Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bellcaire" dins totes les àrees temàtiques
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca becaire, n m
- es becuadro, n m
<Educació musical>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca becaire, n m
- es becuadro
- en natural sign
<Música>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bellveure, n m
- ca mirambell, n m alt. sin.
- ca mirambell silvestre, n m alt. sin.
- nc Kochia scoparia (L.) Schrad. subsp. scoparia
<Botànica > quenopodiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bellveure, n m
- ca mirambell, n m alt. sin.
- ca mirambell silvestre, n m alt. sin.
- nc Kochia scoparia (L.) Schrad. subsp. scoparia
<Botànica > quenopodiàcies>
<Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca beltane [en], n m
- es bealtaine, n m
- es beltanario, n m
- es beltane, n m
- fr beltaine, n m
- en Bealtaine, n
- en Bealtine, n
- en Beltaine, n
- en Beltane, n
<Antropologia>
Definició
Nota
- La forma beltane és un mot celta que vol dir 'fogueres de Bel', en referència al rei del sol celta Belenus.
- En gaèlic escocès és bealltainn.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Víctor Pàmies i Riudor, procedeix de l'obra següent:
PÀMIES i RIUDOR, Víctor. Vocabulari de paremiologia [en línia]. Vallromanes: Wordpress, 2008.
<http://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia>
[Consulta: 24 novembre 2010]
Les dades originals, contingudes en el web Paremiologia catalana (http://refranys.com), poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bestiari, n m
- es bestiario
- fr bestiaire
- en bestiary
<Paremiologia>
Definició
<Ciències de la vida > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca biòleg cel·lular | biòloga cel·lular, n m, f
- ca citòleg | citòloga, n m, f sin. compl.
- es biólogo celular
- es citólogo
- fr biologiste cellulaire
- fr cytologiste
- en cell biologist
- en cytologist
<Ciències de la vida > Ocupacions>
Definició
<Indústria > Indústria tèxtil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. SERVEI DE CATALÀ DE MOLLET DEL VALLÈS. Lèxic de la indústria tèxtil a Mollet del Vallès. Mollet del Vallès: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2014.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bitllaire, n m, f
<Indústria tèxtil > Oficis. Càrrecs>
Definició
Nota
- Les persones que exercien aquest ofici eren, bàsicament, dones.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca boletaire, n m, f
- es buscador de setas | buscadora de setas, n m, f
- fr champignonniste, n m, f
- en one who gathers mushrooms, n
<Enginyeria forestal>
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cèl·lula estrellada del fetge, n f
- ca cèl·lula estrellada hepàtica, n f
- es célula de Ito, n f
- es célula estrellada del hígado, n f
- es célula estrellada hepática, n f
- es lipocito hepático, n m
- fr cellule de Ito, n f
- fr cellule étoilées du foie, n f
- fr cellule stellaire hépatique, n f
- en fat-storing cell, n
- en hepatic stellate cell, n
- en Ito cell, n
- en lipocyte, n
- en perisinusoidal cell, n
- en HSC, n sigla
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia>, <Gastroenterologia>
Definició
Nota
-
Després de l'activació per citocines, incloent el TGF-ß produït per les cèl·lules de Kupffer adjacents, les cèl·lules estrellades comencen a adquirir propietats miofibroblàstiques i a sintetitzar col·lagen; aquest mecanisme està implicat en la fibrosi hepàtica.
En exposicions cròniques a alcohol, les cèl·lules de Kupffer comencen a sintetitzar citocines inflamatòries, IL-1, TNF-α, així com TGF-ß, factor de creixement, i s'activen les cèl·lules estrellades, la qual cosa pot conduir a fibrosi hepàtica greu.
