament en totes les llengües es podria explicar tant per la modernitat del fenomen com per la percepció que es tracta d'una activitat poc ètica.
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Què és el regifting i com es pot dir en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/229/).
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca és per regalar?
- es ¿es para regalo?
- fr c'est pour offrir ?
- pt é para embrulhar para presente?
- en is it a gift?
<Grans Magatzems > Conversa>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca adhesiu de segellar, n m
- es adhesivo de sellar
<Bricolatge > Ferreteria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallà, n m
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet bacallà, n m alt. sin.
- ca blet blanc, n m alt. sin.
- ca blet roig, n m alt. sin.
- ca blets petits, n m pl alt. sin.
- ca brossa roja, n f alt. sin.
- ca diablets, n m pl alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca herba roja, n f alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca soca roja, n f alt. sin.
- ca ablet, n m var. ling.
- ca abrets, n m pl var. ling.
- ca bacallar, n m var. ling.
- ca blec, n m var. ling.
- ca blet-bacallar, n m var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca herba-roja, n f var. ling.
- ca soca-roja, n f var. ling.
- nc Amaranthus blitum L.
- nc Amaranthus ascendens Loisel. var. ling.
- nc Amaranthus lividus L. var. ling.
- nc Euxolus viridis Moq. var. ling.
<Botànica > amarantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallà, n m
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet bacallà, n m alt. sin.
- ca blet blanc, n m alt. sin.
- ca blet roig, n m alt. sin.
- ca blets petits, n m pl alt. sin.
- ca brossa roja, n f alt. sin.
- ca diablets, n m pl alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca herba roja, n f alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca soca roja, n f alt. sin.
- ca ablet, n m var. ling.
- ca abrets, n m pl var. ling.
- ca bacallar, n m var. ling.
- ca blec, n m var. ling.
- ca blet-bacallar, n m var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca herba-roja, n f var. ling.
- ca soca-roja, n f var. ling.
- nc Amaranthus blitum L.
- nc Amaranthus ascendens Loisel. var. ling.
- nc Amaranthus lividus L. var. ling.
- nc Euxolus viridis Moq. var. ling.
<Botànica > amarantàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallà, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca bacallar, n m sin. compl.
- ca estocafix, n m sin. compl.
- ca juliana, n f sin. compl.
- ca peixopalo, n m sin. compl.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca bacalao, n m var. ling.
- ca bacallat, n m var. ling.
- ca badejo, n m var. ling.
- ca estocafís, n m var. ling.
- ca estocfix, n m var. ling.
- ca pexopalo, n m var. ling.
- nc Gadus morhua
- nc Gadus morhua morhua var. ling.
- es abadejo, n m
- es bacalao, n m
- es bacalao del Atlántico, n m
- es pez palo, n m
- fr morue de l'Atlantique, n f
- en Atlantic cod, n
<Peixos > Gàdids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallà, n m
- ca abadejo, n m sin. compl.
- ca bacallar, n m sin. compl.
- ca estocafix, n m sin. compl.
- ca juliana, n f sin. compl.
- ca peixopalo, n m sin. compl.
- ca abadeig, n m var. ling.
- ca bacalao, n m var. ling.
- ca bacallat, n m var. ling.
- ca badejo, n m var. ling.
- ca estocafís, n m var. ling.
- ca estocfix, n m var. ling.
- ca pexopalo, n m var. ling.
- nc Gadus morhua
- nc Gadus morhua morhua var. ling.
- es abadejo, n m
- es bacalao, n m
- es bacalao del Atlántico, n m
- es pez palo, n m
- fr morue de l'Atlantique, n f
- en Atlantic cod, n
<Peixos > Gàdids>
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bacallar, n m
- ca cabaler, n m
- es cabalero
- es segundogénito
- es segundón
<Història>
Definició
<Arts > Dansa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ballar, v intr
- es bailar
- en dance, to
<Arts > Dansa>
Definició
<Esport > Esports de combat > Boxa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ballar, v intr
- es bailar
- fr danser
- en dance, to
<Esport > Esports de combat > Boxa>
