Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bell" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua. Literatura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca factura, n f
- es factura, n f
- fr facture, n f
- en bill, n
- en invoice, n
- it fattura, n f
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca faixa, n f
- es faja
- en belt
<Policia > Infraestructura > Uniformitat > Vestuari>
Definició
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca falda, n f
- ca panxa, n f sin. compl.
- es falda
- fr flanc
- it fianco
- en belly
- de Flanke
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farot, n m
- ca tell, n m alt. sin.
- ca tell argentat, n m alt. sin.
- ca tell d'Holanda, n m alt. sin.
- ca tellera, n f alt. sin.
- ca tília, n f alt. sin.
- ca til·la, n f alt. sin.
- ca til·ler, n m alt. sin.
- ca til·ler comú, n m alt. sin.
- ca tillol, n m alt. sin.
- ca tei, n m var. ling.
- ca tiller, n m var. ling.
- ca tillot, n m var. ling.
- nc Tilia ×vulgaris Hayne
- nc Tilia platyphyllos Scop. × T. cordata Mill. sin. compl.
- nc Tilia ×europaea L. p.p. var. ling.
- nc Tilia ×intermedia DC. var. ling.
<Botànica > tiliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farot, n m
- ca tell, n m alt. sin.
- ca tell argentat, n m alt. sin.
- ca tell d'Holanda, n m alt. sin.
- ca tellera, n f alt. sin.
- ca tília, n f alt. sin.
- ca til·la, n f alt. sin.
- ca til·ler, n m alt. sin.
- ca til·ler comú, n m alt. sin.
- ca tillol, n m alt. sin.
- ca tei, n m var. ling.
- ca tiller, n m var. ling.
- ca tillot, n m var. ling.
- nc Tilia ×vulgaris Hayne
- nc Tilia platyphyllos Scop. × T. cordata Mill. sin. compl.
- nc Tilia ×europaea L. p.p. var. ling.
- nc Tilia ×intermedia DC. var. ling.
<Botànica > tiliàcies>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gresol, n m
- es crisol, n m
- fr creuset, n m
- en crucible, n
- en well, n
- de Schmelztiegel, n m
- de Tiegel, n m
<Enginyeria>
<Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca grup sanguini Kell, n m
- ca sistema Kell, n m sin. compl.
<Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca heiltsuk
- ca bella bella sin. compl.
- de Heiltsuk
- de Bella-Bella sin. compl.
- en Heiltsuk
- en Bella bella sin. compl.
- es heiltsuk
- es bella bella sin. compl.
- eu heiltsuk
- eu bella bella sin. compl.
- fr heiltsuk
- fr bella-Bella sin. compl.
- gl heiltsuk
- gl bella bella sin. compl.
- it heiltsuk
- it bella bella sin. compl.
- nl Heiltsuk
- nl Bella-Bella sin. compl.
- pt heiltsuk
- pt bella bella sin. compl.
<Wakashana > Septentrional o kwakiutl>, <Amèrica > Canadà>
Definició
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Els primers contactes dels heiltsuks amb els colonitzadors europeus van ser força tardans, a la fi del segle XVIII, amb els navegants que comerciaven amb pells d'animals. Al segle XIX es van instal·lar a la zona les primeres missions protestants, que van tenir uns efectes devastadors per a la cultura i les formes de vida autòctones. L'assimilació va ser molt ràpida.
Els dialectes del heiltsuk eren els següents: el haihai i el de Bella Bella al nord, i l'oowekyala al sud. No sabem a quina o quines varietats pertanyen els pocs parlants que encara viuen.
No hi ha cap denominació pròpia que englobi les tres varietats dialectals de la llengua. El terme heiltsuk té un origen anglès poc clar.
Tots els parlants de heiltsuk són ancians. La llengua ja fa dècades que no es transmet a les noves generacions, de manera que viu un avançat procés d'extinció.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca hibridoma de limfòcits B, n m
- es hibridoma de linfocitos B
- fr hybridome B
- en B-cell hybridoma
<Immunologia > Metodologia i experimentació > Tècniques de diagnòstic i de recerca>
Definició
<Ciències de la vida > Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca hibridoma de limfòcits B, n m
- es hibridoma de linfocitos B
- fr hybridome B
- en B-cell hybridoma
<Immunologia > Metodologia i experimentació > Tècniques de diagnòstic i de recerca>
